Obre el menú principal

Al-Màlik al-Àfdal Najm-ad-Din Ayyub ibn Xadhi ibn Marwan, més conegut simplement com a Najm-ad-Din Ayyub —en àrab الملك ألأفضل نجم الدين أيوب بن شاذي بن مروانal-Malik al-Afḍal Najm ad-Dīn Ayyūb ibn Xāḏī ibn Marwān— (mort el 9 d'agost de 1173), fou un cap kurd, militar i polític, i pare de Saladí. És l'ancestre immediat de la dinastia aiúbida, a qui dóna nom. El seu làqab, Najm-ad-Din, vol dir "Estel de la Fe".

Infotaula de personaNajm-ad-Din Ayyub
مولد صلاح الدين.jpg
Nom original (ar) الملك ألأفضل نجم الدين أيوب بن شاﺬي بن مروان
Biografia
Naixement II mil·lenni
Mort 16 agost 1173
dinastia aiúbida
Causa de mort Caiguda del cavall
Religió Sunnisme
Activitat
Ocupació Polític i militar
Família
Família Dinastia aiúbida
Fills Al-Àdil I
Saladí
Al-Muàddham Turan-Xah
Tughtakin ibn Ayyub Tradueix
Pare Shadhi ibn Marwan Tradueix
Germans Xirkuh
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Ayyub va succeir al seu pare com a comandant de la fortalesa de Takrit per compte de l'amir seljúcida d'Iraq Bihruz, en una data a l'entorn del 1132. Era germà de Xírkuh, origen de la grandesa de la dinastia. Poc després (vers 1132) Imad-ad-Din Zengi va organitzar una expedició a Bagdad per donar suport a la candidatura al sultanat del seljúcida Massud ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah i li va sortir a l'encontre el general del califa, Karaja; es va lliurar batalla prop de Tekrit (2 de març del 1132) on Zengi fou derrotat i es va salvar mercès al fet que Ayyub li va oferir bots per creuar l'Eufrates (segons Enciclopèdia de l'Islam, pàgina 820, volum I, edició francesa) o el Tigris (segons Minorsky a http://www.cogsci.ed.ac.uk/~siamakr/Kurdish/KURDICA/2002/2/saladinII.html). Aquest ajut a Zengi no va afectar la seva posició a Takrit, ja que Bihruz donava suport també a Massud. El 1133 Ayyub va refusar entregar l'exvisir al-Aziz que havia estat posat sota la seva custodia, fins que Bihruz va imposar la seva orde amb una visita a la fortalesa de Tekrit.

El 1136 el seu germà Xírkuh va matar a Tikrit a un cristià amb el qual s'havia barallat (el cristià estava maltractant a una dona) i els germans van haver de marxar a l'exili (1137). Suposadament Ayyub va tenir un fill el mateix dia de la sortida, Yússuf, després conegut com a Saladí. Zengi portava a Mossul una política de submissió dels kurds per després posar-los al seu servei; Ayyub va passar llavors al servei de Zengi; aquest darrer va conquerir Baalbek el 19 d'agost de 1138 i va nomenar a Ayyub governador (mushtafiz) de la ciutat (1138).

Baalbek fou assetjada el 1146 per Muin-ad-Din Unur, atabeg de la dinastia Búrida de Damasc i al conèixer la mort de Zengi produïda el 14 de setembre de 1146, es va rendir i es va posar al servei del búrida. En canvi el seu germà Xírkuh es va posar llavors al servei del fill de Zengi, Nur-ad-Din. Quan la segona croada va atacar Damasc i la va assetjar (1148), Nur-ad-Din va forçar a Muin-ad-Din, que estava pressionat per la mateixa població, a una aliança que aquest no volia. Pocs anys després, responent als desitjos dels notables que volien un cap fort a Damasc contra el perill croat, Nur al-Din va exigir l'entrega de Damasc i Ayyub i Xírkuh van negociar la rendició de la ciutat (1154). Ayyub fou nomenat governador de Damasc per Nur-ad-Din i Xírkuh va rebre el feu d'Homs. El 1155 l'emir Shaddàdida d'Ani va anar a viure en exili a Homs.

Aviat va arribar a un grau molt alt i era l'únic oficial que podia romandre assegut en presència de Nur-ad-Din. El seu fill Yússuf (Saladí) també es va posar a les ordes de Nur-ad-Din per lluitar a Egipte contra els atacs conjunts bizantins i croats, i va quedar a les ordres de Xírkuh.

El 1170 Ayyub va anar a Egipte on ara el seu fill era el visir, després de la mort de Xírkuh el 23 de març de 1169, i li va aconsellar (segurament per mandat de Nur-ad-Din) de deposar la dinastia fatimita. Saladí va oferir al seu pare el càrrec de visir d'Egipte, que Ayyub va renunciar, però va rebre els feus d'Alexandria, Damietta, i Al Buhayrah com una ikta (feu) personal. Altres parents de Saladí també es van reunir amb ell a Egipte. Nur-ad-Din desconfiava de Saladí i la seva família i sospitava que reforçaven el seu poder contra ell; Ayyub públicament donava suport a Nur-ad-Din però privadament va advertir a Saladí que no havia de permetre a Nur-ad-Din de retirar-li el control d'Egipte

Najm-ad-Din va patir un accident en una cursa a cavall el 31 de juliol de 1173, i va morir de les ferides el 9 d'agost de 1173. Aquesta mort va provocar un conflicte entre Saladí i Nur-ad-Din quan les tropes del primer que acompanyaven a les del segon en una expedició contra els croats, van retornar a Egipte quan Saladí va saber la mort del seu pare; la confrontació semblava inevitable, i només es va evitar per la mort (1174) de Nur-ad-Din.

FamíliaModifica

Ayyub va tenir diversos fills mascles:

ReferènciesModifica

  • Baha ad-Din, The Rare and Excellent History of Saladin, ed. D. S. Richards, Ashgate, 2002.
  • H.A.R. Gibb, The Damascus Chronicle of the Crusades, Extreta i traduïda de la Cronica d'Ibn al-Qalanisi, 1932 (reimpresa, Dover Publications, 2002)
  • Vladimir Minorsky, "The Prehistory of Saladin", a Studies in Caucasian History, Cambridge University Press, 1957, pp. 124–132. (online)
  • M. C. Lyons and D. E. P. Jackson, Saladin: the Politics of the Holy War, Cambridge University Press, 1982.
  • P. M. Holt, The Age of the Crusades: The Near East from the Eleventh Century to 1517, Longman, 1986.