Napier Nomad
El Napier Nomad fou un motor dièsel britànic projectat i construït per la firma D. Napier & Son l'any 1949. Es tractava d'un motor de pistons combinat amb una turbina accionada pels gasos d'escapament. Hi va haver dues versions: el Nomad I – que emprava dues hèlices – i el Nomad II, una variant de motor turbo-combinat (turbo-compound en anglès) que proporcionava la potència a una hèlice única. Aquesta darrera versió, malgrat un consum específic molt baix (rècord en la seva època), no va tenir sortida comercial i el projecte fou cancel·lat l'any 1955. Les inversions en el projecte pujaren a 5,1 milions de lliures esterlines.
Motor de pistons modifica
La base dels motors Napier Nomad era un motor de 12 cilindres (i 12 pistons) disposats horitzontalment i oposats en dues fileres de 6 cilindres, amb un cigonyal únic. Resumint: un motor de 12 cilindres en V a 180 graus. El cicle era de 2 temps dièsel, sense vàlvules.[2][3][4]
Nomad 1 modifica
Admissió modifica
L'aire d'admissió de la versió Nomad 1 era comprimit en un compressor axial de 12 etapes, passava per un bescanviador refrigerador (intercooler en anglès) i era novament comprimit mitjançant un compressor radial. D'allí anava al col·lector d'admissió i als espiralls d'admissió.
Escapament modifica
Els gasos d'escapament accionaven una turbina (motriu) axial de 3 etapes. L'arbre de sortida de la turbina, passant per una caixa reductora d'engranatges, actuava sobre una hèlice contrarotatòria (respecte de l'altra hèlice).
- Per a envolar l'avió, estava prevista una post-combustió que augmentava la potència del motor. Això s'aconseguia amb una cambra de combustió separada que rebia part dels gasos d'escapament i una certa quantitat d'aire comprimit. Una part de combustible suplementària, en ser injectada a la cambra i cremar, augmentava la potència de la turbina.
Transmissió modifica
La potència era transmesa a dues hèlices contra-rotatòries (vegeu figura adjunta).
- El cigonyal accionava l'hèlice posterior amb un reductor adequat.
- L'arbre de la turbina i compressor accionava l'hèlice davantera, amb una reducció adequada. Aquest mateix arbre estava connectat al cigonyal.
Nomad 2 modifica
Admissió modifica
Els col·lectors d'admissió estaven connectats a la sortida del compressor axial de 12 etapes.
Escapament modifica
Els gasos d'escapament alimentaven una turbina axial de tres etapes que accionava el compressor d'aire d'entrada. L'excés de potència es connectava al cigonyal passant per un variador Beier.[5][6]
Transmissió modifica
Una hèlice única de 4 pales estava accionada pel cigonyal, amb un reductor d'engranatges. D'altra banda, l'arbre de la turbina i compressor estava connectat al cigonyal amb l'esmentat variador Beier (de discs de fricció en bany d'oli), no representat en la figura adjunta.
Característiques i dimensions del Nomad 2 modifica
- Tipus de motor: Dièsel de 2 temps, 12 cilindres, V180 graus, combinat amb una turbina de tres etapes connectada al compressor i el cigonyal.
- Diàmetre: 6.00 polzades (152 mm)
- Cursa: 7.375 polzades (187,3 mm)
- Cilindrada: 2,502 polzades cúbiques (41,1 litres)
- Llargària: 119 polzades (3.000 mm)
- Amplària: 56.25 polzades (1.429 mm)
- Alçària: 40 polzades (1.000 mm)
- Pes en sec: 3,580 lliures (1.620 kg)
Referències modifica
- ↑ Napier Nomad 1 turbo-compound aero diesel engine 1949.
- ↑ «The Napier Nomad Engine.». Arxivat de l'original el 2017-07-27. [Consulta: 13 novembre 2017].
- ↑ Detalls dels injectors, cambres de combustió i espiralls.
- ↑ «The Multi-Cylinder Approach contributed by D. Napier & Son Ltd to Piston Engine Development, 1898 – 1950. Alan Vessey. Napier Power Heritage Trust.». Arxivat de l'original el 2017-11-14. [Consulta: 13 novembre 2017].
- ↑ NAPIER NOMAD An Engine of Outstanding Efficiency. Flyghtglobal.
- ↑ Patent US 2623396 A. Infinitely variable friction wheel gear. Joseph Beier.