Narcís Sicars i Salvadó
Narcís Sicars i Salvadó (segle xix - Barcelona, 12 d'octubre de 1918),[1][2][3][4] I marquès de Sant Antoni, Doctor en Dret[5] i en Filosofia i Lletres[6] per la Universitat de Barcelona; escriptor i traductor; publicista.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Narciso Sicars y Salvadó segle XIX Barcelona |
| Mort | 12 octubre 1918 Barcelona |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | jurista, advocat, escriptor |
| Partit | Comunió Tradicionalista |
| Altres | |
| Títol | Marquès |
| Cònjuge | María del Rosario Schwart y Nanot |
| Pare | Emili Sicars i de Palau |
| Parents | Narcís Sicars i Lligoña (avi patern) |
Biografia modifica
Va adaptar al català obres de teatre franceses, com ≪Por!≫, del dramaturg Felix Duquesnel, estrenada en el Teatre Principal de Barcelona en 1907;[7] i ≪Fugir del foch…≫, estrenada al Teatre Principal de Barcelona en 1908.[8]
Membre del Consell d'Administració de la Caixa de Barcelona.[9]
Casat en 1909 amb María del Rosario Schwart y Nanot (†1968).[10] Narcís Sicars va morir pocs anys després, en 1918. No van tenir descendència. La seva vídua va casar en segones noces amb Joan Fort i Galcerán, amb qui va tenir dos fills: Juan (casat amb Monique Fonthier Brasseur) i Enrique (casat amb María Luisa Rocamora Llusá).
Narcís Sicars i Salvadó, d'ideologia tradicionalista, era fill i net de destacats carlistes:
El seu pare era Emili Sicars i de Palau (1841-1913), polític de filiació carlista, va ser diputat a Corts en el període 1871-1872 per la circumscripció de Girona[11] Candidat carlista en les eleccions generals de 1872 i 1891 per Girona.[12] Senador del Regne entre 1907-1910 per la circumscripció de Barcelona en la candidatura de Solidaritat Catalana.[13]
El seu avi era Narcís Sicars i Lligoña (1801-1877), alcalde de Girona en 1841, i diputat a Corts per Girona dos cops: en 1840 i en el període 1844-1846.[14] Doctor en Dret per la Universitat d'Osca. President de la Sala dels jutjats de la província de Girona.
Obres modifica
- Sicars i Salvadó, Narcís. (1900), La Escuela Neutra Oficial ante el Derecho Natural y el Derecho Público, Librería y tipografía católica, Barcelona.
- Sicars i Salvadó, Narcís. (1902), El Suicidio jurídicamente considerado, Imprenta Barcelonesa, Barcelona.
- Sicars i Salvadó, Narcís. (1906), Don Manuel Tamayo Bans: Estudio crítico-biográfico, Librería y tipografía católica, Barcelona.
- Sicars i Salvadó, Narcís. (1908), ¡Por!: comedia en un acte (en català), Bartomeu Baxarias, Barcelona.
- Sicars i Salvadó, Narcís. (1909), Misión del periodista católico en nuestros días, Librería y tipografía católica, Barcelona.
- Sicars i Salvadó, Narcís. (1917), La Delincuencia en los niños: sus causas y sus remedios, Imprenta de la Casa de la Caridad, Barcelona.
- Traducció al castellà de: F. Juan Charruau S.J., A las jóvenes. Camino del matrimonio.
Distincions modifica
- Marquès de Sant Antoni, concedit l'11 d'octubre de 1905 pel Papa Pius X i autoritzat el seu ús a Espanya per Reial Autorització de data 24 d'agost de 1914 concedida pel rei Alfons XIII.[15]
- Cavaller de l'orde de Sant Silvestre (instituïda per Carles I d'Anjou en 1266 i restaurada pel Papa Gregori XVI en 1841), nomenat pel Papa Pius X en 1909.[16]
- Diploma honorífic i medalla de plata de la Societat Econòmica d'Amics del País, 1909.[17]
- Membre de la Real Academia Sevillana de Buenas Letras, 1910.[18]
- Membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, 1917.[19]
Referències modifica
- ↑ «Esquela». La Vanguardia, 16496, 13-10-1918, pàg. 1 [Consulta: 6 febrer 2021].
- ↑ «Obituari». La Veu de Catalunya, 7026, 14-10-1918, pàg. 7 [Consulta: 6 febrer 2021].
- ↑ «De los nuestros». El Norte: diario católico-monárquico, 2656, 15-10-1918, pàg. 2 [Consulta: 6 febrer 2021].
- ↑ Esquela, a La Vanguardia, 20 de novembre de 1918, pàgina 2.
- ↑ Breve, en La Vanguardia, 15 de desembre de 1901, pàgina 2.
- ↑ Breve, a La Vanguardia, 17 de gener de 1900, pàgina 2.
- ↑ Breve, La Vanguardia, 10 de desembre de 1907, pàgina 10.
- ↑ Breve, a La Vanguardia, 12 de febrer de 1908, pàgina 9.
- ↑ ≪Entre Espartero y la huelga general de 1902≫, a El País, 30 de juliol de 1989.
- ↑ Breve, La Vanguardia, 1 de juny de 1909, pàgina 3.
- ↑ «Sicars, Emilio», a Arxiu del Congrés dels Diputats.
- ↑ «Breve: En Gerona», en La Vanguardia, 3 febrer 1891, pàgina 2.
- ↑ «Sicars y de Palau, Narciso», s Arxiu del Senay.
- ↑ «Sicars, Narciso», a Arxiu del Congrés dels Diputats.
- ↑ Fernández-Mota de Cifuentes, María Teresa (1984), Relación de títulos nobiliarios vacantes, y principales documentos que contiene cada expediente que, de los mismos, se conserva en el Archivo del Ministerio de Justicia, Ediciones Hidalguía, Madrid.
- ↑ Breve, a La Vanguardia, 20 de juny de 1909, pàgina 4.
- ↑ Breve, a La Vanguardia, 27 de maig de 1909, pàgina 2.
- ↑ Breve, a La Vanguardia, 24 d'abril de 1910, pàgina 3.
- ↑ Breve, en La Vanguardia, 9 de maig de 1917, pàgina 7.