Viquipèdia

Narges Mohammadi

activista iraniana pels drets humans

Narges Mohammadi (persa: نرگس محمدی; Zanjan, 21 d'abril de 1972)[1] és una activista iraniana pels drets humans i la vicepresidenta del Centre de Defensors dels Drets Humans (DHRC), encapçalat per la premi Nobel de la Pau Shirin Ebadi.[2] El maig de 2016, va ser condemnada a Teheran a 16 anys de presó per establir i dirigir "un moviment de drets humans que fa campanya per l'abolició de la pena de mort".[3] El 2022, va ser nomenada a la llista de les 100 dones de la BBC. El 6 d'octubre de 2023, el Comitè Nobel anuncià que havia decidit atorgar-li el Premi Nobel de la Pau "per la seva lluita contra l'opressió de les dones a l'Iran i la seva lluita per promoure els drets humans i la llibertat per a tothom".

Infotaula de personaNarges Mohammadi

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fa) نرگس محمدی Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 abril 1972 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Zanjan (Iran Imperial) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Internacional Imam-Khomeini Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactivista pels drets humans, periodista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorDefenders of Human Rights Center Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeTaghi Rahmani (1999–) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Biografia modifica

Mohammadi va néixer a Zanjan, Iran. Va assistir a la Universitat Internacional Imam Khomeini, es va llicenciar en física i es va convertir en enginyera professional. Durant la seva carrera universitària, va escriure articles de suport als drets de les dones al diari estudiantil i va ser arrestada en dues reunions del grup d'estudiants polítics Tashakkol Daaneshjuyi Roshangaraan ("Grup d'estudiants il·lustrats").[1][4] També va ser activa en un grup d'escalada de muntanya, però a causa de les seves activitats polítiques, més tard se li va prohibir unir-se a escalades.[1]

Va treballar com a periodista per a diversos diaris reformistes i va publicar un llibre d'assajos polítics titulat Les reformes, l'estratègia i la tàctica en persa.[4] El 2003, es va incorporar al Centre de Defensors dels Drets Humans, dirigit per l'advocada i premi Nobel de la Pau Shirin Ebadi;[1] més tard es va convertir en vicepresidenta de l'organització.[2]

El 1999, es va casar amb el periodista reformador Taghi Rahmani, que poc després va ser arrestat per primera vegada.[1][4] Rahmani es va traslladar a França el 2012 després de complir un total de 14 anys de presó, però Mohammadi va quedar-se a l'Iran per continuar la seva tasca en matèria de drets humans.[2] Mohammadi i Rahmani tenen dos fills bessons, Ali i Kiana.[1][2]

Problemes legals modifica

Mohammadi va ser arrestada per primera vegada el 1998 per les seves crítiques al govern iranià i va passar un any a la presó.[4] L'abril de 2010, va ser citada al Tribunal Revolucionari Islàmic per la seva pertinença a la DHRC. Va ser alliberada breument amb una fiança de 50.000 dòlars, però la van tornar a arrestar diversos dies després i la van detenir a la presó d'Evin.[1][5] La salut de Mohammadi va disminuir mentre estava detinguda i va desenvolupar una malaltia semblant a l'epilèpsia que li va fer perdre periòdicament el control muscular. Al cap d'un mes, va quedar lliure i la van deixar anar a l'hospital.[5]

El juliol de 2011, Mohammadi va ser processada de nou,[1] i declarada culpable d'"actuar contra la seguretat nacional, pertinença a la DHRC i propaganda contra el règim".[5] Al setembre va ser condemnada a 11 anys de presó. Mohammadi va declarar que només s'havia assabentat del veredicte a través dels seus advocats i que havia rebut "una sentència sense precedents de 23 pàgines emesa pel tribunal en què van comparar repetidament les meves activitats de drets humans amb els intents de derrocar el règim".[5] El març de 2012, la sentència va ser confirmada per un tribunal d'apel·lacions, tot i que es va reduir a sis anys.[6] El 26 d'abril va ser detinguda per començar la seva condemna.[2]

La sentència va ser protestada pel Ministeri d'Afers Exteriors britànic, que la va qualificar com "un altre trist exemple dels intents de les autoritats iranianes de silenciar els valents defensors dels drets humans".[5] Amnistia Internacional la va designar presa de consciència i va demanar la seva posada en llibertat immediata.[7] Reporters sense Fronteres va fer una crida en nom de Mohammadi en el novè aniversari de la mort de la fotògrafa Zahra Kazemi a la presó d'Evin, afirmant que Mohammadi era una presonera la vida de la qual estava "en particular perill".[8] El juliol de 2012, un grup internacional de legisladors va demanar la seva posada en llibertat, com el senador dels Estats Units Mark Kirk, l'antic fiscal general canadenc Irwin Cotler, el diputat britànic Denis MacShane, el diputat australià Michael Danby, el diputat italià Fiamma Nirenstein i el diputat lituà Emanuelis Zingeris.[9]

El 31 de juliol de 2012, Mohammadi va sortir de la presó.[10]

El 31 d'octubre de 2014, Mohammadi va pronunciar un emotiu discurs a la tomba de Sattar Beheshti, afirmant: "Com és que els membres del Parlament suggereixen un Pla per a la promoció de la virtut i la prevenció del vici, però ningú no es va pronunciar fa dos anys, quan un ésser humà innocent amb el nom de Sattar Beheshti va morir sota tortura a les mans del seu interrogador?" Malgrat l'acte d'extrema violència contra Beheshti, que el 2012 va ser un escàndol internacional, el seu cas encara genera preguntes i la presó d'Evin encara és testimoni de tortures i detencions injustes de defensors dels drets humans fins avui. El vídeo del discurs de Mohammadi el 31 d'octubre es va fer viral ràpidament a les xarxes socials i va resultar en la seva citació al jutjat de la presó d'Evin. "En la citació que vaig rebre el 5 de novembre de 2014, s'indica que m'he de lliurar 'per càrrecs', però no hi ha més explicació sobre aquests càrrecs", va afirmar.[11]

El 5 de maig de 2015, Mohammadi va ser detinguda novament a partir de nous càrrecs.[12] La branca 15 del Tribunal Revolucionari la va condemnar a deu anys de presó per l'acusació de "fundar un grup il·legal" per a Legam (el pas a pas per aturar la campanya de la pena de mort), cinc anys per "assemblea i connivència contra la seguretat nacional", un any de "propaganda contra el sistema" per les seves entrevistes amb mitjans internacionals i la seva reunió de març de 2014 amb l'aleshores alta representant de la UE per a Afers Exteriors i Política de Seguretat, Catherine Ashton.[13] El gener de 2019, es va informar que Mohammadi havia iniciat una vaga de fam, juntament amb el ciutadà britànic iranià Nazanin Zaghari-Ratcliffe, detingut, a la presó d'Evin de Teheran, per protestar que se li denegava l'accés a l'atenció mèdica.[14] El juliol del 2020, mostrava símptomes d'una infecció per COVID-19, de la qual semblava haver-se recuperat a l'agost.[15]

El 8 d'octubre de 2020, Mohammadi va sortir de la presó.[16]

El 27 de febrer de 2021, va publicar un vídeo a través de les xarxes socials en què explicava que havia estat citada al jutjat dues vegades al desembre, per un cas que se li havia obert mentre encara estava a la presó. Mohammadi va declarar que es negava a comparèixer als jutjats i que desobeiria qualsevol sentència. En el vídeo, descriu els abusos i maltractaments sexuals als quals ella mateixa i altres dones van ser sotmeses a les presons i diu que les autoritats encara no han respost a la denúncia que havia fet en aquest sentit el 24 de desembre. El nou cas obert contra ella es refereix a l'assentada organitzada per dones preses polítiques a la presó d'Evin, en protesta per l'assassinat i les detencions de manifestants per part de les forces de seguretat el novembre de 2019.[17]

El març de 2021, Mohammadi va escriure el pròleg de l'Informe anual dels Iran Human Rights sobre la pena de mort a l'Iran. Va escriure: "L'execució de persones com Navid Afkari i Ruhollah Zam l'any passat han estat les execucions més ambigües a l'Iran. Dictar la pena de mort per a Ahmadreza Djalali és una de les sentències més errònies i s'han d'examinar acuradament els motius de l'emissió d'aquestes condemnes a mort. Aquestes persones han estat condemnades a mort després de ser recluïdes en aïllament i sotmeses a horribles tortures psicològiques i mentals, per això no considero conforme ni just el procés judicial; veig mantinguts els acusats en aïllament, obligant-los a fer confessions falses que s'utilitzen com a prova clau per dictar aquestes sentències. És per això que em preocupen especialment les recents detencions a Sistan i Balutxistan i al Kurdistan, i espero que les organitzacions contra la pena de mort prestin especial atenció als detinguts perquè temo que ens enfrontarem a una altra onada d'execucions durant l'any vinent."[18]

Al maig, la Secció 1188 del Jutjat Penal Dos de Teheran va condemnar Mohammadi a dos anys i mig de presó, 80 cops i dues multes separades per càrrecs que incloïen "difusió de propaganda contra el sistema". Quatre mesos després, va rebre una citació per començar a complir aquesta condemna, però no va respondre perquè considerava injusta la condemna.[19]

El 16 de novembre de 2021, Mohammadi va ser arrestada arbitràriament a Karaj, província d'Alborz, mentre assistia a un memorial per Ebrahim Ketabdar, que va ser assassinat per les forces de seguretat iranianes durant les protestes nacionals el novembre de 2019.[19]

Premis i reconeixements modifica

Obres modifica

  • White Torture: inside Iran's prisons for women. OneWorld Publications, 2022. ISBN 9780861545506

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Muhammad Sahimi. «Nationalist, Religious, and Resolute: Narges Mohammadi». PBS, 10-05-2012. Arxivat de l'original el 29 juny 2012. [Consulta: 31 octubre 2012].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Saeed Kamali Dehghan. «Iranian human rights activist Narges Mohammadi arrested». The Guardian, 26-04-2012. Arxivat de l'original el 15 juny 2012. [Consulta: 31 octubre 2012].
  3. ↑ Kamali Dehghan, Saeed. «UN condemns 16-year jail sentence for Iranian activist Narges Mohammadi». The Guardian, 24-05-2016. [Consulta: 11 gener 2019].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Narges Mohammadi, from Iran, recepient [sic] of the international Alexander Langer award 2009». Alexander Langer Foundation, 18-06-2009. Arxivat de l'original el 15 juny 2012. [Consulta: 31 octubre 2012].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Saeed Kamali Dehghan. «Iranian activist Narges Mohammadi jailed for 11 years». The Guardian, 28-09-2011. Arxivat de l'original el 8 agost 2012. [Consulta: 31 octubre 2012].
  6. ↑ Saeed Kamali Dehghan. «Iran steps up crackdown on journalists and activists». The Guardian, 07-03-2012. Arxivat de l'original el 23 juliol 2012. [Consulta: 31 octubre 2012].
  7. ↑ «Urgent Action: human rights Defender imprisoned». Amnesty International, 30-04-2012. [Consulta: 3 maig 2012].
  8. ↑ «Lives of several imprisoned journalists and netizens in danger». Reporters Without Borders, 10-07-2012. Arxivat de l'original el 13 setembre 2012. [Consulta: 31 octubre 2012].
  9. ↑ «International Lawmakers Call on Iran to Release Narges Mohammadi». kirk.senate.gov, 26-07-2012. Arxivat de l'original el 17 octubre 2012. [Consulta: 31 octubre 2012].
  10. ↑ «Iran: List of human rights defenders behind bars». Worldwide Movement for Human Rights. [Consulta: 13 juny 2017].
  11. ↑ «Iran: Judicial Harassment of Human Rights Activist Narges Mohammadi». www.gc4hr.org. [Consulta: 13 juny 2017].
  12. ↑ Erdbrink «Iran Arrests Prominent Rights Activist». , 05-05-2015 [Consulta: 13 juny 2017].
  13. ↑ «Iran Human Rights Defenders Report». , 12-11-2020 [Consulta: Mar 10, 2021].
  14. ↑ «Zaghari-Ratcliffe to go on hunger strike in Iranian jail». The Irish Times, 03-01-2019. [Consulta: 11 gener 2019].
  15. ↑ «Iran frees activist Narges Mohammadi, cuts her sentence». Deutsche Welle, 08-10-2020. [Consulta: 1r maig 2021].
  16. ↑ «Iran frees prominent rights activist, news agency reports». , 08-10-2020.
  17. ↑ «2020 Annual Report on the Death Penalty in Iran». Iran Human Rights, 30-03-2021 [Consulta: 10 abril 2021].
  18. ↑ «Narges Mohammadi: Violence of Death Penalty is Worse Than War». , 30-03-2021 [Consulta: 10 abril 2021].
  19. ↑ 19,0 19,1 «Iran: Release arbitrarily detained rights activist at imminent risk of flogging» (en anglès). Amnesty International, 18-11-2021. [Consulta: 23 novembre 2021].
  20. ↑ «La iraniana Narges Mohammadi guanya el premi Nobel de la pau». [Consulta: 6 octubre 2023].
  21. ↑ «BBC 100 Women 2022: Who is on the list this year?» (en anglès), 06-12-2022. [Consulta: 7 desembre 2022].
  22. ↑ «Iranian Nobel Laureate Dedicates Prize To Jailed Colleague». , 16-06-2010.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Narges_Mohammadi&oldid=33113958»