Narratari

Narratari és un terme propi de la teoria literària, es fa servir per descriure la instància discursiva a qui el narrador dirigeix el seu discurs. El terme va ser proposat per primera vegada per Gérard Genette a Figures III^[1] i completat posteriorment per Gerald Prince.^[2] Forma part de la narratologia.

Diferència entre narratari i lector

Qualsevol narració fictiva.^[3] Necessita una instància que produeixi el discurs: un narrador; i una instància a què el discurs és dirigit: un narratari. Per tant, el narratari es localitza al mateix nivell diegètic que el narrador. Aquestes instàncies no s'han de confondre amb els equivalents reals, virtuals o ideals.^[4] En aquest sentit, el narratari no s'ha de confondre amb el lector real: aquest últim existeix i està encarnat en la persona que llegeix, l'altre és producte de la ficció. Tampoc no s'ha de confondre amb el lector virtual o implícit, ja que aquest és el lector que l'autor s'imagina i projecta dotant-lo de qualitats, capacitats, gustos, etc. I finalment, tampoc no s'ha de confondre amb el lector ideal, és a dir, la instància lectora que seria capaç de comprendre la totalitat del text.^[5]

Classificació del narratari

Segons el seu grau de presència al text, el narratari pot ser classificat com:

Grau zero: és quan no apareix cap marca visible o distintiva del narratari a la narració. Es tracta d'una categoria virtual que serveix com a punt de partida per identificar els narrataris als textos.^[6]
Narratari absent o no marcat: és el narratari la presència del qual no es percep amb claredat al text. És a dir, el narrador no fa explícit qui n'és l'interlocutor. No obstant això, el que sigui invisible en una narració no implica que no existeixi.^[6]
Narratari invocat: és quan el narrador apel·la directament al narratari, per exemple, quan escriu: "estimat lector".^[6]
Narratari-personatge: és el narratari que forma part de la diègesi de la història, està a nivell dels personatges^[6] (per exemple, en una novel·la epistolar).

- Altres formes de classificació:

El narratari pot ser individual o pot presentar-se en grup (aquest darrer, per exemple al Decameró, on cada narratari es torna narrador en un moment donat). També hi pot haver narratari principal i secundaris, en el cas que a la narració es presentin diversos narrataris.^[7]

Referències

↑ Figures III. París: Editions du Seuil, 1973.
↑ «"Introduction a l’étude du narratarie"». Poétique, 14, 1973, pàg. 178-196.
↑ adj. Perteneciente o relativo a la ficción literaria (RAE)
↑ Hugo Carrasco. «“Introducción al estudio del narratario”». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 25 setembre 2015].
↑ Prince, Gerald. A Dictionary of Narratology. University of Nebraska Press, 1987.
↑ ^6,0 ^6,1 ^6,2 ^6,3 «"Introduction a l’étude du narratarie"». Poétique, 14, 1973, pàg. 178-196.
↑ Hugo Carrasco. «“Introducción al estudio del narratario”». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 25 setembre 2015].

[1] Figures III. París: Editions du Seuil, 1973.

[:0-2] «"Introduction a l’étude du narratarie"». Poétique, 14, 1973, pàg. 178-196.

[3] . Perteneciente o relativo a la ficción literaria (RAE)

[:1-4] Hugo Carrasco. «“Introducción al estudio del narratario”». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 25 setembre 2015].

[5] Prince, Gerald. A Dictionary of Narratology. University of Nebraska Press, 1987.

[:02-6] 6,0 ^6,1 ^6,2 ^6,3 «"Introduction a l’étude du narratarie"». Poétique, 14, 1973, pàg. 178-196.

[:12-7] Hugo Carrasco. «“Introducción al estudio del narratario”». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 25 setembre 2015].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]