Natalia Berloff

matemàtica russa

Natalia G. Berloff (6 de novembre de 1968) fou una professora de Matemàtica aplicada i Física teòrica a la Universitat de Cambridge i de fotònica i quàntica a l'Institut de Ciència i Tecnologia de Skolkovo a Rússia.[1] Su investigació inclou l'ús de polaritons per simular estructures com el model XY clàssic.[2]

Infotaula de personaNatalia Berloff

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ru) Наталья Геннадьевна Берлова Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ru) Наталья Геннадьевна Тринько Modifica el valor a Wikidata
6 novembre 1968 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Orenburg (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Estatal de Moscou - Master of Science (–1992)
Universitat Estatal de Florida - Philosophiæ doctor (–1997) Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiLouis Norberg Howard Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMatemàtiques aplicades i Quantum hydrodynamics (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófísica, matemàtica Modifica el valor a Wikidata
OcupadorSkolkovo Institute of Science and Technology (en) Tradueix (2013–2016)
Christ's College (2002–)
Universitat de Califòrnia a Los Angeles (1997–2002) Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralPeter Mason (en) Tradueix, Florian Pinsker (en) Tradueix i Guido Franchetti (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugePavel S. Berloff (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Lloc webdamtp.cam.ac.uk… Modifica el valor a Wikidata
Facebook: natalia.berloff LinkedIn: natalia-berloff-2b099a1 Modifica el valor a Wikidata

Educació i carrera modifica

Berloff va néixer a Orenburg a Rússia.[3] Es va graduar a la Facultat de Matemàtica Computacional i Cibernètica de la Universitat Estatal de Moscou el 1991. Ella va obtenir el seu doctorat de la Universitat Estatal de Florida el 1996, sota la supervisió de Louis Norberg Howard.[4]

Va ser becària d'investigació del president de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles al Departament de Matemàtica, de 1997 a 1999, i va continuar allà com a professora assistent. Des de 2002, es va convertir en becària de Jesus College, Cambridge, i membre de la facultat en el Departament de Matemàtiques Aplicades i Física Teòrica també a Cambridge, on va ser professora de Matemàtiques Aplicades.[5]

De 2013 a 2016, es va acomiadar de Cambridge per desempenyorar-se com a professora i directora del programa de materials de fotònica i quàntica a l'Institut de Ciència i Tecnologia de Skolkovo a Rússia.[5]

Es van desenvolupar models matemàtics de superfluïdesa, turbulència quàntica, processos coherents en sistemes quàntics, condensació de Bose-Einstein, l'ús del qual, a part de l'interès teòric general, té àmplies perspectives d'aplicació.[5]

Referències modifica

  1. «Women of mathematics: Natalia Berloff» (en anglès). plus.maths.org, 12-04-2017. [Consulta: 15 març 2019].
  2. «University of Cambridge, DAMTP: Professor Natalia Berloff, Quantum Fluids Laboratory». www.damtp.cam.ac.uk. [Consulta: 15 març 2019].
  3. «Women of mathematics: Natalia Berloff» (en anglès). plus.maths.org. [Consulta: 15 març 2019].
  4. «Natalia Berloff - The Mathematics Genealogy Project». www.genealogy.math.ndsu.nodak.edu. [Consulta: 15 març 2019].
  5. 5,0 5,1 5,2 «Professora DAMTP Natalia Berloff». University of Cambridge. [Consulta: 23 març 2019].