El ndau (també anomenat chiNdau, Chindau, Ndzawu, Njao, Sofala, Southeast Shona, Chidanda) és un dels dialectes del xona. És parlat pels pobles de la regió de Chipinge (Zimbabwe). part del seu vocabulari és molt semblant al del ndebele i sovint aquest dialecte pot sonar molt diferent del xona bàsic.

Infotaula de llenguaNdau
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants3.336.000 (2016)[1]
Autòcton deManica, Província de Gaza, Província d'Inhambane, Província de Sofala, Manicaland i Província de Masvingo Modifica el valor a Wikidata
EstatMoçambic Moçambic 2.331.000
Zimbàbue Zimbàbue 1.027.000
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nigerocongoleses
llengües congoatlàntiques
llengües volta-congoleses
llengües Benué-Congo
llengües bantoides
llengües bantoides meridionals
llengües bantus
llengües bantu orientals
llengües bantus meridionals
llengües xona Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3ndc Modifica el valor a Wikidata
Glottologndau1241 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuendc Modifica el valor a Wikidata
IETFndc Modifica el valor a Wikidata

Almenys alguns parlants tenen un clic bilabial nasal on els dialectes veïns tenen /mw/, com a mwana 'noi'.[2][3]

Text de mostra

modifica

La llengua chiNdau com a membre del grup de les llengües xona mostra algunes similituds amb altres llengües xona i és més similars a les llengües xona de l'est. És parcialment intel·ligible amb el xona estàndard, tot i que als parlants d'altres llengües xona els pot resultar difícil d'entendre. La lectura de la següent frase chiNdau (l'oració del Senyor), les diferències de la llengua xona són relativament menors, però sens dubte en presenta:

Baba edu ari mudenga, ngariremeredzwe zina renyu. UMambo hwenyu ngahuuye. Kuda kwenyu ngakuitwa munyika kudai ngomudenga. Tipei nege kurya kwedu kwatinotama nyamashi. Tirekererei ndaa dzedu kudai tisu takarekerera avo vane ndaa kwetiri. Usatipinza mukuedzwa, asi tinunure kuno uwo wakashata.

la frase equivalent en 'xona estàndard' és:

Baba vedu vari kudenga, zita renyu ngarikudziwe. UMambo hwenyu ngahwuuye. Kuda kwenyu ngakuitwe pasi sokudenga. Tipei nhasi kudya kwedu kwakwezuva. Tiregererei zvatinokutadzirai sekuregerera kwatinoita vakatitadzira. Musatipinze mukuedzwa, asi mutinunure mune zvakaipa.

Alfabet

modifica

Mentre que el corrent principal xona exclou L, Q i X del seu alfabet, fa el mateix el ndau com es mostra en els següents exemples:

  1. Xona principal "Akatizira i ndau Akafohla: 'L' és usat en el dígraf hl pel so [ɬ].
  2. Xona principal "kuridza tsamwa i ndau kuxapa: 'X' és usat pel clic [ǁ].
  3. Xona principal "Kurara i ndau Kuqambaya: 'Q' és usat pel clic [ǃ].

Aquests sons s'han adquirit de les veïnes llengües nguni.

Referències

modifica
  1. The Joshua Project
  2. Norval Smith, Harry Van Der Hulst, 1988. Features, Segmental Structure & Harmony Processes, vol. 1, p. 198
  3. Daniel Jones, 1911. The pronunciation and orthography of the Chindau language.[1]

Bibliografia

modifica