Necròpolis del Molar

La Necròpolis del Molar és un jaciment arqueològic de l'Edat del Ferro i d'època ibèrica localitzat al País Valencià, entre Sant Fulgenci i Guardamar del Segura. Descobert l'any 1908, és de tipus necròpolis i s'ha obtingut una cronologia inicial del 570-525 aC. Les primeres campanyes d'excavació es van produir entre el 1929-1930, amb un seguiment d'intervencions l'any 1982. A nivell d'enterrament, es donen tant inhumacions com incineracions. Es va abandonar l'assentament cap al 430-375 aC, sense símptomes de violència.

Necròpolis del Molar

Tipus	Jaciment arqueològic, necròpolis i monument funerari
Localització
Entitat territorial administrativa	Sant Fulgenci (Baix Segura) i Guardamar del Segura (Baix Segura)
38° 06′ 51″ N, 0° 43′ 05″ O

Localització

La necròpolis està situada entre els termes municipals de Sant Fulgenci i Guardamar del Segura. Està al peu del vessant sud de la Serra del Molar, a uns 30 metres d'altitud, limitant amb els terrenys humits i pantanosos que constituïen l'antic estuari del Segura. A l'est de la necròpolis hi ha una zona de dunes, a prop ja de la costa actual. La necròpolis del Molar es troba a la faldilla del pendent sobre la qual s'assenteix el poblat ibèric de l'Oral, mentre que l'altre poblat ibèric de la Serra, es trobaria més distant.

Descobriment

L'any 1908, Ibarra va donar notícia del descobriment d'una escultura acèfala de toro ibèric a la Serra del Molar. Dues dècades després es va donar a conèixer oficialment l'existència de la necròpolis, en els voltants de la qual les labors agrícoles havien tret a la superfície ceràmica, pedres llaurades, restes de bronze i unes arracades d'or.

Datació

La tipologia dels materials permet defensar per a la necròpolis una cronologia centrada entre el 570 i 525 aC i entre el 430 i 375 aC, descrivint, per tant, dues fases diferenciades. La data inicial ens la donen els fragments de copa de Siena, i la final les ceràmiques àtiques de vernís negre.

Campanyes arqueològiques

La Comissió Provincial de Monuments d'Alacant va finançar les campanyes arqueològiques realitzades en la necròpolis en els anys 1929 i 1930, les quals van ser dirigides respectivament per Lafuente i Senent. Al 1982, Monraval va dur a terme nous treballs a la necròpolis, donant a conèixer les restes d'un probable banquet funerari, incloent-hi materials d'elaboració local i d'importació grega amb una datació en el primer quart del segle IV aC. La vaixella al·ludida, composta per plats, copes i àmfores, estava acompanyada per un mànec de ganivet en os i restes de fauna domèstica.

Rituals

A la necròpolis es van donar tant les inhumacions com les incineracions, sent aquestes últimes més nombroses i recents.

Inhumacions

Al Molar, les inhumacions es donen tant en pou com en cista. Els materials més probablement vinculats a aquestes inhumacions són les joies d'or, els aiguamans de bronze, els escarabeus i un compte de collaret de pasta vítria. Semblen tombes del període orientalitzant, perquè manifesten una clara influència fenícia, amb paral·lels en les necròpolis de Villaricos i El Jardí. És possible que aquestes fosses continguessin el cadàver en una caixa de fusta. La inhumació en cista documentada al Molar està formada per sis lloses de pedra a penes llaurades, que formen un habitacle rectangular per a l'esquelet.

Incineracions

Les incineracions realitzades en el lloc van estar sotmeses a un cerimonial vistós, que incloïa banquets, libacions, danses i ofrenes funeràries. En el "ustrino", després d'encesa la pira i consumit el cadàver, es procedia a una sèrie d'ofrenes en favor del difunt. Algunes estructures de forma quadrangular, recobertes d'un paviment a base de valves de mol·luscos, van poder haver estat utilitzades per a la rentada dels ossos després de la seva cremació. Els objectes musicals documentats, com címbals i cròtals, ens permeten imaginar els balls que s'efectuarien en la necròpolis amb motiu de les incineracions.

Aixovars

Espasa ibèrica curta o punyal de frontó de mitjans del segle VI isegle V aC, procedent de la Necròpolis del Molar i exposat al Museu Arqueològic d'Alacant.

Punta de llança ibera de ferro. Segle V, amb procedència de la Necròpolis del Molar (Sant Fulgencio-Guardamar del Segura). S'exhibeix al Museu Arqueològic d'Alacant.

Entre els objectes més comunament oferts als difunts estaven les armes, com a punyals, ganivets i llances, i els elements d'ús personal, com a joies d'or i plata, fíbules de colze i anulars, botons, i fermalls de cinturó d'un o més garfis. Els clots, delimitats o no per pedres i a vegades protegits per enguixades, contenien les restes cremades i les ofrenes, bé directament o en urnes. Aquestes podien ser d'orelletes perforades, derivades del tipus Creu del Negre, o globulars de coll cilíndric, documentant-se també com a recipient funerari d'època més avançada el cràter àtic de figures vermelles, relacionades amb el concepte d'urna-casa funerària. Els aixovars podien anar dins de les urnes o al costat d'elles. Les urnes podien tancar-se amb les seves tapes, amb taps de guix o amb una llosa de pedra, que al seu torn servia per a cobrir el clot. Tot indica que la necròpolis del Molar va comptar també amb caixes funeràries en fusta i pedra i amb cenotafis, dedicats als morts les restes dels quals no havien estat recuperats.

Abandó

La necròpolis del Molar va deixar d'utilitzar-se uns cinquanta anys abans que la necròpoli pròxima de Cabezo Lucero, la qual cosa indica que la desaparició dels enclavaments ibèrics es deuria més a factors propis de cada poblat que a causes d'índole regional. L'espai funerari del Molar s'articularia amb elements arquitectònics encarregats de suportar les escultures animalístiques, si bé aquest tipus de monuments no estaria associat a totes les sepultures, sinó només a unes poques. L'abandó de la necròpolis es va produir sense símptomes de violència, perquè fins i tot les escultures funeràries estan menys destruïdes que en altres cementiris ibèrics.

Bibliografia

• Abad, L. et alii (2001). El poblamiento ibérico en el Bajo Segura. El Oral (II) y la Escuera. Bibliotheca Archaeologica Hispana 12. Madrid: Real Academia de la Historia.

• Graells, R. y Lorrio, A.J. (2017). Problemas de cultura material. Los broches de cinturón de garfios con decoración a molde de la Península Ibérica (s. VII-VI a.C.). Alicante: Universidad de Alicante.

• Jiménez-Ávila, J. (2002). La toréutica orientalizante en la Península Ibérica. Bibliotheca Archaeologica Hispana 16 (=Studia Hispano-Phoenicia 2). Madrid: Real Academia de la Historia.

• Lafuente, J. (1929). La necrópolis ibérica de El Molar (provincia de Alicante). Boletín de la Real Academia de Historia, XCIV, 617-632.

• López, E., Soriano, S. y Lara, G. (2009). Excavación arqueológica y seguimiento de obra. Rotonda en el PK 74,700 de N-332. Polígono VIII San Fulgencio (Alicante). Memoria de excavaciones inédita. Alicante.

• Mas, B., Sala, F. y Prados, F. (2017). Un hipogeo con dromos escalonado de tipología fenicio-púnica en la desembocadura del Segura. En F. Prados Martinez y F. Sala Sellés (Eds.). Fenicios y púnicos en el área ibérica. VIII Coloquio Internacional del Centro de Estudios Fenicios y Púnicos (pp. 329-345). Alicante: Universidad de Alicante.

• Monraval, M. (1992). La necrópolis ibérica de El Molar. San Fulgencio-Guardamar del Segura. Alicante: Museo Arqueológico Provincial de Alicante.

• Monraval, M. y López, M. (1984). Restos de un silicernio en la necrópolis de El Molar (San Fulgencio-Guardamar del Segura, Alicante). Saguntum, 18, 145-162.

• Peña, A. (2003). La Necrópolis Ibérica de El Molar (San Fulgencio, Alicante). Revisión de las excavaciones realizadas en 1928 y 1929. Villena: Fundación Municipal "José María Soler".

• Senent, J. (1930). Excavaciones en la necrópolis de El Molar. Memoria de la Junta Superior de Excavaciones Arqueológicas 107. Madrid: Tip. de la Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos.

• Uroz Rodríguez, H. y Uroz Sáez, J. (2010). Rito, religión y sociedad de la Guardamar ibérica. La necrópolis de Cabezo Lucero. En Guardamar del Segura. Arqueología y Museo (pp. 90-113). Museos Municipales en el MARQ. Alicante: Museo Arqueológico Provincial de Alicante.