Necropolítica

concepte filosòfic

Necropolítica és un concepte filosòfic que fa referència a l'ús del poder social i polític per a dictar com algunes persones poden viure i com algunes han de morir, és a dir, en la distribució desigual de l'oportunitat de viure i de morir en el sistema capitalista actual.[1][2]

Visió generalModifica

El filòsof camerunès Achille Mbembe, autor d'On the Postcolony (2001), va ser el primer investigador a explorar el terme «necropolítica» en profunditat en l'assaig Necropolitics, aparegut l'any 2006 a la revista Raisons Politiques i publicat en forma de llibre el 2011.[3] La necropolítica es relaciona sovint amb «biopoder», el concepte creat pel filòsof Michel Foucault per a referir-se a l'ús del poder social i polític per a controlar i disciplinar la vida de les persones.

 
Achille Mbembe el 2015

Mbembe entén que la necropolítica és més que el dret a matar (droit de glaive), és també el dret a exposar altres persones (inclosa la pròpia ciutadania d'un país) a la mort. La seva visió de la necropolítica també inclou el dret a imposar la mort social o civil, el dret a esclavitzar els altres i diferents formes de violència política. La necropolítica és una teoria dels «morts vivents», és a dir, una forma d'analitzar com «les formes contemporànies de subjugació de la vida al poder de la mort obliguen alguns cossos a romandre en un estat entre la vida i la mort», com succeïx en les fronteres d'Europa amb els milers d'africans morts ofegats al mar Mediterrani i amb les persones sense refugi, com també en moltes llars amb persones majors soles.[4] Mbembe utilitza els exemples de l'esclavitud, l'apartheid, la colonització de Palestina i la figura del terrorista suïcida, per a mostrar com diferents formes de «necropoder» sobre el cos (estatista, racialitzat, estat d'excepció, urgència, martiri) redueixen les persones a condicions de vida precàries.

Si a l'època colonial la violència s'utilitzava per aconseguir més rendibilitat, a la postcolonial ha esdevingut un fi per ella mateixa. Segons Mbembe, la sobirania no se situa a l'interior de les fronteres de l'estat nació o de les institucions internacionals, sinó en el poder de decidir qui pot viure i qui ha de morir seguint criteris estrictament econòmics. Fer morir o deixar viure són els límits de la sobirania. Les guerres depenen d'empreses privades en connivència amb els estats o no. Ja no es tracta de conquerir territoris ni sotmetre poblacions, sinó d'obtenir beneficis immediats i recursos estratègics, com més millor. Aquesta evolució del sistema que va batejar com a «necropolítica», redueix els éssers humans a mercaderia per a intercanviar o llençar a les escombraries segons els interessos del mercat.[1]

El sociòleg mexicà José Manuel Valenzuela va usar el concepte per a una discussió sobre biopolítica, juvenicidi i narcocultura a l'Amèrica Llatina.[5][6]

Necropolítica queerModifica

La pensadora Jasbir Puar va encunyar el terme «necropolítica queer» per analitzar la indignació queer en relació amb els atacs a persones homosexuals posteriors als atemptats de l'11 de setembre de 2001 i la complicitat queer amb la islamofòbia.[7] Sovint s'empra la «necropolítica queer» de Puar en conjunció amb el concepte de Judith Butler de «vida precària».[8][9][10]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Montanyà, Xavier. «Necropolítica, la sobirania sobre la vida i la mort». Vilaweb, 12-04-2020. [Consulta: 14 maig 2020].
  2. «La necropolítica es la política basada en la idea que para el poder unas vidas tienen valor y otras no». Rebelion.org, 30-11-2015. [Consulta: 14 maig 2020].
  3. Mbembe, Achille «Necropolitics». Public Culture, 15, 1, 2003, pàg. 11–40.
  4. Sopa de Wuhan. ASPO, 2020, p. 151. 
  5. Valenzuela Arce, José Manuel. Trazos de sangre y fuego. Bio-Necropolítica y Juvenicidio en América Latina (en castellà). Bielefeld, Guadalajara: BiUP, 2018 [Consulta: 14 maig 2020]. 
  6. Diniz, Debora; Carino, Giselle «La necropolítica como régimen de gobierno». El País [Madrid], 10-07-2019. ISSN: 1134-6582.
  7. Puar, Jasbir K. Terrorist assemblages: homonationalism in queer times. Durham: Duke University Press, 2007, p. 32–79. ISBN 9780822340942. 
  8. Butler, Judith. Precarious life: the powers of mourning and violence. Londres: Verso, 2004, p. 20–35. ISBN 978-1844670055. 
  9. Haritaworn. Queer necropolitics. Londres: Routledge, 2012. ISBN 9780415644761. 
  10. Sáez Tajafuerce, Begoña. «Judith Butler i el valor de la vida en el nostre món». Ara, 24-10-2020. [Consulta: 26 desembre 2020].