Nectari de Constantinoble

Nectari (Nectarius, Νεκτάριος) (Tars, Cilícia, mitjan segle iv - Constantinoble, 27 de setembre del 397) fou patriarca de Constantinoble, successor en el càrrec de Gregori Nazianzè i predecessor de Joan Crisòstom. És venerat com a sant per les esglésies catòlica i ortodoxa.

Infotaula de personasant Nectari de Constantinoble
Council of Constantinople 381 BnF MS Gr510 fol355.jpg
El Primer Concili de Constantinoble a una miniatura de les Homilies de Gregori de Naziance, manuscrit franc, ca. 880 (París, BNF) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementΝεκτάριος, Nectarius
Mitjan segle iv
Tars Modifica el valor a Wikidata
Mort27 setembre 397 Modifica el valor a Wikidata
Constantinoble
Patriarca de Constantinoble
Joan Crisòstom → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme oriental Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióSacerdot Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
bisbe
CelebracióEsglésia catòlica, Església Ortodoxa
CanonitzacióAntiga
Festivitat11 d'octubre
IconografiaRobes de bisbe
Família
GermansArsacius of Tarsus (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Quan Gregori va abdicar el 381 fou escollit Nectari, un senador de noble família, nadiu de Tars. En aquell moment Nectari estava a punt de tornar a Tars junt amb el bisbe Diodor, que en aquell moment era a Constantinoble pel Concili de Constantinoble I. Aquest li va recomanar de posposar el viatge i va recomanar Flavià, bisbe d'Antioquia, com a successor a la seu, però l'emperador va seleccionar Nectari, qui ni tan sols havia estat batejat i era només catecumen. Els bisbes van haver d'accedir al nomenament imperial i Nectari fou batejat i vestit com a patriarca.

Les qüestions plantejades al Concili de Constantinoble I, que lògicament va presidir, superaven la seva capacitat i va posar al seu costat al bisbe Ciríac d'Adana, i així es van aprovar diversos cànons (9 de juliol del 381; el concili va seguir el 382). Es va decretar que Constantinoble era la nova Roma i el patriarca el segon dignatari en autoritat després del papa. El juliol de 383 es va celebrar un nou concili, no ecumènic, a la capital, amb assistència de tots els dirigents de branques del cristianisme, als que es va exigir una confessió de fe i els que no ho van fer foren condemnats.

Quan l'emperador Teodosi el Gran era a Itàlia lluitant amb Magne Màxim, va córrer el rumor de la seva mort i van esclatar disturbis (388) promoguts pels arrians i la casa de Nectari fou cremada. El 390 a causa de la seducció d'una dona noble per un diaca, hi va haver nous aldarulls i es va abolir la pràctica de la confessió per a aquests casos.

El 394 es va fer un altre concili no ecumènic a Constantinoble, referent a la disputa sobre el bisbat de Bostra (Bostria). Nectari va morir el 27 de setembre del 397. Probablement era casat i tenia un fill. Un germà seu, Arsaci de Tars, fou també patriarca el 404.

Va escriure l'homilia d'un màrtir, De S. Theodoro. També se l'esmenta com a autor de Sententia Synodalis de Episcopatu Bostrensi.


Precedit per:
Gregori I Nazianzè
Patriarca de Constantinoble
381-396
Succeït per:
Joan Crisòstom