Neferhotep I

rei de la dinastia XIII

Neferhotep I (segle XVIII aC - 1730 aC) fou un rei de la dinastia XIII que va governar a la segona meitat del segle XVIII aC.[1]

Plantilla:Infotaula personaNeferhotep I
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle XVIII aC Modifica el valor a Wikidata
Mort1730 aC Modifica el valor a Wikidata
Faraó
Modifica el valor a Wikidata
Titulatura dels faraons
Activitat
Ocupacióestadista Modifica el valor a Wikidata
PeríodeSegon període intermedi d'Egipte i Dinastia XIII d'Egipte Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolFaraó Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia XIII d'Egipte Modifica el valor a Wikidata
CònjugeSenebsen Modifica el valor a Wikidata
PareHaankhef Modifica el valor a Wikidata

Nét d'un ciutadà no reial d'una família de tebans amb antecedents militars, la relació de Neferhotep I amb el seu predecessor Sobekhotep III no està clara i és possible que hagi usurpat el tron. Neferhotep I probablement era contemporani dels reis Zimri-Lim de Mari i Hammurabi de Babilònia. Poc se sap de les seves activitats durant el seu regnat durant una dècada i el document més important que sobreviu del seu govern és una stela d'Abydos que relata la creació d'una imatge d'Osiris i la determinació de Neferhotep que es fes "tal com ho van indicar els déus al principi dels temps".[2] Cap al final del seu regnat, Neferhotep I va compartir el tron amb el seu germà Sihathor, una corregència que va durar d'uns mesos a un any.[3]

El seu nom vol dir "Bellesa i satisfacció" i fou germà gran del seu successor Sobekhotep IV. Li correspon el número 27 al Papir de Torí i va tenir un regnat relativament llarg, per comparació, ja que va durar uns 12 anys. El seu nom de tron Khasekhemre vol dir "Poderosa és l'aparença de Ra".

S'han trobat objectes del seu regnat a l'illa Sehel (el seu nom està gravat a les roques set vegades), dos esteles a Abidos (del segon i quart any de regnat) i una a Biblos. Hi ha uns 60 escarabats d'aquest faraó i almenys dos cilindres.[4][5][6] Es conserven també tres estàtues, una trobada a Elefantina[7] i dues a Karnak.

Referències

modifica
  1. Ryholt, K.S.B: The Political Situation in Egypt During the Second Intermediate Period, c.1800–1550 BC, Carsten Niebuhr Institute Publications, 20. Copenhagen: Museum Tusculanum Press, (1997).ISBN 8772894210
  2. Rice, Michael: Who is who in Ancient Egypt, Routledge London & New York 1999, ISBN 0-203-44328-4, see p. 131.
  3. Grajetzki, Wolfram: The Middle Kingdom of Ancient Egypt, London 2006 ISBN 978-0-7156-3435-6, p.71–73.
  4. Hayes, William C.: The Scepter of Egypt: A Background for the Study of the Egyptian Antiquities in The Metropolitan Museum of Art. Vol. 1, From the Earliest Times to the End of the Middle Kingdom, MET Publications (1978), available online], see p. 342–344 and p. 349–350.
  5. Yoyotte, Jean: Le Soukhos de la Maréotide et d'autres cultes régionaux du Dieu-Crocodile d'après les cylindres du Moyen Empire, Bulletin de l'Institut Français d'Archeologie Orientale (BIFAO) 56, (1957), p. 81–95.Arxivat 2014-10-06 a Wayback Machine. see p. 86 1.o
  6. Flinders Petrie: Buttons and Design Scarabs, 1925, pl. XXIV and XXVI.
  7. Habachi, Labib, Gerhard Haeny et Friedrich Junge: Elephantine IV : The Sanctuary of Heqaib, Philippe von Zabern, Mainz, 1985, p. 115, pl. 201–202 [a-b].