Negre (escultors)

família d'escultors rossellonesos dels segles XVII i XVIII

Els Negre (o Nègre en ortografia francesa) va ser una família d'escultors rossellonesos dels segles XVII[1] i XVIII, coneguts especialment pels retaules que elaboraren per a esglésies de la Catalunya del Nord.

BiografiesModifica

  • Antoni Negre (Perpinyà, s. XVIII) era fill[1] de Francesc Negre. El 1719[8] sol·licità ser admès al col·legi de pintors, dauradors, brodadors i escultors de Perpinyà, i el 1744 comparegué com a testimoni[nt 2] en un tràmit notarial en relació amb l'execució de l'herència del traspassat pintor Jacint Rigau.
  • H. Negre i J. Negre foren els autors[14] del retaule de la Pietat (1813) de Sant Julià i Santa Basilissa de Vinçà.

Altres obresModifica

Per a l'església de Nostra Senyora de la Real, Honoré i Antoine Grinda van fer al segle xviii un orgue, que comptà amb un Negre (indeterminat)[15] per esculptor. I, a l'església de sant Esteve del Pedreguet d'Illa, l'estàtua de santa Llúcia de mitjans del segle xviii és considerada del taller dels Negre.

NotesModifica

  1. Al 14 de desembre del 1692 signà un document on reconeixia que faria el retaule de l'església de Marqueixanes segons el model acceptat prèviament, i es comprometia a acabar-lo en un termini màxim de tres anys, encara que la "primera andana" (o registre) seria lliurada "de vuy a un any".[3] Joan Escribà havia de daurar el retaule al 1698 [4]
  2. "sieur antoine Negre sculpteur (...) en cette ville [Perpinyà]" [9]
  3. Al 10 de març del 1776, Patrici Negre, escultor a Perpinyà, signa amb la comunitat eclesiàstica de Sant Jaume de Perpinyà un contracte emfitèutic per una peça de terra inculta a Cabestany [11]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Negre». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Candau, Sylvie. «Evolució del retaule nord-català». [Consulta: 11 setembre del 2013].
  3. Cazes, Albert. Marqueixanes. Perpignan: Imp. Catalane, s.d..  Arxivat 2013-09-21 a Wayback Machine. p. 8
  4. «Marquixanes - 66 Eglise paroissiale Sainte-Eulalie et Sainte-Julie» (en francès). Arxivat de l'original el 2013-09-21. [Consulta: 11 setembre del 2013].)
  5. «Eglise Sainte Marie de Toulouges: guide du visiteur» (en francès). Arxivat de l'original el 2013-09-21. [Consulta: 11 sembre del 2013].
  6. «Francesc Negre, a la base governamental francesa de monuments» (en francès). [Consulta: 11 setembre del 2013].
  7. Avellí Casademont, Teresa «Els retaules del taller dels Sunyer a l'església de Sant Martí de Joc». Locvs Amœnvs, 6, 2002-2003, p. 271-292 [Consulta: 11 setembre del 2013].
  8. Lugand, Julien. «Être peintre en Roussillon a l'epoque moderne (1650-1730): etat de la question». [Consulta: 11 setembre del 2013].
  9. «L'inventaire après le décès de Hyacinthe Rigaud (1659-1743)». [Consulta: 11 setembre del 2013].)
  10. «Histoire locale: Mathieu Maron et les œuvres d'art de l'église de Néfiach». Revue catalane, 50, 15 février 1911, p. 54-55 [Consulta: 11 setembre del 2013].
  11. Capeille, Jean. Dictionnaire de biographies roussillonnaises. Perpignan: Imp. Lib. Cat. J. Comet, 1914, p. 392.  (facsímil Marseille: Laffitte Reprints, 1978)
  12. «El retaule, a la base governamental francesa de monuments "Mémoire"» (en francès). [Consulta: 11 setembre del 2013].
  13. «Patrici Negre, a la base governamental francesa de monuments» (en francès). [Consulta: 11 setembre del 2013].
  14. «Eglise Saint Julien - Sainte Baselisse de Vinça» (en francès). [Consulta: 11 setembre del 2013].
  15. «L'orgue de Nostra Senyora de la Real, a la base governamental francesa Palissy» (en francès). [Consulta: 11 setembre del 2013].
    «La caixa de l'orgue de Nostra Senyora de la Real» (en francès). [Consulta: 11 setembre del 2013].