Sant Martí de Forques

Sant Martí de Forques és l'església parroquial del poble rossellonès de Forques, a la subcomarca dels Aspres (Catalunya del Nord).

Infotaula d'edifici Sant Martí de Forques
Façana meridional de l'església
Dades
Tipus	Església parroquial
Construcció	Segle XI - Segle XII
Ús	església
Dedicat a	Sant Martí de Tours
Característiques
Estat d'ús	Ús parroquial
Estil arquitectònic	Romànic
Material	Pedra
Altitud	144,1 m
Planta	Nau única, absis semicircular.
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Forques (Rosselló)
42° 35′ N, 2° 47′ E
Activitat
Diòcesi	Elna - Perpinyà
Religió	catolicisme

Façana de ponent de l'església

Està situada a la zona meridional del nucli antic del poble, a prop del que n'era el seu accés des del sud.

Història

Absis de l'església

Ell lloc de Forques és documentat des del 844, però la primera referència de l'església de Sant Martí és del 994. L'any 1074, en una venda d'un alou s'especifica que l'alou és en territori de Sant Martí de Forques. El primer clergue titular de l'església, Guillem Gerard, descendent dels que actuen en la venda del 1704, Bernat i Oliba Giralt o Gerard, era enterrat a l'església, i la seva làpida sepulcral es conserva actualment encastada en la façana de ponent.

Inicialment bastida en estil romànic, va ser molt modificada entre els segles XIII i XVI.

Descripció

Làpida sepulcral de Guillem Gerard (+ 1342)

Es tracta d'un edifici de nau única, amb arcs dobles a la cintra, apuntats i construïts amb rajols. La capçalera és a llevant, formada per un absis de planta semicircular. La major part de l'edifici actual és del període comprès entre els segles XIV i XVI, però en diversos llocs del temple es veuen pervivències del temple romànic.

A la façana, a la dreta del portal, hi ha la làpida sepulcral de Guillem Gerard, beneficiari de la parròquia, mort el 1342, esculpida amb la seva efígie. De la decoració interior es poden esmentar una pica baptismal feta de marbre blanc datable als segles xii i xiii, diversos retaules barrocs dels segles xvii i XVIII, dedicats al Crist, la Passió i la Mare de Déu; el de l'altar major és una obra del 1688 de l'escultor perpinyanenc Francesc Negre, i el seu tabernacle és del taller del carcassonenc Joan Jaume Melair. A la sagristia es pot admirar una font del segle xvi en marbre.

Bibliografia

Façana meridional de l'església

• Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Forques». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4. 
• Gavín, Josep M. «Ros 113. Sant Martí de Forques». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3**). ISBN 84-85180-13-5. 
• Ponsich, Pere; Badia i Homs, Joan. «Forques: Sant Martí de Forques». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9. 

Enllaços externs

• Breu descripció (francès)
• Breus notes Arxivat 2011-10-11 a Wayback Machine. (francès)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Martí de Forques