Nemertins

(S'ha redirigit des de: Nemertea)

Els nemertins (Nemertea, de les nereides) són un embrancament d'animals triblàstics no segmentats i vermiformes. La majoria de les seves espècies són marines, però n'hi ha que viuen en aigua dolça i algunes poques són terrestres. Se n'han comptabilitzat més de 1.200 espècies distribuïdes entre dues classes: Anopla i Enopla.

Infotaula d'ésser viuNemertins
Nemertea Modifica el valor a Wikidata
Proboscis worm.JPG
Parborlasia corrugatus al mar de Ross
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
SubregneBilateria
SuperfílumSpiralia
FílumNemertea Modifica el valor a Wikidata
Schultze, 1851
Classe

AnatomiaModifica

Sistema tegumentariModifica

Tota la superfície del cos està coberta per cilis. La paret del cos està més organitzada que en els platihelmints, amb menys teixit parenquimàtic i amb musculatura superior.

La pell consta d'una epidermis externa formada per un epiteli columnar ciliat que secreta moc, i una derma laxa i densa interna del teixit connectiu.

Sistema nerviósModifica

Consisteix en un cervell de 4 ganglis que rodegen el rincocel i dos parells de cadenes nervioses principals que discorren ventralment; poden presentar cordons nerviosos longitudinals addicionals. L'epidermis posseeix receptors ciliats individuals, en grups i invaginats en solcs cefàlics; es pensa que funcionen en la recepció tàctil i química. Posseeixen ulls semblants a les planàries i en nombre de dos a cents d'ells. Són fototàcticament negatius.

Sistema circulatoriModifica

Sistema circulatori tancat. Dos vasos longitudinals corren a cada banda del tub digestiu interconnectats anterior i posteriorment per espais expandits. Els vasos majores són contràctils, encara que de manera irregular; i el flux sanguini sovint és invertit. La sang conté amebòcits i pigments de funció incerta.

Aparell digestiuModifica

Aparell digestiu complet, tubular, i consisteix en boca, cavitat bucal, esòfag, estòmag glandular, intestí amb diverticles laterals i anus.

ProbòscideModifica

L'òrgan més característic i peculiar dels nemertins és la probòscide o trompa; presenta les següents característiques:

  • Es troba a dins d'una cavitat tubular (rincocel), una cavitat plena de líquid que alguns autors interpreten com a un autèntic celoma; el rincocel s'obre dorsalment respecte a la boca i s'estén a quasi tota la longitud del cos.
  • No està connectada al tub digestiu.
  • Algunes espècies posseeixen estilets verinosos a la punta.
  • Es dispara per pressió hidroestàtica, evaginant-se en el procés, i després un múscul retractor torna la probòscide a la seva beina.

AlimentacióModifica

Són exclusivament carnívors i capturen altres invertebrats per la nit amb les seves probòscides. Les espècies amb estilets verinosos, punxen la presa i alliberen una neurotoxina que les paralitza; les espècies sense estilet enrotllen la seva trompa al voltant de la presa. En tots dos casos s'empassen sencera la presa.

ExcrecióModifica

L'excreció es realitza a través de protonefridis similars als trobats en els platihelmints.

ReproduccióModifica

Són unisexuals i la reproducció és bàsicament sexual. Es formen gónades al llarg de cada costat del cos a partir de grups de cèl·lules parenquimàtiques que es desenvolupa un conducte curt i un gonoporus, els gàmetes són expulsats per contraccions musculars. A vegades els nemertins s'agreguen abans que els gàmetes siguin posts o puguin formar parelles, ja que no posseeixen d'òrgans copuladors. Els ous fecundats poden ser deixats en galeries, en cordons d'un gel adhesiu o a la deriva en el plàncton. Algunes espècies poden reproduir-se per fragmentació, literalment esclatant i escampant els fragments.

DesenvolupamentModifica

El patró de desenvolupament varia, algunes espècies marines produeixen una larva lliure nadadora planctònica (pilidum). Aquesta larva està mancada d'anus i presenta algunes semblances amb la larva planctònica de certs políclads ("Turbellaria"), així com amb les larves dels trocòfors.

EcologiaModifica

Viuen en aigües poc profundes i a la costa. Qualcunes espècies són d'aigua dolça o terrestres en sòl humit. Quan se'ls molesta els nemertins esclaten com a mitjà de defensa; es fragmenten en nombroses parts que per regeneració i en condicions favorables produeixen nous individus.

FilogèniaModifica

Les relacions dels nemertins amb altres invertebrats són encara dubtoses. En el cladograma A es considera que els nemertins comparteixen un ancestre acelomat amb els platihelmints, de manera que l'anus i l'aparell circulatori serien fites evolutives pròpies dels nemertins en la línia acelomada. En el cladograma B, els platihelmints i els nemertins no formen un clade monofilètic; els nemertins compartirien amb els protòstoms celomats la possessió d'anus i el desenvolupament de l'aparell circulatori.

Bilateria  
  Acoelomata  

Platyhelminthes


  

Nemertea




Protostomia



:::A
Bilateria  
  

Platyhelminthes




Nemertea



Protostomia




::::B

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nemertins