Obre el menú principal

Neo-Geo és el nom d'un sistema de 16 bits basat en cartutxs per arcades així com videoconsoles per a la llar llançada el 1990 per la companyia de videojocs japonesa SNK (reanomenada temporalment com SNK Playmore). La tecnologia del sistema oferia uns gràfics 2D, i una qualitat de so molt superiors a la qual oferien altres sistemes casolans de la seva època. Al principi el sistema Neo-Geo es va crear com a plataforma per a màquines recreatives, més tard també estava disponible com a videoconsola domèstica a un preu massa elevat per molts, 700 dòlars, donant lloc així a dues versions del sistema: el sistema arcade, MVS, sigles de Multi Video System (Sistema Multi Video), i el sistema domèstic, AES, sigles de Advanced Entertainment System (Sistema Avançat d'Entreteniment).[1][2]

Infotaula equipament informàticNeo-Geo
Neogeo-logo.svg
Neogeoaes.jpg
Fabricant SNK
Llançament 26 abril 1990
Sèrie plataforma informàtica
Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata
Neo-Geo arcade.
Videoconsola Neo-Geo AES.

Jocs populars com Fatal Fury, Samurai Shodown, i principalment Metal Slug i KOF es van publicar i van formar part d'aquest sistema.

És considerada com uns dels sistemes de videojocs amb major vida útil al mercat, 7 anys de producció de maquinari i 14 anys de vendes de programari.[3] Diversos títols que han estat part del sistema han mantingut encara presència comercial, gràcies a la portabilitat, conversió i publicació dels seus videojocs en consoles de generació més actuals i en dispositius mòbils.[1] Va ser col·locat en el lloc 19 de les 25 millors consoles de videojocs de tots els temps pel lloc web IGN en 2009.[4]

HistòriaModifica

En els anys 80 el negoci dels videojocs ja estava en un gran apogeu, sobretot al mercat de les màquines de arcade. Amb el temps innombrables companyies treien una infinitat de títols, la qual cosa comporto a generar alguns problemes, les màquines de arcade ocupaven un cert espai en els salons recreatius i amb el temps, per manejar la rendibilitat d'aquests llocs, s'havien de canviar el joc per un més modern, en conseqüència portar aquests tipus de canvi era un procés car i difícil, ja que s'havia de canviar tot el moble complet o a vegades solament la placa on es contenia aquest joc.

A la fi d'aquesta dècada la companyia SNK, ja posicionada per anys en la indústria dels videojocs, estava implementant a innovar un nou sistema que fos capaç de treure de profit a aquest problema, per a això per primera vegada en la seva història s'associa amb una companyia anomenat Alpha Denshi (ADK en els seus últims anys d'existència), destacat per anys al mercat de arcade d'aquells anys, la qual havia creat ja una placa basi recreativa de molt èxit, la Alpha68k, la qual cosa se li pot considerar la precursora del que seria aquest nou sistema, la Neo-Geo.[5]

Després d'un temps de desenvolupament, es va començar a donar-li forma al que seria el producte final: el sistema havia de consistir en una placa basi en la qual es poguessin connectar un nombre determinat de cartutxos, per així estalviar espai en els salons recreatius i que el client pogués demanar més jocs a la companyia tenint els mateixos metres quadrats de saló, d'altra banda, el maquinari havia de ser més potent que la competència perquè aquesta característica d'intercanviar portaria aparellat que la placa hauria de quedar-se dins del moble un llarg període de temps, i, no com anava sent habitual (i inevitable), juntament amb cada nou joc.

El sistema Neo-Geo és llançat al Japó el 31 de gener de 1990.[6] Usava dos CPUs: un Motorola 68000 de 16-bit com a processador principal a 12 MHz i un altre de 8 bits ZiLOGZ-80Al fet que funcionava a 4 MHz.[7] La CPU principal del sistema era un 50% més ràpida que el processador 68000 oposat en la consola Mega Drive/Gènesi de Sega.[1][5] La Neo-Geo AES també tenia el benefici de tenir un circuit integrat auxiliar de àudio i video. El circuit integrat auxiliar permetia al sistema mostrar 4.096 colors i 380 sprites individuals en pantalla simultàniament (comparada amb els 64 colors simultanis i 80 sprites individuals de la MegaDrive), mentre que el xip de so 2610 de Yamaha li va donar al sistema 15 canals de so amb qualitat de CD amb set canals per a efectes de so digitals.[8][7][1][5]

 
Logo del sistema de videojocs Neo-Geo.

Per al seu llançament, es va planejar posar la consola a $599 USD, 48.880 iens al Japó i 600 euros a Europa, incloent dos joysticks i un joc (Baseball Stars o NAM-1975). No obstant això, aquest pla va ser ràpidament descartat, ja que en llançament americà oficial va tenir el preu de $649,99 USD amb dos joysticks, una targeta de memòria i el joc Magician Lord (les primeres caixes de les Neo-Geo tenien un etiqueta adhesiva orada anunciant la inclusió del Magician Lord, sobre el pla inicial que era triar entre dos jocs). Aquest paquet va ser conegut com el "Sistema Daurat" (Golden System). El sistema també va ser llançat en un pack "Sistema platejat" (SilverSystem), que incloïa un joystick encara que no afegia jocs o una targeta de memòria. Els jocs costaven $200 o més cadascun, en el arcade complet costaria al voltant de més del doble de la consola. Amb aquests preus "premium", la companyia pensava que la majoria dels afeccionats als jocs no podien pagar el sistema i per conseqüència, es va plantejar que fos accessible solament a un petit mercat rendible de lloguer, per aquesta raó al catàleg inicial dels seus jocs venien amb el missatge: “This product ca only be usi on the NEO GEO Rental System”. Encara sense importar això, hi havia nombrosos clients que pagaria per tenir la consola, fins i tot per 650 dòlars o més, és llavors quan SNK replantejo els seus plans de venda i va decidir posar-ho a la venda a tot el públic un any després del seu llançament.[5]

Quant a la gràfica i la capacitat de memòria dels jocs, aquestes incrementaven amb el pas del temps, els primers jocs quedaven alguna cosa “fluixos” en comparació als nous jocs que sortien a la venda. En 1992 el sistema, tant el arcade com la consola, comptava amb més 30 jocs disponibles (vegeu en la llista de jocs) de diferents gèneres, principalment de lluita. Jocs com Fatal Fury, Art of Fighting, 2020 Super Baseball, Baseball Stars 2, Football Frenzy, King of the Monsters 2: The Next Thing, Samurai Shodown demostraven aquestes millores quant a jugabilitat i gràfica.

Per 1993 el panorama dels videojocs canvio considerablement i començava a poc a poc a dominar la “revolució poligonal”, portada de companyies com Sega i Namco. Durant aquest any ja hi havia algunes companyies oferint nous sistemes basats en gràfics poligonals renderitzats en 3D, aquest canvi molt en la percepció dels jugadors de sistemes recreatives i de consoles de videojocs. D'altra banda algunes companyies optaven per canviar el format de jocs en cartutxos per una més nova i econòmica: el disc compacte CD. No obstant això, SNK seguia oferint encara amb èxit el seu sistema Neo Geo i va treure al mercat una reedició de la consola en format CD, la Neo Geo CD en 1994,[9] que permetia al jugador poder gaudir dels mateixos jocs que els de la AES, però sense haver de pagar l'alt preu dels seus cartutxos, ja que el CD era molt més barat de produir. No obstant això el nou sistema no va destacar a causa de la sortida de sistemes més potents de 32 bits amb gràfics en 3D com la Saturn de Sega i el PlayStation de Sony, i altres raons eren perquè seguia sent car i dedicat a ser únicament a gràfics en 2D.[1][9]

En 1996 es comença a llançar jocs o conversions del sistema de Neo Geo per a les consoles Saturn i PlayStation, aquestes conversions no eren perfectes i presentaven alguns detalls en alguns títols publicats. En aquest any es llança al mercat el joc Metall Slug part del que seria una sèrie de jocs que acompanyaria de manera important al sistema fins als últims anys d'existència, acompanyat també de la saga de joc de baralla KOF.[1]

Amb l'oportunitat d'entrar al mercat de videojocs en 3D, en 1997 llança al mercat del que seria el successor del Neo Geo, amb capacitat per mostrar gràfics en 3D, el Hyper Neo Geo 64,[9] encara que se li va considerar un altre fracàs per part de la companyia que d'alguna manera molts jugadors i seguidors de la SNK preferien jugar les versions en 2D, encara que els jocs es veien molt bé acabats no va aconseguir convèncer d'alguna manera als consumidors.[1] A més, Namco i Sega tenien un maquinari superior para màquines recreatives i un catàleg major de jocs tridimensionals per escollir. El sistema es descontinuó en 1999, publicant-se únicament 7 títols, de manera que va haver de continuar publicant jocs per la Neo Geo.[1]

SNK va deixar de fabricar les videoconsoles per a la llar a la fi de 1997, però el programari per a tots dos formats i el maquinari per a màquines recreatives va ser produït durant diversos anys més (en els jocs en format CD es van deixar de produir en 1999).[1]

En 1998 llança al mercat una consola portàtil, la Neo Geo Pocket, pensada per rivalizar amb la GameBoy de Nintendo, dominadora absoluta, des de fa molts anys, del sector portàtil. Va ser llançada al Japó el 27 d'octubre de 1998, i es va seguir produint fins a 1999,[3]per després donar pas a la Neo Geo Pocket Color hagut de fonamentalment a les baixes vendes del sistema monocrom. El que destacava d'aquests sistemes va ser la llarga durada de bateries de fins a 40 hores i algunes funcions incorporades. Així i tot se li va considerar un altre fracàs comercial i finalment, el 13 de juny de 2000, la companyia anuncia el cessament de la producció de consoles NGPC i de programari per a aquest suport.[3]

Fins al 2000, el sistema Neo-Geo seguia publicant jocs ja entrant a la generació dels 128 bits, lamentablement els fracassos comercials que havia tingut anteriorment com a companyia va provocar que estigués a vora de la fallida, això va fer que signés un contracte amb la companyia nipona Aruze (companyia especialitzada en jocs pachinko, l'equivalent a les tragaperras occidentals) per obtenir un pla de rescat per la qual aquesta s'encarregaria dels seus quantiosos deutes a canvi d'obtenir les llicències de les seves franquícies i així poder adornar les màquines de pachinko amb detalls de Fatal Fury, KOF i altres jocs de la companyia.[1]

Lamentablement la situació no milloro, Aruze no suport a la SNK com es devia ser para solament deixar de veure les seves veritables intencions: utilitzar solament les llicències de SNK i deixar a la sort a la companyia sense donar-li algun suport econòmic que tenia contemplat, donant com a conseqüència la cancel·lació de diversos títols en desenvolupament, exemple d'això va ser la seqüela encara en desenvolupament de Garou: MOTW. La producció de nous jocs per al sistema veterà havia disminuït dràsticament (Vegeu en la llista de jocs) fins que la companyia SNK es va declarar oficialment en fallida el 22 d'octubre de 2001.[1] A causa d'aquest panorama, el fundador de la companyia Eikichi Kawasaki, va dimitir per formar una altra companyia, Brezzasoft. Aquesta empresa en lloc de continuar produint nous títols per la NG, es va crear el seu altre sistema, la Crystal System.[1]

Temps després, en algun moment de 2001, el mateix Eikichi Kawasaki va crear la companyia Playmore, que absorbiria Brezzasoft, i a partir d'aquí van començar les negociacions amb companyies coreanes com Eolith o Mega Enterprise, per proporcionar recolzo en futurs projectes novament per la Neo-Geo de la qual va veure a llum a la publicació de 2 títols: The King of Fighters 2001 i Metall Slug 4 respectivament.[1] Noise Factory per la seva banda, la desenvolupadora japonesa crea Sengoku 3, amb jugabilitat mai abans vist en els títols anteriors d'aquesta franquícia i pública un altre títol sota llicència de Atlus: Power Instinct Matrimelee. Evoga Entertainment, una companyia mexicana també va concebre de suport per al sistema, amb la publicació del videojoc: Rage of the Dragons, Eolith novament continuaria emprant un nou lliurament de la saga KOF, el finalment aclamat The King of Fighters 2002, de gran qualitat i basat per complet en el treball de l'original SNK.[3]

El continu suport i ús del sistema amb més d'una dècada en comercialització contrauria altres problemes que ho condemnaria per sempre, la pirateria. La popularitat de l'Internet va portar amb si la facilitat de hackeo de diferents sistemes de arcade incloent les produïdes per la SNK. Originalment, no existia cap tipus de protecció de còpia en els cartutxos del sistema, encara que va ser agregat posteriorment. En 2002 es popularitzaven els programes que simulaven els sistemes de arcade i consoles de videojocs per executar-los en ordinadors anomenat emulador, programes com MAMI o NeoRAGEx fan aquestes emulacions del sistema Neo-Geo; amb això cal entendre que perquè s'aconsegueixin emular aquest joc (anomenats Rom en les emulacions) es va aconseguir extreure la informació d'aquests jocs de les memòries Rom dels cartutxos, burlant-se de la protecció del sistema, per la qual cosa, això va agreujar la pirateria dels cartutxos del sistema de tots dos formats, un exemple d'això, és que als pocs dies del llançament del KOF 2003, aquest ja estava emulat i llest per ser descarregat i jugat en qualsevol PC o per ser portat i venut en cartutxos pirates.[1] Finalment, i assetjada sense remei per aquesta pirateria, es deixa de crear nous jocs per al sistema en 2004. L'últim joc del sistema Neo-Geo, Samurai Spirits Zero Special, va ser llançat el 19 d'octubre de 2004.[3]

Des d'aquests anys, la companyia passo de l'etapa de fallida a ressorgiment, les companyies que havia creat Eikichi Kawasaki per al rescat d'aquest, es funcionarien per crear la SNK Playmore, després en 2004 guanyaria la contesa de demanda a la companyia Aruze per danys i perjudicis, la qual pago a la SNK, el no-res menyspreable xifra de 5.640 milions de iens, uns 47 milions d'Euros. Finalment després d'aquest llarg procés de renaixement, la companyia anuncio que seguiria produint jocs per arcade ara sota la placa Atomiswave de Sammy. Temps després ho faria per a la sèrie de plaques Taito Type X.[3]

El 31 d'agost de 2007, SNK va deixar d'oferir el manteniment i les reparacions de consoles Neo Geo els seus jocs.[10]

En iniciar l'any 2012, la mateixa empresa anuncio la venda d'una versió portàtil del sistema basat en la versió hogareña, la Neo Geo X. Aquesta consola en aspecte de maquinari és molt superior a la Neo-Geo original, però ja que es tracta d'un emulador (FB Alpha), corrent sobre un Linux, els resultats no sempre són l'esperat. El sistema Neo Geo X ve amb jocs de la Neo-Geo AES gravats en memòria, i es poden adquirir packs amb altres jocs comercialitzats en una targeta SD. La data de comercialització de la consola inicio el 18 de desembre de 2012.[11]

Des de la seva comercialització i introducció del maquinari al mercat, més de 2 dècades, amb 14 anys de suport al sistema Neo-Geo per part del fabricador, ho converteix en el sistema arcade de major durada en producció, inclusivament més que el Sega Naomi o el Capcom Play System 2.[3]

Aspectes tècnicsModifica

Els joystick de la videoconsola Neo-Geo té 6,4 cm. d'alt, i la seva base té una mesura de 28 per 20,3 cm, i contenen la mateixa disposició de quatre botons de la màquina recreativa.[8]

 
Targeta de memòria per al sistema Neo-Geo.

Les màquines recreatives posseïen un sistema de targeta de memòria[12][13] pel qual el jugador podia guardar el joc per reprendre-ho posteriorment, de manera que podia continuar jugant en la videoconsola a casa.

La versió del maquinari per a màquines recreatives, era també coneguda com a "MVS", acrònim de Multi Video System (estava disponible en versions de fins a 6 ranures,[14][7] MVS aquesta última capaç de carregar sis cartutxos en una mateixa màquina[14]) Una variant de la placa anomenada MV-0 solament es va usar amb jocs retiro com SVCCHAOS o com The King of Fighters 2003 i aquests venien incorporats a la placa mateixa. D'altra banda, el sistema de videoconsola era conegut com a "AES", acrònim de Advanced Entertainment System (probablement per distingir-la de la Nintendo Entertainment System, la consola que dominava el mercat en aquesta època).

En alguns jocs, vénen amb l'opció de canviar l'idioma, fins i tot a l'espanyol. Solament l'operador n'hi ha prou amb accedir a la manera de servei (activant DIP SW-01), entrar a les configuracions del joc "Setting up the soft dip" després seleccionar el slot del joc inserit en el arcade i canviar l'idioma en l'opció "LANGUAJE" (disponible solament en certs jocs i en totes les plaques europees, però alguns jocs també en plaques d'altres regions). En cas de la consola AES, és possible ajustar l'idioma en el menú d'opcions de cada joc, si és que hi ha. Cal esmentar que aquesta opció solament canvia l'idioma en alguns textos de la pantalla i no tot el joc en general, per defecte aquelles sense traduir apareixeran en anglès o en l'idioma d'origen (japonès). Un altre interruptor DIP oposat en la placa MVS correspon a FREE PLAY, on s'activa quan ocorre certs esdeveniments (un torneig per exemple), permetent als jugadors jugar sense inserir fitxes físiques. També dins de la manera de servei se li pot canviar el nombre de crèdits (solament si es elije la placa mateixa en "soft dip"), nombre de vides i fins i tot l'opció de llevar o censurar la violència d'alguns jocs. No s'oblidi d'apagar el DIP SW-01 abans d'arrencar jocs inserits en la placa.[8]

 
Vista prèvia d'un cartutx Neo-Geo, en la seva versió per a màquines recreatives MVS.

El codi de programació és el mateix en el MVS i en el maquinari AES. De fet, els propietaris poden portar les EPROMs d'un sistema a un altre, i el joc seguiria funcionant. Les especificacions per a les opcions del programa tant del MVS com del AES estaven contingudes en cada cartutx de joc, ja sigui que els cartutxos estiguessin destinats per a ús en la llar o per a màquines recreatives. No obstant això, els cartutxos de la versió per a recreatives i per a la llar posseïen un pinout diferent. Eren dissenyats d'aquesta manera per evitar que els operadors de màquines recreatives compressin els cartutxos per a la llar a preus més econòmics i d'aquesta forma utilitzar-los en les seves màquines.

Grandària de les ROMS i pantalles d'iniciModifica

Les especificacions per a la grandària de les ROM eren de fins a 330 megabits (39,27 MB), per aquesta raó el sistema mostrava una pantalla amb el text: "MAX 330 MEGA - PRO GEAR SPEC" en carregar. Després d'aquesta pantalla alguns jocs de 100 megabits exhibien una altra pantalla animada que mostrava el text: "The 100 Mega Xoc". La grandària original de les ROM va ser millorat en els cartutxos amb posterioritat mitjançant la tecnologia de memòria bank switching, incrementant la grandària màxima per cartutx fins a 1 gigabit (128 MB). Aquests nous cartutxos a més feien que el sistema mostrés el text "GIGA POWER" en iniciar, indicant així la millora.[1][8]

Especificacions tècniquesModifica

 
Placa base del sistema Neo-Geo en la seva versió casolana AES.
 
Dins d'una màquina recreativa Neo-Geo MVS amb la seva placa base de 4 cartutxos i els seus controls.

CPUModifica

SoModifica

El sistema en general utilitza el xip de so Yamaha YM2610, de 15 canals de so.[7] Respectivament el xip pot generar 4 tipus de sons diferents: àudio digital ADPCM, síntesi FM, sons PSG i soroll. Funciona en conjunt amb el xip Yamaha YM3016 per a la conversió dels sons digital a analògic (únicament en el so ADPCM i FM, els sons PSG i el soroll es genera directament en analògic), utilitzat per a la sortida d'àudio final.[15][7][8]

Aspectes generals:

  • 7 canals digitals ADPCM, de la qual funciona en dos conjunts de mostres: ADPCM-A de 6 canals, 12 bits de profunditat d'àudio i reproducció a 18.5kHz, i el ADPCM-B d'1 canal, 16-bit de profunditat d'àudio i reproducció variable d'1.85 a 55.5kHz (programable)
  • 4 canals de síntesis de FM (síntesi per modulació de freqüències), quatre operadors per canal
  • 3 canals PSG
  • 1 canal de soroll programable
  • RAM del so: 128 KB

DisplayModifica

La unitat de processament gràfic del sistema (GPU) consta d'alguns xips o circuits personalitzats[n. 1] per a la generació d'imatge, vídeo i gràfics, els circuits emprats han estat modificats per adaptar-se en alguns models i versions del sistema sense afectar les seves funcions.[16][17]

Sistema MVSModifica

  • PRO-B0, PRO-C0, LSPC-A0 (empleat en els primers models)[16][17]
  • NEO-MGA-T, NEO-GRC (revisions dels primers models)[16]
  • NEO-B1, LSPC2-A2 (revisions en models posteriors)[16][17]

Sistema AESModifica

Sistema Neo-Geo CDModifica

  • NEO-GRC, NEO-OFC[16][17]
  • NEO-GRZ (utilitzat en el model CDZ i en algunes revisions de l'arcade MVS)[16][17]

Aspectes generals:

EmmagatzematgeModifica

RAM interna:

Targetes de memòria: 8kb o de 68-pin de l'especificació de memòria JEIDA veure.3.

AlimentacióModifica

  • Font: 5 V DC (sistemes més antics) i 9 V DC (sistemes més nous)
  • Consum: 8 W (5 W en sistemes més nous)

DimensionsModifica

  • Consola: 325 mm (ample) x 237 mm (profunditat) x 60 mm (altura)
  • Controlador (AES): 280 mm (ample) x 190 mm (profunditat) x 95 mm (altura)

Suport d'empreses Third-partyModifica

Durant els primers anys d'existència del sistema al mercat, va tenir algun suport per alguna companyia en la creació d'alguns dels seus títols (la majoria d'origen japonès); cal esmentar que va haver-hi algunes companyies que solament desenvolupaven i publicaven jocs exclusivament per la Neo-Geo, que per conseqüència també van implicar els problemes econòmics que tenia SNK en el 2001 i van haver de desaparèixer per fallida econòmica,[18][1]encara que altres companyies també van desaparèixer per situacions desconegudes o diferents, també cal esmentar que algunes d'aquestes companyies no se sap molt bé de la seva existència actualment. Així i tot els drets d'aquests jocs van ser recuperats i ho manté encara la companyia SNK-Playmore (excepte en alguns països). Encara que gairebé tots els jocs van tenir una considerable acceptació i popularitat per part dels afeccionats als videojocs; alguns últims títols publicats en els últims anys d'aportació al sistema no ho van anar. A continuació s'esmenta les empreses o companyies que van aportar algun joc o títol per al sistema Neo-Geo (inclòs algunes dades):

  • ADK (Va tancar les seves portes en 2003)[18]
  • Aicom (va ser reanomenada Yumekobo en 1996 poc després de passar a formar part de Sega)[18]
  • Aiky (Va tancar les seves portes en 2003)[18]
  • AM Factory
  • Data East (Va tancar les seves portes en 2003 per fallida)[18]
  • Eolith (Existent fins al 2008 quan es va fusionar amb una companyia anomenada M-Dream)[18]
  • Evoga (Considerada com la primera companyia de videojocs d'origen 100% mexicà, va tancar les seves portes per problemes econòmics en 2004)[18]
  • Hudson Soft (Comprada per Konami en 2011, oficialment va deixar d'existir a l'any següent)[18]
  • Mega Enterprise (Companyia subsidiària de Eolith)
  • Monolith (Encara en actiu)[18]
  • Neixi (Formada de ex-emprats de la companyia Irem, va ser comprada en 1996 per la pròpia SNK)[18]
  • NMK (Va mantenir les seves operacions fins al 1996, va tancar les seves portes 3 anys després)[18]
  • Noise Factory (Va acabar les seves operacions en 2008)[18]
  • Psikyo (Va ser creada per alguns ex-emprats de la companyia Video System, encara en actiu)[18]
  • Sammy (Forma part de Sega)
  • Saurus
  • Sunsoft (Encara en actiu)
  • Technos (Va tancar les seves portes en 1996 per fallida)
  • Tecmo (Es va fusionar el 2010 amb KOEI para renombrarse a Koei Tecmo)
  • Yumekobo
  • Yuki Enterprise (La van crear alguns empleats de SNK que van desenvolupar Samurai Shodown en 2006, pas a cridar-se a Examus Inc.)[18]
  • Taito (Encara en actiu)
  • Visco (Encara en actiu)
  • Viccom (Va tancar les seves portes en 2003 per fallida)
  • Video System (Va tancar les seves portes en 2001)

Per saber més sobre el suport de les empreses Third-party al sistema Neo-Geo, vegeu a l'apartat referències.

DadesModifica

  • Neo-Geo és un sistema que en l'actualitat pot ser emulat en els següents sistemes: PC - Xbox - Wii - Nintendo DS - PSP - Nintendo Switch - Android - iOS (amb jailbreak) -PS3.
  • Alguns jocs de Neo-Geo van ser convertits per a les consoles Mega Drive i SNES. Encara que algunes versions van ser bones, els resultats mostraven les enormes diferències tècniques entre Neo-Geo i altres sistemes de 16 bits domèstics.
  • La primera fornada de consoles de 32 bits no va aconseguir igualar a Neo-Geo en jocs 2D. Es van efectuar conversions a PlayStation que deixaven molt a desitjar (disminució de la grandària dels lluitadors, pèrdua de fotogrames d'animació, falta de detalls en els escenaris,...). Les conversions a Sega Saturn sí que van ser pràcticament "píxel perfect", però va ser necessari l'ús d'un cartutx RAM addicional.
  • No va ser fins a l'arribada de la consola de 128 bits de Sega (Dreamcast) quan es van aconseguir conversions perfectes dels jocs de Neo-Geo. Això demostra l'enorme potència en 2D de la màquina encara sent una consola de 16 bits.
  • A més de ser la competència principal de sistemes potents d'arcade de 16 bits com la CPS 2 de Capcom, existia un altre sistema que competia amb la Neo Geo, la PGM (PolyGame Master) de la companyia tawainesa IGS. Aquest sistema tenia elements o aspectes tècnics molt semblants a la Neo Geo amb l'excepció d'un xip de so diferent de 32 canals i el mateix CPU, però més potent. Els jocs per a aquest sistema eren molt semblants als desenvolupats per la de SNK, per exemple, el joc Demon Front tenia aspectes de jugabilitat i gràfics molt semblants a la de Metal Slug. Al final aquest sistema d'arcade no va tenir l'èxit desitjat per ser comercialitzat en un temps tardà, ja que aquest sistema va sortir el 1997, no va ser fins a l'any 2000 quan els jocs van ser desenvolupats en major quantitat. La PGM va ser un sistema de videojocs molt popular únicament al mercat asiàtic.

Desavantatges enfront dels seus rivalsModifica

Malgrat que aquesta consola va ser la més potent en línies generals de la seva generació certs aspectes del seu maquinari eren inferiors a la competència:

  1. Igual que ocorria amb les plaques recreatives de Capcom CPS1 i CPS2, Neo Geo no podia realitzar transparències per maquinari mentre que SNES si. Alguns jocs on apareixen trossos de gel que deixen entreveure animacions de fons no són més que rèpliques del mateix gràfic amb un to azulado de color.
  2. El màxim nombre de jugadors simultanis era de dos mentre que Megadrive i SNES augmentaven aquesta xifra fins a quatre i cinc utilitzant adaptadors.[8]
  3. Els jocs estaven limitats a quatre botons d'acció. Megadrive i SNES podien manejar fins a sis.[18]
  4. La consola no podia manejar polígons. Megadrive i SNES van poder utilitzant xips especials en els seus cartutxos. Amb tot, és just matisar que Neo Geo, gràcies al seu potent processador principal i la resta de microprocessadors de suport, podria haver bregat amb jocs que barregessin polígons amb sprites, i fins i tot jocs poc complexos a nivell poligonal, de fet la pròpia Megadrive va demostrar ser capaç d'això, amb jocs com a "Xarxa Zone" o "Muhammad Ali Heavyweight Boxing price" entre uns altres. Super Nintendo, en estar especialitzada en gràfics bidimensionals no va destacar tant en aquesta faceta en ser menys 'versàtil', la raó és que el seu processador principal encara que potent, no és veloç, i tots els seus processadors de suport estan dirigits en la seva majoria a treballar en dues dimensions, o dit d'una altra manera: no estan pensats per a càlcul matemàtic puro. Així i tot, hi ha jocs que mostren polígons de bella factura, un bon exemple és "Star Trek Starfleet Academy"
  5. Neo-Geo no posseïa cap tipus de pistola òptica. Megadrive tenia el Menacer i SNES el Nintendo Scope.

Col·leccionismeModifica

Existeix un pròsper panorama en el camp del col·leccionisme per als sistemes casolans de la Neo-Geo, principalment a causa de l'escassa tiratge que van tenir alguns cartutxos, i la reputació que té sobre la seva gran capacitat per a jocs en dues dimensions. És comú tant per a jocs com per a consoles aconseguir grans preus en llocs de subhastes per Internet[1][19][20] com eBay. Alguns jocs de Neo-Geo es poden descarregar en diferents consoles actuals a través del servei de Consola Virtual i en la PS3 a través de PlayStation Network, al seu torn existeixen conversions també per la Xbox 360 per la Xbox Live Arcade.[1]

Altres sistemes Neo-GeoModifica

Diverses consoles van ser creades basant-se en el mateix maquinari que l'empleat pels jocs arcade, a més de portàtils sota el nom de Neo-Geo Pocket i Neo-Geo X.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 «History of SNK for Gamespot.com». gamespot.com. [Consulta: 11 gener 2015].
  2. «El sistema Neo-Geo, història, 1990». culturaneogeo.com. [Consulta: 11 gener 2015].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 {{ref-web|url=http://www.culturaneogeo.com/historia7.htm#actualitat%7Ctítol=El sistema Neo-Geo, història, 1998-2006|dataaccés=11 de gener de 2015
  4. «NeoGeo is number 19». IGN.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta Historia de Neo-Geo de SNK Playmore, parte 1, por culturaneogeo.com
  6. «Mortal Shang - Neo-Geo». Mortal.shang.free.fr. [Consulta: 26 gener 2012].
  7. 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 7,10 7,11 7,12 7,13 7,14 7,15 «SNK NEOGEO MVS MAQUINARI». [Consulta: 11 gener 2015].
  8. 8,00 8,01 8,02 8,03 8,04 8,05 8,06 8,07 8,08 8,09 8,10 «Manual del sistema Neo-Geo, especificacions de maquinari (en anglès)». [Consulta: 14 març 2015].
  9. 9,0 9,1 9,2 «El sistema Neo-Geo, història, 1991-1998». [Consulta: 14 març 2015].
  10. No Love: SNK Stop Neo Geo Support, Kotaku
  11. «Anuncio i novetats de Neo Geo X». [Consulta: 22 agost 2012].
  12. «Hard Neo-Geo MVS, Memory card (en anglès)». [Consulta: 14 març 2015].
  13. «Memory card Neo-Geo MVS and AES system, informació tècnica (en anglès)». [Consulta: 14 març 2015].
  14. 14,0 14,1 «Tipus de placa Neo-Geo MVS system (en anglès)». [Consulta: 14 març 2015].
  15. «Informació tècnica del xip de so YM2610 (en anglès)». [Consulta: 11 gener 2015].
  16. 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 16,5 16,6 «Informació de xips de la placa del sistema Neo-Geo MVS, models i variacions (en anglès)». [Consulta: 11 gener 2015].
  17. 17,0 17,1 17,2 17,3 17,4 17,5 «Unitat de processament gràfic del sistema Neo-Geo (en anglès)». [Consulta: 11 gener 2015].
  18. 18,00 18,01 18,02 18,03 18,04 18,05 18,06 18,07 18,08 18,09 18,10 18,11 18,12 18,13 18,14 «Neo-Geo, empreses Third-party». [Consulta: 26 octubre 2012].
  19. «Llista de cotitzacions de cartutxos Neo-Geo en subhastes de la web (en anglès)». [Consulta: 14 març 2015].
  20. «Definició de preus del programari de Neo-Geo». [Consulta: 14 març 2015].
  1. En la indústria de l'electrònica, els xips o circuits personalitzats es refereix a la utilització de material elèctric creada i dissenyada per una mateixa empresa per a la creació i fabricació del seu propi maquinari, sense recórrer a la tecnologia d'algun tercer.

Enllaços externsModifica