Neopsicodèlia

La neopsicodèlia és la música que emula o que està en gran part influenciada per la música psicodèlica dels anys 60. Va ressorgir a finals dels anys 70 i a principis dels 80 entre les bandes post-punk britàniques i va ser assimilada per grups de les escenes Paisley Underground i Madchester, despertant també l'interès esporàdic d'artistes i de grups de gran popularitat del nou mil·lenni.

Infotaula de gènere musicalNeopsicodèlia
Orígens estilísticsRock psicodèlic, Post-punk,
Pop psicodèlic, Indie rock,
Rock espacial, Rock alternatiu,
Rock àcid, Soul psicodèlic
Orígens culturalsA principis dels anys 80, als EUA i al Regne Unit
Instruments típicsBaix, Bateria, Guitarra elèctrica, Teclats, Sintetitzadors
Popularitat al MainstreamA finals dels anys 80, ressorgint en l'escena musical indie dels 90
OrigenEstats Units d'Amèrica i Regne Unit Modifica el valor a Wikidata
Creació1978 Modifica el valor a Wikidata
Part derock psicodèlic Modifica el valor a Wikidata
Subgèneres
Baggy - Dream pop - New Weird America - Shoegazing
Gèneres de fusió
Trip hop
Escenes regionals
Paisley Underground - Madchester
Altres temes
Escena musical indie - Música psicodèlica - Àcid folk - Freak folk

CaracterístiquesModifica

Els trets neopsicodèlics manlleven diversos elements de la música psicodèlica dels anys 60. Alguns emulen al pop psicodèlic de grups com The Beatles o Pink Floyd, d'altres adopten les guitarres jangly del folk rock de grups com The Byrds, o distorsionen les formes lliures de la improvisació musical (jam session) i de l'experimentalisme sonor del rock àcid de finals dels anys 60. Part de la música neopsicodèlica s'ha centrat d'una manera explícita sobre les experiències amb les drogues o bé ha estat utilitzada com a complement de lletres surrealistes o de caràcter polític.[1]

HistòriaModifica

Anys 80Modifica

 
El pioner grup neopsicodèlic Echo & the Bunnymen actuant el 2006 a Amsterdam.

El rock psicodèlic, com a gènere diferent, va declinar cap a finals dels anys 60 en grups que es van traslladar cap a noves formes de música, com el heavy metal i el rock progressiu.[2] Ocasionalment la neopsicodèlia ha fet alguna incursió en el pop de gran popularitat, com en els treballs de Prince de mitjans dels anys 80 o en algunes de les produccions de Lenny Kravitz dels 90, però principalment ha tingut el domini dels grups de música alternatius i d'indie rock.[1] Va començar a ressorgir després del moviment punk rock de finals dels anys 70 i principis dels 80, per grups britànics de l'escena post-punk com The Teardrop Explodes, Echo & the Bunnymen, The Soft Boys,[1] The Cure[3] i The Glove.[4] Siouxsie and the Banshees també es van incorporar a l'escena de la psicodèlia moderna[5] el 1982 amb el seu àlbum A Kiss in the Dreamhouse.[6] A Londres, després d'Holanda, The Legendary Pink Dots van barrejar pop i psicodèlia exòtica amb influències neoclàssiques.[7] En els EUA, a principis dels anys 80 aquests grups es van unir al moviment Paisley Underground, establert a Los Angeles, amb grups com The Dream Syndicate, The Bangles i Rain Parade.[8] A la costa est dels Estats Units, la neopsicodèlia va ser adoptada pels nous grups de new wave dels anys 80, com Lyres de Boston o The Fuzztones, The Chesterfield Kings i The Vipers de Nova York.

Influenciada per la música house, el northern soul i el funk, una variant menys nostàlgica de la neopsicodèlia, sobrenomenada "scallydelia", es va desenvolupar a finals dels anys 80 entre els grups de rock alternatiu de l'escena Madchester, com The Stone Roses, Inspiral Carpets i The Farm.[9] Entre els altres grups del rock alternatiu que també van aprofundir en el terreny de la neopsicodèlia hi ha The Bevis Frond, Spacemen 3, Mercury Rev i The Flaming Lips.[1] A finals dels 80 va néixer el shoegazing, el qual, entre altres influències, es va inspirar en la música psicodèlica dels anys 60.[10] El crític Simon Reynolds es va referir a aquest moviment com una erupció "borrosa" de grups neopsicodèlics.[10] A través de potents murs de so, on els instruments individuals i fins i tot les veus eren sovint indistingibles, van seguir la iniciativa del noise pop i el dream pop grups com My Bloody Valentine (sovint considerats com el primer grup a sorgir de l'escena shoegazing),[11] The Jesus and Mary Chain i Cocteau Twins.[12]

Dels anys 90 fins a l'actualitatModifica

 
El grup Tame Impala actuant el 2009 al V Festival.

En els anys 90, el col·lectiu Elephant 6, amb grups com The Apples in Stereo, The Olivia Tremor Control, Neutral Milk Hotel, Elf Power i of Montreal, va produir rock i folk eclèctic i psicodèlic.[13] Altres grups que a partir dels anys 90 van contribuir a la música psicodèlica van ser The Brian Jonestown Massacre, Porno for Pyros, Super Furry Animals[1] i The Dandy Warhols. A principis dels anys 90 també va emergir l'stoner rock, combinant elements del rock psicodèlic, blues rock i doom metal. L'stoner rock utilitzava tempos lents-a-mitjans, amb el protagonisme de guitarres d'afinació greu amb un so baix contundent,[14] veus melòdiques i producció "retro",[15] amb Kyuss[16] i Sleep[17] com a grups pioners.

Al Regne Unit, l'escena Madchester va influenciar el so inicial dels grups de britpop dels anys 90, com Blur.[18] The Verve va barrejar la psicodèlia dels anys 60 amb l'estètica shoegazing.[19] Oasis també va utilitzar el pop i rock psicodèlics dels anys 60, especialment en l'àlbum Standing on the Shoulder of Giants de l'any 2000.[20] En la immediata era post-britpop, Kula Shaker va incorporar els sons de guitarra arremolinats i d'alta presència provinents de la psicodèlia de finals dels anys 60, amb el misticisme i l'espiritualitat de l'Índia.[21] En el nou mil·lenni, la música neopsicodèlica ha continuat amb bandes que emulen directament la sonoritat dels anys 60 com Tame Impala,[22] Pond,[23] Crystal Antlers[24] i The Essex Green,[25] mentre que grups com Animal Collective han aplicat un enfocament experimental que combina gèneres dels anys 60 i d'actuals.[26]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Neo-Psychedelia | Significant Albums, Artists and Songs | AllMusic» (en anglès). AllMusic. [Consulta: 3 gener 2015].
  2. «Acid Rock | Significant Albums, Artists and Songs | AllMusic» (en anglès). AllMusic. [Consulta: 3 gener 2015].
  3. «The Top - The Cure | Songs, Reviews, Credits, Awards | AllMusic» (en anglès). AllMusic. [Consulta: 3 gener 2015].
  4. «Blue Sunshine - The Glove | Songs, Reviews, Credits, Awards | AllMusic» (en anglès). AllMusic. [Consulta: 3 gener 2015].
  5. Reynolds, Simon. Rip it Up and Start Again: Post Punk 1978-1984 (en anglès). Londres: Faber & Faber, 2005, p. 428. ISBN 978-0571215690. 
  6. Marszalek, Julian. «The Quietus | Reviews | Siouxsie & The Banshees» (en anglès). The Quietus, 10-04-2009. [Consulta: 3 gener 2015].
  7. «The Legendary Pink Dots | Biography | AllMusic» (en anglès). AllMusic. [Consulta: 3 gener 2015].
  8. Unterberger, Richie. The Rough Guide to Music USA (en anglès). Rough Guides, 1-06-1999, p. 401. ISBN 185828421X. 
  9. DeCurtis, Anthony (ed.). Present Tense: Rock & Roll and Culture (en anglès). Duke University Press Books, 18-09-1992, p. 109-110. ISBN 0822312654. 
  10. 10,0 10,1 Sisson, Patrick. «Vapour Trails Revisiting Shoegaze | XLR8R» (en anglès). XLR8R, 06-01-2009. [Consulta: 3 gener 2015].
  11. Reynolds, Simon «It's the Opposite of Rock 'n' Roll». SPIN, Agost 2008, p. 78-84.
  12. «Echoes in a Shallow Bay - Cocteau Twins | Songs, Reviews, Credits, Awards | AllMusic» (en anglès). AllMusic. [Consulta: 3 gener 2015].
  13. Walk, D. «The Apples in Stereo: Smiley Smile». CMJ New Music, Setembre 1995, p. 10.
  14. «MusicMight :: Artists :: KYUSS» (en anglès). MusicMight. [Consulta: 3 gener 2015].
  15. «Stoner Metal | Significant Albums, Artists and Songs | AllMusic» (en anglès). AllMusic. [Consulta: 3 gener 2015].
  16. Rivadavia, Eduardo. «Kyuss | Biography | AllMusic» (en anglès). AllMusic. [Consulta: 3 gener 2015].
  17. Rivadavia, Eduardo. «Sleep | Biography | AllMusic» (en anglès). AllMusic. [Consulta: 3 gener 2015].
  18. Erlewine, Stephen Thomas. «Blur | Biography | AllMusic» (en anglès). AllMusic. [Consulta: 3 gener 2015].
  19. Ankeny, Jason. «The Verve | Biography | AllMusic» (en anglès). AllMusic. [Consulta: 3 gener 2015].
  20. Erlewine, Stephen Thomas. «Standing on the Shoulder of Giants - Oasis | Songs, Reviews, Credits, Awards | AllMusic» (en anglès). AllMusic. [Consulta: 3 gener 2015].
  21. Erlewine, Stephen Thomas. «Kula Shaker | Biography | AllMusic» (en anglès). AllMusic. [Consulta: 3 gener 2015].
  22. Macgregor, Jody. «Tame Impala | Biography | AllMusic» (en anglès). AllMusic. [Consulta: 3 gener 2015].
  23. Lymangrover, Jason. «Pond | Biography | AllMusic» (en anglès). AllMusic. [Consulta: 3 gener 2015].
  24. Fulton, Katherine. «Crystal Antlers | Biography | AllMusic» (en anglès). AllMusic. [Consulta: 3 gener 2015].
  25. Ankeny, Jason. «The Essex Green | Biography | AllMusic» (en anglès). AllMusic. [Consulta: 3 gener 2015].
  26. Monger, James Christopher. «Animal Collective | Biography | AllMusic» (en anglès). AllMusic. [Consulta: 3 gener 2015].