Nez percé

(S'ha redirigit des de: Nez Percé)

El nez percé /ˌnɛzˈpɜrs/ o Niimiipuutímt, és una llengua shahaptiana relacionada amb els diversos dialectes del sahaptin. La subfamília shahaptiana és una de les branques de la família de les llengües penutianes dels turons que al seu torn pot estar relacionat amb el penutià. És parlat pels nez percés del nord-oest Estats Units.

Infotaula de llenguaNez percé
Niimiipuutímt
Tipusllengua, llengua viva i llengua críticament amenaçada Modifica el valor a Wikidata
Parlants
597 (2000)[1] principalment a Idaho
Parlants nadius100 Modifica el valor a Wikidata
Parlat aEstats Units
Autòcton deIdaho, Oregon i Washington Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
Llengües penutianes dels turons (penutià)

   Llengües shahaptianes

   Nez percé
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat5 en perill crític Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2nez
ISO 639-3nez
SILnez
Glottolognezp1238 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologue.comnez Modifica el valor a Wikidata
Linguist Listnez Modifica el valor a Wikidata
UNESCO824 Modifica el valor a Wikidata
IETFnez Modifica el valor a Wikidata
Endangeredlanguages.com1715 Modifica el valor a Wikidata

El nez percé és una llengua amenaçada. Si bé les fonts difereixen sobre el nombre exacte de parlants fluids, és gairebé segur que estan per sota de 100. El poble Nez Percé està tractant de tornar a introduir la llengua en l'ús natiu a través d'un programa de revitalització lingüística, tot i que actualment el futur de la llengua Nez Perce està lluny d'estar assegurat.[2]

La gramàtica del nez percé ha estat descrita en una gramàtica (Aoki 1970) i un diccionari (Aoki 1994) amb dues dissertacions (Rude 1985; Crook 1999).

FonologiaModifica

La fonologia del nez percé inclou harmonia vocàlica (que fou mencionada per Noam Chomsky & Morris Halle' a The Sound Pattern of English), així com un complex sistema d'accent prosòdic descrit per Crook (1999).

ConsonantsModifica

Consonants del Nez Percé[3]
Bilabial Dental Alveolar Postalveolar Palatal Velar Uvular Glotal
(Lateral) central Lateral plana lab. plana lab.
Nasal plain m n
glotalitzada
Oclusiva sorda p t c k q ʔ
glotàlica tɬʼ kʷʼ qʷʼ
Fricativa (Sorda) ɬ s ʃ x χ h
Aproximant plain w l j
glotalitzada

GramàticaModifica

Com a moltes altres llengües ameríndies, el verb nez percé pot tenir el significat d'una frase completa. (Aquesta forma de proporcionar una gran quantitat d'informació en una paraula es diu polisíntesi). Els afixos verbals proporcionen informació sobre la persona i nombre del subjecte i complement directe, així com temps i aspecte (per exemple, si una acció s'ha completat).

paraula: ʔaw̓líwaaʔinpqawtaca
morfemes: ʔew - ʔilíw - wee - ʔinipí - qaw - tée - ce
glossa: 1/2-3OBJ - fire - fly - grab - straight.through - go.away - IMPERF.PRES.SG
traducció: 'Vaig a treure'l en el foc'   (Cash Cash 2004:24)
paraula: hitw̓alapáyna
morfemes: hi - tiw̓ele - pááy - e
glossa: 3SUBJ - in.rain - come - PASSAT
traducció: 'Ell va arribar amb la pluja'   (Aoki 1979)

CasModifica

En nez percé el subjecte d'una oració, i l'objecte quan no és un, cadascun pot ser declinat pel cas gramatical, un afix que mostra la funció de la paraula. El nez percé empra una estratègia de cas marcat en tres vies: un subjecte transitiu, un objecte transitiu, i un subjecte intransitiu estan assenyalats de manera diferent. El nez percé és, doncs, un exemple del tipus molt rar de llenguatge tripartit (veure alineament morfosintàctic).

A causa d'aquest cas, l'ordre de les paraules pot ser molt lliure. Una ordre de paraules específica li diu a l'oient el que és informació nova (focus) versus informació antiga (tema), però no marca el subjecte i l'objecte.

ReferènciesModifica

  1. Cens dels Estats Units del 2000 relacions 382 parlants a Idaho, 110 a Oregon i 105 a Washington
  2. «Nimiipuu Language Teaching and Family Learning». NILI Projects. [Consulta: 2 setembre 2012].
  3. Consonant Systems of Nez Perce on www.u.arizona.edu

BibliografiaModifica

  • Aoki, Haruo. (1994). Nez Perce dictionary. University of California publications in linguistics (Vol. 112). Berkeley: University of California Press. ISBN 0-520-09763-7.
  • Aoki, Haruo. (1970). Nez Perce grammar. University of California publications in linguistics (Vol. 62). Berkeley: University of California Press. ISBN 0-520-09259-7. (Reprinted 1973, California Library Reprint series).
  • Aoki, Haruo. (1979). Nez Perce texts. University of California publications in linguistics (Vol. 90). Berkeley: University of California Press. ISBN 0-520-09593-6., 2, 3
  • Aoki, Haruo; & Whitman, Carmen. (1989). Titwáatit: (Nez Perce Stories). Anchorage: National Bilingual Materials Development Center, University of Alaska. ISBN 0-520-09593-6. (Material originally published in Aoki 1979).
  • Aoki, Haruo; & Walker, Deward E., Jr. (1989). Nez Perce oral narratives. University of California publications in linguistics (Vol. 104). Berkeley: University of California Press. ISBN 0-520-09593-6.
  • Cash Cash, Phillip. (2004). Nez Perce verb morphology. (Unpublished manuscript, University of Arizona, Tucson).
  • Crook, Harold D. (1999). The phonology and morphology of Nez Perce stress. (Doctoral dissertation, University of California, Los Angeles).
  • Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
  • Rude, Noel E. (1985). Studies in Nez Perce grammar and discourse. (Doctoral dissertation, University of Oregon).

Harmonia vocàlicaModifica

  • Aoki, Haruo «Nez Perce vowel harmony and proto-Sahaptian vowels». Language, 42, 4, 1966, pàg. 759–767. DOI: 10.2307/411831. JSTOR: 411831.
  • Aoki, Haruo «Toward a typology of vowel harmony». International Journal of American Linguistics, 34, 2, 1968, pàg. 142–145. DOI: 10.1086/465006.
  • Chomsky, Noam; & Halle, Morris. (1968). Sound pattern of English (pp. 377–378). Studies in language. New York: Harper & Row.
  • Hall, Beatrice L.; & Hall, R. M. R. (1980). Nez Perce vowel harmony: An Africanist explanation and some theoretical consequences. In R. M. Vago (Ed.), Issues in vowel harmony (pp. 201–236). Amsterdam: John Benjamins.
  • Jacobsen, William «On the prehistory of Nez Perce vowel harmony». Language, 44, 4, 1968, pàg. 819–829. DOI: 10.2307/411901. JSTOR: 411901.
  • Kim, Chin (1978). 'Diagonal' vowel harmony?: Some implications for historical phonology. In J. Fisiak (Ed.), Recent developments in historical phonology (pp. 221–236). The Hague: Mouton.
  • Lightner, Theodore «On the description of vowel and consonant harmony». Word, 21, 1965, pàg. 244–250.
  • Rigsby, Bruce «Continuity and change in Sahaptian vowel systems». International Journal of American Linguistics, 31, 4, 1965, pàg. 306–311. DOI: 10.1086/464860.
  • Rigsby, Bruce; & Silverstein, Michael «Nez Perce vowels and proto-Sahaptian vowel harmony». Language, 45, 1, 1969, pàg. 45–59. DOI: 10.2307/411752. JSTOR: 411752.
  • Zimmer, Karl «A note on vowel harmony». International Journal of American Linguistics, 33, 2, 1967, pàg. 166–171. DOI: 10.1086/464954.
  • Zwicky, Arnold «More on Nez Perce: On alternative analyses». International Journal of American Linguistics, 37, 2, 1967, pàg. 122–126. DOI: 10.1086/465146.

Material d'aprenentatge de la llenguaModifica

Diccionaris i vocabularisModifica

GramàticaModifica

  • Aoki, Haruo. (1970). Nez Perce grammar. University of California publications in linguistics (Vol. 62). Berkeley: University of California Press. ISBN 0-520-09259-7. (Reprinted 1973, California Library Reprint series).
  • Missionary in the Society of Jesus in the Rocky Mountains. A Numipu or Nez-Perce grammar. Desmet, Idaho: Indian Boys' Press [Consulta: 21 setembre 2013]. 

Texts i cursosModifica

Enllaços externsModifica