Nicèfor Paleòleg (1081)

Nicèfor Paleòleg fou un funcionari bizantí, el primer membre conegut de la noble família dels Paleòleg. Portava el títol d'hypertimus i fou un fidel servidor de Nicèfor III Botaneiates (1078-1081) que el va recompensar amb el govern de Mesopotàmia.

Infotaula de personaNicèfor Paleòleg
Biografia
Naixementsegle XI (Gregorià)
Mort18 octubre 1081
Durrës
Activitat
OcupacióMilitar
Carrera militar
ConflicteBattle of Dyrrhachium (en) Tradueix
Família
FamíliaDinastia dels Paleòlegs
FillsJordi Paleòleg (militar)
Romanos Paleologos (en) Tradueix
Q63534430 Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Nicèfor és el primer membre conegut de la família Paleòleg, que van ser emperadors romans d'Orient des del 1259. Tenia dos fills: Jordi i Nicolau, el primer dels quals va ser un important general.[1] Nicèfor ja és esmentat durant el breu regnat de Romà IV Diògenes (r. 1068–1071). va ser partidari dels Ducas, que eren contraris a Romà i va formar part de l'oposició que es va formar al voltant de Joan Ducas (cèsar) i Miquel Psel·los.[2] Després de l'enderrocament del govern de Romà, amb la batalla de Manzikert (1071), Nicèfor va ser enviat a lluitar contra el mercenari normand Roussel de Bailleul, que s'havia revoltat contra el l'emperador. Va aplegar uns 6.000 mercenaris a Geòrgia i amb aquest exèrcit es va enfrontar a Roussel, però va ser derrotat.[2] El 1077 va obtenir el nomenament de doux de Mesopotàmia. Encara que era fidel a la dinastia dels Ducas i a l'emperador Miquel VII Ducas (r. 1071–1078), va permetre que el seu fill Jordi s'unís a la rebel·lió del general Nicèfor Botaneiates, que va esdevenir emperador Nicèfor III (r. 1078–1081).[2][3]

El 1081, la seva fidelitat no es va passar a Botaneiates quan els Comnè, liderats per Aleix I Comnè es van sublevar. Segons narra Anna Comnè a L'alexíada, Nicèfor i el seu fill Jordi es van haver d'enfrontar, ja que estaven en bàndols contraris, quan els Comnè van entrar a Constantinoble l'1 d'abril del 1081, en el que Basile Skoulatos ha descrit com "una de les més apassionades escenes" de l'obra.[4] Nicèfor Paleòleg va animar Botaneiates a resistir, li va demanar que li confiés el comandament de la guàrdia varega per intentar defensar el palau, cosa que no van aconseguir. Llavors es va oferir per fer de mediador entre els dos bàndols i va proposar que Aleix fos adoptat per Botaneiates: el primer assumiria el control de l'imperi mentre que Botaneiates tindria el títol merament honorífic d'emperador. Per consell de Joan Ducas, aquesta proposta no va acceptada. Al final Botaneiates va abdicar.[5]

Nicèfor va acceptar Aleix com a nom emperador i el va acompanyar en una campanya el mateix any contra els normands, comandats Robert Guiscard. Va morir en batalla, defensant Durazzo, el 18 d'octubre del 1081.[5]

ReferènciesModifica

  1. Kazhdan, 1991, p. 1557–1558.
  2. 2,0 2,1 2,2 Skoulatos, 1980, p. 245.
  3. Kazhdan, 1991, p. 1557.
  4. Skoulatos, 1980, p. 245-246.
  5. 5,0 5,1 Skoulatos, 1980, p. 246.

BibliografiaModifica

  • Kazhdan, Alexander P. The Oxford Dictionary of Byzantium. Oxford University Press, 1991. ISBN 978-0-19-504652-6. 
  • Skoulatos, Basile. Les Personnages Byzantins de I'Alexiade: Analyse Prosopographique et Synthese. Lovaina: Nauwelaerts, 1980.