Nicòpolis del Danubi

Per a altres significats, vegeu «Nicòpolis».

Nicòpolis del Danubi (en llatí: Nicopolis ad Istrum, grec antic: Νικόπολις ἡ πρὸς Ἴστρον) fou una ciutat romana i romana d'Orient.[1][2]

Infotaula de geografia físicaNicòpolis del Danubi
Nicopolis ad Istrum - central part.jpg
Modifica el valor a Wikidata
TipusJaciment arqueològic i ciutat antiga Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaBulgària Modifica el valor a Wikidata
 43° 13′ 02″ N, 25° 36′ 40″ E / 43.2172°N,25.6111°E / 43.2172; 25.6111Coord.: 43° 13′ 02″ N, 25° 36′ 40″ E / 43.2172°N,25.6111°E / 43.2172; 25.6111
Dades i xifres
Candidat a Patrimoni de la Humanitat
Data1r octubre 1984
Identificador47

Lloc webbulgariatravel.org… Modifica el valor a Wikidata

Les seves ruïnes es localitzen al poble de Nikiup, a 20 km al nord de Veliko Tàrnovo, al nord de Bulgària. La ciutat va assolir el seu zenit durant els regnats de Trajà, Adrià, els Antonians i els Severs.

Les excavacions arqueològiques continuen revelant més de la ciutat.

HistòriaModifica

La ciutat va ser fundada per l'emperador Trajà al voltant del 101-106 en record de la seva victòria sobre els dacis. Va triar el lloc a l'encreuament dels rius Iatrus (Iantra) i Rossitsa. Clarament volia convertir-se en una ciutat magnífica, la qual cosa es va verificar gradualment.

La ciutat fou saquejada pels costobocs el 170-1, una tribu de l'actual Ucraïna occidental, després de la qual es van construir les muralles de la ciutat.[3]

La ciutat va prosperar durant els segles II i III i va créixer com un gran centre urbà sota les reformes de l'emperador Dioclecià (284-305).

Al 250, prop de la ciutat, l'emperador Deci va derrotar els gots comandats per Cniva.[4]

Nicòpolis del Danubi va emetre monedes amb imatges dels seus edificis públics.[5]

El 447, la ciutat va ser destruïda pels huns d'Àtila.[6] Potser ja estava abandonada abans del segle v.[7] EAl al segle VI va ser reconstruïda com una poderosa fortalesa que envoltava poc més que edificis i esglésies militars, seguint una tendència molt comuna a les ciutats d'aquell segle a la zona del Danubi.[8] L'àrea més gran de les extenses ruïnes (21.55 hectàrees) de la Nicòpolis clàssica no va ser reocupada, ja que la fortalesa només n'ocupava una quarta part (5.75 hectàrees), a la cantonada sud-est. La ciutat es va convertir en un centre episcopal durant el començament de l'època romana d'Orient. Va ser finalment destruïda per les invasions àvars a finals del segle vi. De les seves ruïnes va sortir un assentament medieval (s. X-XIV).[5]

Es pot dir que Nicòpolis del Danubi ha estat el lloc de naixement de la tradició literària germànica. Al segle iv, el bisbe got, missioner i traductor, Úlfila (Wulfila), a obtenir permís de l'emperador Constanci II per emigrar amb els seus conversos a Moesia i establir-se a prop de Nicòpolis del Danubi, el 347-8.[9] Allí, va idear l'alfabet gòtic i va supervisar la traducció de la Bíblia de grec al gòtic, que fou duta a terme per un grup d'estudiosos.[10][11]

Es coneixen els noms de dos dels primers bisbes de la ciutat: Marcel (el 451) i Amaanci (el 518).[12]

El lloc es va col·locar en la llista provisional per ser considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1984.

ArqueologiaModifica

La ciutat clàssica estava planificada segons el sistema ortogonal. La xarxa de carrers, el fòrum envoltat d'una columnata jònica i molts edificis, una sala de dues naus posteriorment convertida en basílica i altres edificis públics han estat descoberts. La rica arquitectura i escultura mostra una semblança amb les de les antigues ciutats d'Àsia Menor.

L'àgora contenia una estàtua de Trajà a cavall, així com altres estàtues de marbre i una columnata jònica. La ciutat també tenia una basílica de tres naus, un buleuteri, un temple a Cíbele, un petit odeó, termes (banys públics), així com un edifici romà únic amb la inscripició termoperiatos, un edifici amb calefacció i botigues, i un espai tancat per a passejades i reunions de negocis. També s'han excavat algunes cases i edificis.

La ciutat rebia el subministrament d'aigua per tres aqüeductes i tenia diversos pous d'aigua, molts dels quals s'han descobert en excavacions arqueològiques. L'aqüeducte occidental tenia un pont de gairebé 3 km de longitud i gairebé 20 m d'alçada que portava aigua per tota la vall del riu Rossitsa.[13] El seu dipòsit de captació d'aigües, del segle ii, es troba a prop de la ciutat de Mussina, al municipi de Pavlikeni, a l'oest de la ciutat romana. Solia recollir l'aigua de les fonts càrstiques dins la cova de Mussina.

L'any 2015 es van revelar restes d'un enorme edifici que probablement era la residència de l'agorànom o edil curul, un funcionari públic encarregat del comerç i les operacions del mercat a les ciutats gregues i romanes.[14]

L'obelisc de Quint Juli, aristòcrata de Nicòpolis, encara es troba a una alçada de 14 m al camp proper a Lesitxeri, a uns 12 km a l'oest de la ciutat.[15]

Moltes troballes se'n mostren al Museu Regional d'Història de Veliko Tàrnovo.

GaleriaModifica

NotesModifica

  1. Nikopol - variant names
  2. James Playfair, A System of Geography, Ancient and Modern (Hill 1812), vol. 4, p. 542
  3. Archaeology in Bulgaria (anglès)
  4. The Cambridge Medieval History. Joan Mervyn Hussey. Archive, 1957, pàg. 204
  5. 5,0 5,1 UNESCO.ORG
  6. Burns (1994), 38
  7. Curta (2001), 158
  8. Liebeschuetz (2001), 77
  9. Burns (1994), 37
  10. Peter Heather, J. The Fall of the Roman Empire: A New History of Rome and the Barbarians, Oxford University Press, 2005, 78. ISBN 0-19-515954-3
  11. Ratkus, Artūras «Greek ἀρχιερεύς in Gothic translation: Linguistics and theology at a crossroads». NOWELE, 71, 1, 2018, pàg. 3–34. DOI: 10.1075/nowele.00002.rat.
  12. Daniele Farlati and Jacopo Coleti, Illyricum Sacrum (Vènecia, 1819), vol. VIII, pàgs. 106-107
  13. Ivan Tsarov: “The Aqueducts in the Bulgarian Lands, 2nd-4th century AD” ISBN 9786191681907
  14. Archaelogy in Bulgaria Arxivat 2018-09-06 a Wayback Machine. (anglès)
  15. Archaelogy in Bulgaria (anglès)

ReferènciesModifica

Bibliografia complementàriaModifica

  • Poulter, Andrew. Nicopolis ad Istrum: A Roman, Late Roman and Early Byzantine City (Excavations 1985-1992), Society for the Promotion of Roman Studies, London, 1995. ISBN 0-907764-20-7.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nicòpolis del Danubi