Nicanor Vázquez Ubach
Nicanor Vázquez Ubach (Barcelona, 16 d'agost de 1861[1] - Barcelona, 16 de maig de 1930[2]) va ésser un pintor, un dibuixant i un artista eclèctic que, en la seua obra matisà el realisme amb ressonàncies de l'Art Nouveau. Les seves obres més característiques són cròniques gràfiques per a diaris en les que copsava amb precisió i rapidesa fets noticiables o de la vida quotidiana.
.jpg) L'artista el 1907  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Nicanor Vázquez i Ubach 16 agost 1861 Barcelona |
| Mort | 16 maig 1930 (68 anys) |
| Nacionalitat | Catalunya |
| Activitat | |
| Ocupació | dibuixant de premsa, pintor, il·lustrador |
| Art | Pintura, dibuix, il·lustració |
| Influències en | |
| Premis | |
Belles Arts (Barcelona) 1891 i 1911 | |
Biografia
modificaVa néixer al carrer Conde del Asalto (actual Nou de la Rambla), fill de Rafael Vázquez i de Carme Ubach i Espinet, ambdós de Barcelona.[1]
Realitzà nombrosos dibuixos a la ploma per a setmanaris barcelonins, com La Ilustración Artística i L'Esquella de la Torratxa, i també a diverses revistes de l'Argentina, país on va residir de 1912 a 1927, on va ser professor de dibuix i cap de taller a l'Escuela Industrial de la Nación.[3]
Pòstumament s'han fet diverses exposicions d'obra seva, especialment a la Sala Rovira de Barcelona (1972, 1984, 1988, 1990, 1998,2007).[4]
L'any 2013, la família va oferir com a donatiu a la Biblioteca de Catalunya, 242 dibuixos de temàtica i significació molt diversa que corresponen a les seves èpoques catalana, parisenca i argentina; realitzats entre els anys 1880 i 1920.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1861, llibre 4t, foli 5, número de registre 3866.
- ↑ «Notas del día». La Vanguardia, 17-05-1930, pàg. 10.
- ↑ «Nicanor Vázquez Ubach». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Llistat d'Exposicions Sala Rovira, 2012
Bibliografia
modifica- Mas i Peinado, Ricard. Els artistes catalans i la publicitat (1888-1929). Barcelona: Parsifal Edicions, 2002. ISBN 84-95554-16-X. pàgina 19