Obre el menú principal

Nicolás Massú

tennista professional xilè

Nicolás Alejandro Massú Fried (Viña del Mar, Xile, 10 d'octubre de 1979) és un extennista professional xilè. Destacat principalment pel seu esperit de lluita, arribà al número 9 del rànquing individual. Els títols més importants dels seu palmarès són les dues medalles d'or olímpics aconseguides en els Jocs Olímpics d'estiu d'Atenes de 2004, de fet és l'únic tennista masculí en haver guanyat les medalles olímpiques individual i de dobles. En els Jocs Olímpics d'estiu de Sydney de 2000 fou portador de la bandera per l'equip olímpic xilè.

Infotaula de personaNicolás Massú
Nicolas Massu 2007 Australian Open R1.jpg
Massú a Austràlia (2007)
Biografia
Naixement Nicolás Alejandro Massú Fried
10 d'octubre de 1979 (1979-10-10) (39 anys)
Viña del Mar
Residència Viña del Mar (Xile)
Nacionalitat Xile Xile
Alçada 1,83 m
Pes 80 kg
Lateralitat Dretà (revés a dues mans)
Activitat
Ocupació Tennista
Període d'activitat 1997 – 27 de setembre de 2013
Patrimoni net estimat US$ 4.286.614
Nacionalitat esportiva Xile
Esport tennis
Mà de joc dretà i revés a dues mans
Modalitat Partit de tennis Feather-core-thumbs-up.svgFeather-core-thumbs-down.svg Simple gold cup.svg Rècord personal
Tennis individual 257–357
Tennis dobles 82–102
ATP Info ATP
Individuals
Grand Slams
Open d'Austràlia 2R (2005)
Roland Garros 3R (2004, 2006)
Wimbledon 3R (2001)
US Open 4R (2005)
Altres torneigs
Jocs Olímpics Or Or (2004)
Dobles
Grand Slams
Open d'Austràlia 2R (2008)
Roland Garros SF (2005)
Wimbledon 2R (2005)
US Open QF (2004)
Altres torneigs
Jocs Olímpics Or Or (2004)
Premis

Twitter: massunico Instagram: massunico
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

BiografiaModifica

Massú va néixer a Viña del Mar (Xile) el 10 d'octubre de 1979, fill de Manuel Massú (d'ascendència palestina) i Sonia Fried (d'ascendència hongaresa), i amb quatre germans: Stefano, Jorge, Geza i Yuri.

El seu avi matern el va introduir en el món del tennis quan tenia cinc anys. Amb 12 anys va entrar a l'acadèmia de tennis Valle Dorado i posteriorment a la prestigiosa acadèmia de Nick Bollettieri a Florida (Estats Units) amb el seu compatriota Marcelo Ríos. Com a júnior va guanyar Orange Bowl i dos Grand Slams en categoria dobles.

Jocs OlímpicsModifica

IndividualModifica

Any Campionat Oponent Resultat
2004 Jocs Olímpics, Atenes, Grècia   Mardy Fish 6−3, 3−6, 2−6, 6−3, 6−4

DoblesModifica

Any Campionat Parella Oponents Resultat
2004 Jocs Olímpics, Atenes, Grècia   Fernando González   Nicolas Kiefer
  Rainer Schüttler
6−2, 4−6, 3−6, 7−6(7), 6−4

Carrera esportivaModifica

Va esdevenir professional l'any 1997 i després de guanyar diversos títols de categoria Challenger va poder entrar al Top 100 del rànquing individual el 1999. El maig de 2000 va disputar la seva primera final del circuit ATP a Orlando, però fou derrotat pel seu compatriota Fernando González. Va participar en els Jocs Olímpics de Sydney (Austràlia), on finalitzà dissetè tant en la competició individual com en la de dobles fent parella amb Marcelo Ríos. El primer títol arribà el 2002 amb la victòria a Buenos Aires. Tanmateix, el seu rendiment no fou positiu durant la temporada i es va veure forçat a disputar torneigs inferiors de categoria Challenger. El 2003 va guanyar dos títols individual a Amersfoort, Països Baixos, i Palerm. També va destacar la disputa de la final del Masters de Madrid on va perdre davant Juan Carlos Ferrero. Els bons resultats li van permetre acabar l'any en la dotzena posició del rànquing individual.

Després d'un canvi d'entrenador, l'any 2004 va guanyar un nou títol a Kitzbühel i aconseguí l'èxit més important de la seva carrera durant els Jocs Olímpics d'Atenes (Grècia), on va guanyar dues medalles d'or. En categoria individual derrotà a l'estatunidenc Mardy Fish en la final, i en dobles feu parella amb Fernando González i superaren la parella alemanya Nicolas Kiefer i Rainer Schuettler. Cal destacar que aquesta fou la primera medalla d'or olímpica per Xile. Acabà la temporada en la posició 9 del rànquing, la millor de la seva carrera.

Degut a una operació d'engonal, durant la temporada 2005 no aconseguí cap èxit destacable malgrat aconseguir el millor resultat en un Grand Slam arribant a quarta ronda del US Open. En el 2006 va guanyar el sisè títol de la seva carrera a Costa do Sauipe, i fou finalista en tres més: Viña del Mar (a la seva ciutat natal), Casablanca i Amersfoort. En el 2007 no s'endugué cap títol, però torna a ser finalista a Viña del Mar. La temporada 2008 els seus resultats van ser molt negatius i desaparegué del Top 100, havent de tornar a disputar torneigs Challenger. Malgrat el seu baix rànquing fou convidat per la International Tennis Federation a competir en els Jocs Olímpics d'estiu de 2008 realitzats a Pequín (Xina), on finalitzà novament dissetè, tant en la competició individual com en la de dobles amb Fernando González.[1]

 
Presentació del comiat de Massú al Palacio de la Moneda. D'esquerra a dreta: David Nalbandián, Rafael Nadal, Cecilia Pérez Jara, Massú i Novak Đoković.

Malgrat estar situat en una bona posició per accedir als torneigs del circuit ATP, els resultats durant la temporada 2009 van ser força negatius i va haver de tornar a disputar torneigs Challengers per mantenir-se al Top 100. Va obtenir algunes victòries davant tennistes importants en el circuit ATP, només va aconseguir un total de 7 victòries per 12 derrotes que el van condemnar fora del Top 100. L'únic títol que es va endur fou a Cancun, de categoria Challenger, i que finalment fou el seu últim títol de la seva carrera tennística. Durant el 2010, a causa de petites i contínues lesions que va patir i que no li van permetre recuperar un bon ritme de joc, els seus resultats no van millorar i encara va perdre moltes més posicions en el rànquing. Malgrat el baix rendiment, Massú va seguir en el circuit professional, però l'únic torneig important que podia disputar era el del seu país a Viña del Mar via invitació. La mala posició en el rànquing li va impedir rebre una invitació per participar en els Jocs Olímpics de Londres (2012).

El 27 d'agost de 2013 va anunciar la seva retirada del tennis professional al final de la temporada.[2] El comiat es va produir el 20 de novembre de 2013 a Santiago de Xile enfrontant-se a l'argentí David Nalbandián, també retirat recentment. A continuació es va disputar un partit d'exhibició entre els dos principals tennistes del moment, Rafael Nadal i Novak Đoković.[3]

L'any 2014 va iniciar la seva carrera com a entrenador sent el capità de l'equip xilè de Copa Davis amb la col·laboració del també extennista Marcelo Ríos.[4]

Palmarès: 7 (6−1)Modifica

Medaller
Competint per   Xile
Tennis
Jocs Olímpics
Or Atenes 2004 Individual masculí
Or Atenes 2004 Dobles masculins

Individual: 15 (6−9)Modifica

Llegenda (pre/post 2009)
Grand Slams (0−0)
Jocs Olímpics Or (1)
Tennis Masters Cup /
ATP Finals (0−0)
ATP Masters Series /
ATP World Tour Masters 1000 (0−1)
ATP International Series Gold /
ATP World Tour 500 Series (1−1)
ATP International Series /
ATP World Tour 250 Series (4−7)
Títols per superfície
Dura (1−2)
Gespa (0−0)
Terra batuda (5−7)
Moqueta (0−0)
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Oponent en la final Marcador
Finalista 1. 7 de maig de 2000   Orlando, Estats Units Terra batuda   Fernando González 2−6, 3−6
Finalista 2. 7 de gener de 2001   Adelaida, Austràlia Dura   Tommy Haas 3−6, 1−6
Guanyador 1. 18 de febrer de 2002   Buenos Aires, Argentina Terra batuda   Agustín Calleri 2−6, 7−6(5), 6−2
Guanyador 2. 14 de juliol de 2003   Amersfoort, Països Baixos Terra batuda   Raemon Sluiter 6−4, 7−6(3), 6−2
Finalista 3. 27 de juliol de 2003   Kitzbühel, Àustria Terra batuda   Guillermo Coria 1−6, 4−6, 2−6
Finalista 4. 14 de setembre de 2003   Bucarest, Romania Terra batuda   David Sánchez 2−6, 2−6
Guanyador 3. 22 de setembre de 2003   Palerm, Itàlia Terra batuda   Paul-Henri Mathieu 1−6, 6−2, 7−6(0)
Finalista 5. 19 d'octubre de 2003   Madrid, Espanya Dura (i)   Juan Carlos Ferrero 3−6, 4−6, 3−6
Guanyador 4. 19 de juliol de 2004   Kitzbühel Terra batuda   Gastón Gaudio 7−6(3), 6−4
Guanyador 5. 16 d'agost de 2004   Jocs Olímpics, Atenes, Grècia Dura   Mardy Fish 6−3, 3−6, 2−6, 6−3, 6−4
Finalista 6. 5 de febrer de 2006   Viña del Mar, Xile Terra batuda   José Acasuso 4−6, 3−6
Guanyador 6. 26 de febrer de 2006   Costa do Sauipe, Brasil Terra batuda   Alberto Martín 6−3, 6−4
Finalista 7. 30 d'abril de 2006   Casablanca, Marroc Terra batuda   Daniele Bracciali 1−6, 4−6
Finalista 8. 23 de juliol de 2006   Amersfoort Terra batuda   Novak Đoković 6−7(5), 4−6
Finalista 9. 4 de febrer de 2007   Viña del Mar (2) Terra batuda   Luís Horna 5−7, 3−6

Dobles: 3 (1−2)Modifica

Llegenda (pre/post 2009)
Grand Slams (0−0)
Jocs Olímpics Or (1)
Tennis Masters Cup /
ATP Finals (0−0)
ATP Masters Series /
ATP World Tour Masters 1000 (0−0)
ATP International Series Gold /
ATP World Tour 500 Series (0−1)
ATP International Series /
ATP World Tour 250 Series (0−1)
Títols per superfície
Dura (1−0)
Gespa (0−0)
Terra batuda (0−2)
Moqueta (0−0)
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Parella Oponent en la final Marcador
Finalista 1. 7 de març de 2004   Acapulco, Mèxic Terra batuda   Juan Ignacio Chela   Bob Bryan
  Mike Bryan
2−6, 3−6
Guanyador 1. 16 d'agost de 2004   Jocs Olímpics, Atenes, Grècia Dura   Fernando González   Nicolas Kiefer
  Rainer Schüttler
6−2, 4−6, 3−6, 7−6(7), 6−4
Finalista 2. 24 de juliol de 2005   Amersfoort, Països Baixos Terra batuda   Fernando González   Martín Alberto García
  Luís Horna
4−6, 4−6

TrajectòriaModifica

IndividualModifica

Torneig 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Títols V − D
Open d'Austràlia A 1R 1R A 1R 2R 1R 1R 1R 1R A 0 / 8 1 – 8
Roland Garros 2R 1R A 2R 3R 1R 3R 2R Q2 2R 1R 0 / 9 8 – 9
Wimbledon 1R 3R 1R 2R 1R 2R 1R 1R A A 1R 0 / 9 4 – 9
US Open 1R 2R 3R 3R 2R 4R 2R 1R Q2 1R A 0 / 9 9 – 9
Jocs Olímpics 2R No celebrat G No celebrat 2R NC 1 / 3 8 – 2
Victòries−Derrotes 26−25 23−28 29−19 36−20 42−28 18−22 38−27 17−26 9−12 9−12 4−8 257–238
Rànquing a final d'any 87 80 56 12 19 66 44 79 76 112 186
Llegenda: G: Guanyador; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin;

DoblesModifica

Torneig 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Títols V − D
Open d'Austràlia A A A A 1R A A A 2R 0 / 2 1–2
Roland Garros A A A A A SF A 1R A 0 / 2 4 – 2
Wimbledon A A A A 1R 2R A A A 0 / 2 1 – 2
US Open A A A 1R QF 3R 2R 2R A 0 / 5 7 – 5
Jocs Olímpics 1R No celebrat G No celebrat 1R 1 / 3 5 – 2
Victòries−Derrotes 5−8 0−3 1−5 5−6 30−21 13−15 8−12 6−11 5−6 82–102
Rànquing a final d'any 243 1263 389 291 36 58 139 257 221
Llegenda: G: Guanyador; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin;

ReferènciesModifica

  1. Wine, Steven. «Massu granted special place in Olympic tennis» (en anglès). The Seattle Times, 30-06-2008. [Consulta: 2 maig 2014].
  2. «Entre lágrimas, Massú confirma su retiro: "Mis hijos sabrán que estoy en la historia del país"» (en castellà). LaTercera.com, 27-08-2013. [Consulta: 8 maig 2014].
  3. «Djokovic vence a Nadal en partido de ensueño jugado en Chile» (en castellà). Terra.cl, 21-11-2013. [Consulta: 8 maig 2014].
  4. «Massú es presentado como capitán de Copa Davis con Ríos como ayudante» (en castellà). Cooperativa.cl, 08-10-2013. [Consulta: 8 maig 2014].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nicolás Massú