Nicola de Giosa
Nicolo de Giosa (Bari, Itàlia, 3 de maig de 1819 - 7 de juliol de 1885) fou un compositor, director d'orquestra i flautista italià.[1] Va començar estudiar la flauta amb el seu germà Giuseppe.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 maig 1819 Bari (Itàlia) |
| Mort | 7 juliol 1885 (66 anys) Bari (Itàlia) |
| Formació | Conservatorio San Pietro a Majella |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, director d'orquestra |
  
| |
Va estudiar composició al Conservatorio di San Pietro a Majella a Nàpols amb Francesco Ruggi, Nicola Zingarelli i Gaetano Donizetti. Va tenir un conflicte amb Saverio Mercadante, el director del Conservatori, i va haver d'abandonar els estudis sense acabar. Tot i això, poc després el 1945 va tenir un primer èxit amb l'òpera buffa La casa degli artisti al Teatro Nuovo de Nàpols.[2]
Giosa és cèlebre per les seves òperes còmiques, Don Checco i Napoli di Carnavale. També excel·lí en el gènere de les melodies i romances. El seu àlbum o col·lecció de romances titulat Aure Partenopee, és considerat com una vertadera obra mestra.
Tot i tenir alumnes (entre ells Niccolò van Westerhout),[3] va portar un mísera existència i morí després de perdre la raó al manicomi de Bari el 7 de juliol de 1885.
- Obres
A més de les citades, va compondre altres òperes que no tingueren tant d'èxit, són:
- La casa degli artisti:
- Elvina:
- Folco d'Arles: òpera seriosa.
- Guido Colmar:
- Un gelosos e la sua vedova:
- Ascanio:
- L'arrivo del signor Zio:
- Isella la modista:
- Il marito della vedova:
- Il Pipistrello:
Referències
modifica- ↑ «Giosa, Nicola de». A: Enciclopèdia Espasa (en castellà). Volum núm. 26, p. 149. ISBN 84-239-4526-X.
- ↑ Antolini, Bianca Maria. «De Giosa, Nicola». A: Dizionario Biografico degli Italiani (en italià). Volume 36. Roma: Treccani, 1998.
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 1573. (ISBN 84-7291-226-4)