Nicolaas de Bruijn

Nicolaas de Bruijn (la Haia, 9 de juliol de 1918 - Nuenen, 17 de febrer de 2012), conegut com Dick per amics i familiars, va ser un matemàtic neerlandès.

Nicolaas de Bruijn

(dècada del 1960)
Biografia
Naixement	(nl) Nicolaas Govert de Bruijn 9 juliol 1918 la Haia (Països Baixos)
Mort	17 febrer 2012 (93 anys) Nuenen (Països Baixos)
Dades personals
Formació	Universitat Lliure d'Amsterdam - Philosophiæ doctor (1941–1943) Universitat de Leiden (1936–1941)
Tesi acadèmica	Over modulaire vormen van meer veranderlijken  (1943 )
Director de tesi	Jurjen Koksma
Activitat
Camp de treball	Combinatòria, teoria de grafs i Informàtica teòrica
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat, informàtic
Ocupador	Universitat Tècnica d'Eindhoven. Facultat de Matemàtiques i Ciències de la computació (1960–1984), Professor emèrit Universitat d'Amsterdam, professor ordinari neerlandès. Facultat de matemàtiques i física de la Universitat d'Amsterdam (1952–1960) Universitat Tècnica de Delft, professor ordinari neerlandès (1946–1952) Laboratori de recerca de Philips AG (1944–1946) Universitat Tècnica de Delft, professor assistent (1939–1944)
Membre de	Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos
Obra
Obres destacables Teorema de De Bruijn–Erdős índex de De Bruijn factor de de Bruijn Seqüència de Moser-De Bruijn Teorema de BEST notació de De Bruijn seqüència de De Bruijn Constant de De Bruijn-Newman tor de De Bruijn graf de De Bruijn Automath
Estudiant doctoral	Johannes Runnenburg, Antonius Levelt, Stan Ackermans, Matheus Hautus, Jozef Beenakker, Harmannus Balsters, W. van der Meiden, Robert Nederpelt, Lambert van Benthem, A. Janssen i Diederik van Daalen
Família
Fills	Judith de Bruijn
Premis (1981)  Cavaller de l'Orde del Lleó Neerlandès

Vida i obra

De Bruijn va fer els estudis secundaris a la seva vila natal de La Haia entre 1930 i 1934 i, a continuació, va estudiar matemàtiques pel seu compte amb uns llibres d'un germà seu més gran, per a obtenir els diplomes de professor. El 1936 va obtenir una beca per estudiar matemàtiques i va ingressar a la universitat de Leiden, on va ser deixeble del professor Hendrik Kloosterman. Durant la Segona Guerra Mundial la universitat de Leiden va ser clausurada i de Bruijn va defensar la seva tesi doctoral el 1943 a la universitat d'Amsterdam sota la tutoria de Jurjen Koksma. Des de 1939 fins a 1944, a més, va ser professor assistent a la universitat Tècnica de Delft.

El 1946, després de dos anys treballant al laboratori científic de la Philips, va ser nomenat professor titular a Delft i el 1952 a Amsterdam. El 1960, tot i el magnífic ambient que hi havia a la universitat d'Amsterdam, va preferir anar a la universitat de Tecnologia d'Eindhoven, on el seu amic i company d'estudis, Jaap Seidel, estava creant un nou departament de matemàtiques i en la qual es va retirar el 1984.

De Bruijn va publicar dos llibres i uns dos-cents articles científics. Un dels seus llibres va ser l'influent Asymptotic Methods in Analysis (1958) reeditat en diferents ocasions. Els seus principals camps de treball van ser l'anàlisi matemàtica, l'anàlisi funcional, la teoria de nombres, la matemàtica discreta, el llenguatge formal i la lògica. En aquests dos darrers camps, va ser l'impulsor des de 1967 d'un nou llenguatge, AUTOMATH, per expressar les teories matemàtiques que incorporava eines automàtiques per verificar la seva pròpia correcció.

Les seves aportacions més notables rauen en la combinatòria, amb el tor de De Bruijn, i en la teoria de grafs, amb el teorema de De Bruijn–Erdős i el teorema de BEST (per Bruijn, Ehrenfest, Smith i Tutte).

Bibliografia

• Broughan, Kevin. Equivalents of the Riemann Hypothesis (en anglès). Cambridge University Press, 2017. ISBN 978-1-1071-9712-1. 
• Cardone, Felice; Hindley, J. Roger. «Lambda-calculus and Combinators in the 20th Century». A: Dov M. Gabbay, John Woods (eds.). Logic from Russell to Church (en anglès). North Holland, 2009, p. 723-818. ISBN 978-0-444-51620-6. 
• Chartrand, Gary; Zhang, Ping. Chromatic Graph Theory (en anglès). CRC Press, 2020. ISBN 978-1-138-34386-3. 
• Fujie, Futaba; Zhang, Ping. Covering Walks in Graphs (en anglès). Springer, 2014. ISBN 978-1-4939-0304-7. 
• Compeau, Phillip E.C.; Pevzner, Pavel A.; Tesler, Glenn «How to apply de Bruijn graphs to genome assembly» (en anglès). Nature Biotechnology, Vol. 29, Num. 11, 2011, pàg. 987-991. DOI: 10.1038/nbt.2023. ISSN: 1087-0156.
• Klop, Jan Willem; Janssen, Guido; Moree, Pieter; Temme, Nico; Kloks, Ton; Tijdeman, Rod; de Vrijer, Roer; Barendregt, Henk «In Memoriam Nicolaas Govert de Bruijn (1918–2012)» (en neerlandès). Nieuw Archief voor Wiskunde, Vol.14, Num. 1, 2013, pàg. 18-44. ISSN: 0028-9825.
• Klop, Jan Willem «Nicolaas Govert de Bruijn (1918–2012) Mathematician, computer scientist, logician» (en anglès). Indagationes Mathematicae, Vol.24, Num. 4, 2013, pàg. 648-667. DOI: 10.1016/j.indag.2013.09.004. ISSN: 0019-3577.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nicolaas de Bruijn

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Nicolaas de Bruijn» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• «Nicolaas de Bruijn, del «BEST theorem» al confirmador de teorías matemáticas». Gaussianos, 2013. [Consulta: 3 desembre 2022]. (castellà)