Nicolaes Eliaszoon Pickenoy
Nicolaes Eliaszoon Pickenoy o Nicolaes Eliasz. Pickenoy, (Amsterdam, 10 de gener de 1588 - Amsterdam. 1650/1656) fou un pintor barroc neerlandès, especialitzat en pintura de retrats i religioses.
 Autoretrat a l'edat de trenta-sis anys. Museu del Louvre  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 gener 1588 Amsterdam |
| Mort | 1654 (65/66 anys) Amsterdam |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Països Baixos |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Amsterdam |
| Ocupació | Pintor |
| Art | Pintura |
| Moviment | Barroc |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Biografia modifica
Va ser fill d'un constructor d'edificis a Anvers, Elias Claeszoon Pickenoy, i que es va traslladar a Amsterdam abans del naixement de Nicolaes.
Probablement va estudiar pintura amb Cornelis van der Voort. El 1621, es va casar amb Levijntje Bouwens, una òrfena de vint-i-un anys, dos dels seus fills van morir en la infància. Va tenir com a deixeble a Bartholomeus van der Helst.[1]
Pickenoy va pintar retrats de grup, com la Lliçó d'anatomia del doctor Joahn Fonteyn (1626, Amsterdam Museum), el retrat col·lectiu dels Regents de l'orfenat való (1633, Amsterdam, Fundació Ruuscher) o el de La companyia del capità Jan Cleasz. Vlooswijk i el tinent Gerrit Hude (1642, Amsterdam, Rijksmuseum), i individuals, com els retrats del doctor Nicolaes Tulp del Stedelijk Museum d'Amsterdam, o el de Cornelis de Graeff (Gemäldegalerie (Berlín)), entre molts altres retrats de personatges neerlandesos.
A més a més de retrats va pintar un petit nombre de motius bíblics, com el Crist i la dona adultera del Museum Catharijneconvent d'Utrecht, basat en un dibuix de Maarten van Heemskerck, o el Judici Final del Museu de Cadis, amb nus d'arrel manierista, del que existeix rèplica, també signada, però de mida més petita en una col·lecció privada.[1]
Va tenir un elevat nombre de deixebles -se citen fins a trenta-quatre- dels quals els més coneguts són Jan Vermeer van Haarlem, Job Adriaensz. Berckheyde i Paulus Potter, que podria haver entrat a estudiar amb Wet al maig de 1642.[1] El mateix any en les actes de la guilda es recull un conflicte amb Philips Wouwerman a compte d'un deixeble d'aquest que s'havia passat al taller de Wet.[2]
Galeria modifica
-
Retrat d'un senyor (1629) -
Retrat de Cornelis de Graeff (1636) -
Catharina Hooft, la segona esposa de Cornelis de Graeff (1636) -
Retrat de dama
_by_Pickenoy.jpg)
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Nicolaes Eliasz. Pickenoy» (en neerlandès). RKD. [Consulta: 5 març 2016].
- ↑ Biesboer i Luna, 1994, p. 180.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nicolaes Eliaszoon Pickenoy |