Nicolau Capocci (Roma, a finals del segle XIII — Montefiascone, 26 de juliol del 1368) va ser un cardenal italià i el bisbe catòlic; nomenat cardenal pel papa Climent VI, és conegut com el cardenal d'Urgell.[1]

Infotaula de personaNicolau Capocci
Nicola Capocci.jpg
modifica
Biografia
Naixementmil·lenni II modifica
Roma modifica
Mort26 juliol 1368 (Gregorià) modifica
Montefiascone (Itàlia) modifica
External Ornaments of a Cardinal Archbishop.svg Cardenal
modifica
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana modifica
FormacióUniversitat de Perugia modifica
Activitat
OcupacióSacerdot modifica
Participà en
1362 (Gregorià)conclave de 1362
1352 (Gregorià)Conclave de 1352 modifica
Família
FamíliaCapocci (en) Tradueix modifica

BiografiaModifica

Pertanyent a la branca de la família romana Capocci dei Monti, estretament lligada a la Columna, Nicolau es va iniciar des de molt jove a la carrera eclesiàstica, seguint els passos del seu oncle, el cardenal Pietro Colonna, que el va portar a casa com un membre de la família. El cardenal Colonna havia jugat un paper clau durant el conclau de 1314-1316, que va triar Papa Joan XXII, ja que només l'últim s'havia donat el suport per a l'elecció del papa; per aquest motiu, el nou Papa es va sentir endeutat amb el cardenal i va atorgar nombrosos beneficis als seus familiars.[2]

Es formà a la Universitat de Perugia i, gràcies a la benevolència papal, des de setembre de 1316, va rebre el benefici canongies Sant-Germain en Mons (Bèlgica), Cassel (Nord de França), Mainz, Santa Maria la Major a Roma, Verdun. En els anys següents, ja que el cardenal Colonna gaudia de gran crèdit en Lluís de Baviera, el Papa va continuar ha de donar favors perquè el Capocci va rebre el 1322 un cànon a Lincoln, el prior Sant-Omer a la diòcesi de Thérouanne i Santa Magdalena de Verdun, una rectoria a la diòcesi d'Elne, la capellania de Campione al nord de França. Fou sacerdot papal a Avinyó.[3]

El 10 de gener de 1341 va ser nomenat bisbe d'Utrecht, però va renunciar a la seua seu episcopal el 20 de novembre de 1342.[4]

El 13 de juny de 1348 va ser nomenat bisbe d'Urgell, on va succeir a Pierre de Narbonne, després d'unes llargues vacances. Al consistori de 17 de desembre, 1350 a Capocci va ser nomenat cardenal pel papa Climent VI, amb el títol de Sant Vitale i el nou cardenal va fer la seva entrada a la Cúria 3 de febrer pròxim.[4][5]

Va participar en el conclau de 1352 que va triar el papa Innocenci VI.[5]

Missió diplomàtica a França i AnglaterraModifica

El 1356 Innocenci VI li va encomanar la missió a França i Anglaterra per trobar una mediació i posar fi a la guerra, però la mediació no va donar cap resultat, de fet, la guerra va continuar més sagnant que abans.[4][6]

Després del fracàs de la missió britànica, Innocenci VI va enviar a Capocci amb el cardenal de Périgord per intervenir entre el regent de França, el futur Carles V i Carles el Evil, rei de Navarra.[4][7]

Va participar en el conclau de 1362. Va acompanyar al papa Urbà V en tornar a Itàlia, però Capocci va morir a Montefiascone el 26 de juliol de 1368.[4][8]

ReferènciesModifica

  1. «Dades bàsiques» (en català). [Consulta: 29 gener 2019].
  2. From 1350, with the title of San Vitale [1]; from 1361 as bishop of Frascati[2].
  3. Key to Umbria: City Walks - Sapienza Vecchia
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Jonathan Sumption, The Hundred Years War II (1999), p. 231.
  5. 5,0 5,1 Sumption, p. 263.
  6. Sumption, p. 290.
  7. Sumption, p. 374.
  8. Sumption, p. 385.


Precedit per:
Pere de Narbona
 
Bisbe d'Urgell
Llista de bisbes d'Urgell

13481351
Succeït per:
Hug Desbac
Precedit per:
Pere de Narbona
 
Copríncep d'Andorra
Llista de coprínceps

13481351
Succeït per:
Hug Desbac