Nicolau Capocci

cardenal italià

Nicolau Capocci (Roma, a finals del segle xiiiMontefiascone, 26 de juliol del 1368) va ser un cardenal italià i el bisbe catòlic; nomenat cardenal pel papa Climent VI, és conegut com el cardenal d'Urgell.[1]

Infotaula de personaNicolau Capocci

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementmil·lenni II Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort26 juliol 1368 Modifica el valor a Wikidata
Montefiascone (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Cardenal bisbe de Frascati bisbat suburbicari de Frascati
1361 – 26 juliol 1368
Cardenal
17 desembre 1350 –
Cardenal prevere Santi Vitale, Valeria, Gervasio e Protasio
17 desembre 1350 – 1361
Copríncep episcopal d'Andorra
13 juny 1348 – 17 desembre 1350
← Pere de NarbonaHug Desbac →
Juntament amb: Gastó III de Foix
Bisbe d'Urgell
13 juny 1348 – 17 desembre 1350
← Pere de NarbonaHug Desbac →
Diòcesi: bisbat d'Urgell
Bisbe d'Utrecht
10 gener 1341 – 20 novembre 1342
← Jan III van Diest (en) TradueixJoan d'Arkel →
Bisbe electe

Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Perusa Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprevere catòlic de ritu romà Modifica el valor a Wikidata
Participà en
22 setembre 1362conclave de 1362
16 desembre 1352Conclave de 1352 Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCapocci Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Pertanyent a la branca de la família romana Capocci dei Monti, estretament lligada als Colonna, Nicolau es va iniciar des de molt jove a la carrera eclesiàstica, seguint els passos del seu oncle, el cardenal Pietro Colonna, que el va portar a casa com un membre de la família. El cardenal Colonna havia tingut un paper clau durant el conclau de 1314-1316, que va triar Papa Joan XXII, ja que només l'últim s'havia donat el suport per a l'elecció del papa; per aquest motiu, el nou Papa es va sentir endeutat amb el cardenal i va atorgar nombrosos beneficis als seus familiars.[2]

Es formà a la Universitat de Perugia i, gràcies a la benevolència papal, des de setembre de 1316, va rebre el benefici canongies Sant-Germain en Mons (Bèlgica), Cassel (Nord de França), Mainz, Santa Maria la Major a Roma, Verdun. En els anys següents, ja que el cardenal Colonna gaudia de gran crèdit en Lluís de Baviera, el Papa va continuar ha de donar favors perquè el Capocci va rebre el 1322 un cànon a Lincoln, el prior Sant-Omer a la diòcesi de Thérouanne i Santa Magdalena de Verdun, una rectoria a la diòcesi d'Elne, la capellania de Campione al nord de França. Fou sacerdot papal a Avinyó.[3]

El 10 de gener de 1341 va ser nomenat bisbe d'Utrecht, però va renunciar a la seua seu episcopal el 20 de novembre de 1342.[4]

El 13 de juny de 1348 va ser nomenat bisbe d'Urgell, on va succeir a Pierre de Narbonne, després d'unes llargues vacances. Al consistori de 17 de desembre, 1350 a Capocci va ser nomenat cardenal pel papa Climent VI, amb el títol de Sant Vitale i el nou cardenal va fer la seva entrada a la Cúria 3 de febrer pròxim.[4][5]

Va participar en el conclau de 1352 que va triar el papa Innocenci VI.[5]

Missió diplomàtica a França i Anglaterra modifica

 
Innocenci VI

El 1356 Innocenci VI li va encomanar la missió a França i Anglaterra per trobar una mediació i posar fi a la guerra, però la mediació no va donar cap resultat, de fet, la guerra va continuar més sagnant que abans.[4][6]

Després del fracàs de la missió britànica, Innocenci VI va enviar a Capocci amb el cardenal de Périgord per intervenir entre el regent de França, el futur Carles V i Carles el Evil, rei de Navarra.[4][7]

Va participar en el conclau de 1362. Va acompanyar al papa Urbà V en tornar a Itàlia, però Capocci va morir a Montefiascone el 26 de juliol de 1368.[4][8]

Referències modifica

  1. «Dades bàsiques». [Consulta: 29 gener 2019].
  2. From 1350, with the title of San Vitale [1]; from 1361 as bishop of Frascati[2].
  3. «Key to Umbria: City Walks - Sapienza Vecchia». Arxivat de l'original el 2007-09-28. [Consulta: 29 gener 2019].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Jonathan Sumption, The Hundred Years War II (1999), p. 231.
  5. 5,0 5,1 Sumption, p. 263.
  6. Sumption, p. 290.
  7. Sumption, p. 374.
  8. Sumption, p. 385.


Precedit per:
Pere de Narbona
 
Bisbe d'Urgell
Llista de bisbes d'Urgell

13481351
Succeït per:
Hug Desbac
Precedit per:
Pere de Narbona
 
Copríncep d'Andorra
Llista de coprínceps

13481351
Succeït per:
Hug Desbac