Nice (filla d'Estix)
Nice o Niké, (en grec antic Νίκη), segons la mitologia grega, va ser una divinitat, filla del tità Pal·lant i de l'oceànide Estix.[1][2] Era representada com una donzella alada que volava amb una gran rapidesa i portava una palma i una corona de llorer.
Tipus | deessa de victòria deïtat grega allegorical Greek deity (en) winged deity (en) |
---|---|
Context | |
Mitologia | Religió a l'antiga Grècia |
Dades | |
Gènere | femení |
Família | |
Mare | Estix |
Pare | Pal·lant |
Germans | Cratos, Zelos i Bia |
Altres | |
Símbol | Nike Crowns the Hero (en) , Niki (agalma, Spata) (en) , Memorial to the National Resistance, Ermoupolis (en) , Memorial to the National Resistance, Loutraki (en) , Memorial to the Fallen, Patras (en) , Nike (sculpture), Chalkida (en) i Statue of Nike, Kavala (en) |
Equivalent | Victòria |
Personificava la victòria en el combat i la competició, i també el triomf en la vida civil. Com a tal, sembla que al principi va ser només un sobrenom d'Atena, però més endavant es convertí en companya de la deessa. La seua intervenció fou decisiva perquè els Olímpics poguessin vèncer els titans, i Zeus, en agraïment, la va adoptar.
Els romans la coneixien amb el nom de Victòria, i va ser educada per Pàlans, l'heroi epònim del Palatí, que li va construir un temple al cim d'aquella muntanya.
Es coneix una escultura hel·lenística, la Victòria de Samotràcia, ara al Museu del Louvre, a París, que constitueix una de les principals peces artístiques de Grècia.[3]
Referències
modifica- ↑ Rosina Lajo i Jose Surroca, traducció de Pere Freixes, Lèxic d'Art, Editorial Akal S. A. 1993-2002, ISBN 84-460-0227-2, p. 140
- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.117. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 5 desembre 2014].
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 387. ISBN 9788496061972.
Bibliografia
modifica- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 157. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461