Viquipèdia

Nike Wagner

Nike Wagner (pronunciació alemanya: [ˈniːkə ˈvaːɡnɐ]) [1] (nascuda el 9 de juny de 1945) és una dramaturga, gestora artística i autora alemanya. Va dirigir el festival Kunsfest Weimar, i ha estat directora del Beethovenfest des del 2014 fins al 2021. Filla de Wieland Wagner, és una besnéta de Richard Wagner i una rebesnéta de Franz Liszt.[2] Ha escrit llibres dedicats a la família Wagner i a la seva influència cultural i política.

Infotaula de personaNike Wagner

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 juny 1945 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Überlingen Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Northwestern Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirectora de teatre, compositora Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
FillsLouise Wagner Modifica el valor a Wikidata
ParesWieland Wagner Modifica el valor a Wikidata  i Gertrud Reissinger (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Biografia i carrera professional modifica

Nike Wagner va néixer a Überlingen a la riba del llac de Constança, a Alemanya, filla de Wieland Wagner i de la coreògrafa Gertrud Reissinger.

La seva infantesa i joventut va transcórrer a la residència de la família Wagner, Wahnfried, a Bayreuth,[3] fins a la mort del seu pare el 1966, després de la qual el seu oncle, Wolfgang Wagner, va fer taxar el valor de la casa i va demanar a la vídua que pagués el lloguer corresponent.[4]

Va estudiar musicologia, literatura i art dramàtic a Berlín,[3] i es va doctorar a la Northwestern University d'Evanston, Illinois, el 1980, amb un tesi dirigida per Erich Heller.

És autora d'un estudi sobre la figura de Karl Kraus (Geist und Geschlecht: Karl Kraus und die Erotik der Wiener Moderne, Frankfurt del Main, Suhrkamp, 1982; un treball basat en la seva tesi doctoral) i un altre sobre la família Wagner (The Wagners: The Dramas of a Musical Dynasty, Princeton, Nova Jersey, Princeton University Press, 2001).

Un article seu qüestionant la conveniència de les subvencions públiques concedides a esdeveniments culturals molt selectius, en general, i al Festival de Bayreuth, en particular (actualment prop de 6,5 milions de dòlars l'any), amb el títol Im Fadenkreuz der Kulturpolitik,[5] va generar molta polèmica a Alemanya.

El 1999 Nike Wagner va esdevenir membre de la Deutsche Akademie für Sprache und Dichtung, i n'és vicepresidenta des de 2011.[3]

Àcidament crítica amb la llarga governança del seu oncle Wolfgang Wagner, i com a membre de la família, el 1999 i el 2008 va presentar la seva candidatura per a substituir-lo en la direcció del Festival de Bayreuth, la primera vegada juntament amb Peter Ruzicka i la segona amb Gérard Mortier,[6] candidatures que van ser desestimades.[7]

El 2004, Nike Wagner es va convertir en directora del Kunstfest Weimar, i el cicle de festivals els va anomenar Pèlerinages en honor de Liszt. Va renunciar al càrrec el setembre de 2013.

El 2013, va ser nomenada directora del Beethovenfest,[8] i va assumir aquest càrrec el gener de 2014.[9] En l'exercici del càrrec ha volgut posar èmfasi en la relació de Beethoven en Wagner, mostrant la influència del músic de Bonn en les primeres composicions del seu besavi.[7] Els festivals van centrar la seva atenció no tant en les simfonies com en la música de cambra, sovint posant-la en contrast amb les obres contemporànies del gènere.[10] El 2021 va finalitzar el seu contracte.

Altres activitats modifica

  • Bonner Akademie für Forschung und Lehre praktischer Politik (BAPP), membre del Patronat [11]
  • Deutsche Bank, membre del Consell Assessor (des de 2017) [12]
  • Institut Goethe, membre del Comitè de la Medalla Goethe[13]

Altres publicacions modifica

  • Nike Wagner, et al., Mann, sei nicht so hysterisch (Múnic, Matthes und Seitz, 1991).
  • Nike Wagner, Wagner-Theater (Frankfurt del Main, Insel-Verlag, 1998).
  • Nike Wagner, Traumtheater: Szenarien der Moderne (Frankfurt del Main, Insel-Verlag, 2001).

Reconeixements modifica

  • 1999: membre de la Deutsche Akademie für Sprache und Dichtung
  • membre de la Literaturklasse de la Sächsische Akademie der Künste
  • 2012: Professor honorari de la Pädagogische Hochschule Heidelberg[14]
  • 2013: Orde del Mèrit de l'Estat Lliure de Turíngia

Referències modifica

  1. ↑ Duden Aussprachewörterbuch (en alemany). 6. Mannheim: Bibliographisches Institut & F.A. Brockhaus AG, 2006. ISBN 3-411-04066-1. 
  2. ↑ Anastassia Boutsko «Nike Wagner on her great-great grandfather Liszt». Deutsche Welle, 20-10-2011 [Consulta: 28 juny 2015].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Nike Wagner». Beethovenfest. Arxivat de l'original el 4 novembre 2016. [Consulta: 4 novembre 2016].
  4. ↑ Kurbjuweit, Dirk. (12 April 2013). ' Wagner's Dark Shadow: Can We Separate the Man from His Works?' Spiegel Online. (Germany),
  5. ↑ Wagner, Nike «Im Fadenkreuz der Kulturpolitik (En el punt de mira de la política cultural)». Cicero: Magazin für politische Kultur, juliol 2006.
  6. ↑ «Nike Wagner und Mortier erläutern ihr Konzept». Frankfurter Allgemeine Zeitung, 27-08-2008.
  7. ↑ 7,0 7,1 Ivan Hewett «Nike Wagner: I was bitter at my Bayreuth ousting / Defeated in the battle to rule Bayreuth, Nike Wagner has moved on to Beethoven». , 15-08-2014 [Consulta: 4 novembre 2016].
  8. ↑ Marita Berg , 24-05-2013 [Consulta: 28 juny 2015].
  9. ↑ Rick Fulker , 27-09-2013 [Consulta: 28 juny 2015].
  10. ↑ «Beethovenfest Bonn / Beethoven von Wagner frisch entstaubt» (en alemany). Deutschlanfunk, 04-10-2015. [Consulta: 7 octubre 2016].
  11. ↑ Board of Trustees Bonner Akademie für Forschung und Lehre praktischer Politik (BAPP).
  12. ↑ Members of the Regional Advisory Board, 2017 Arxivat 2017-07-17 a Wayback Machine. Deutsche Bank.
  13. ↑ Organization Goethe Institute.
  14. ↑ PH Heidelberg bestellt Dr. Nike Wagner als Honorarprofessorin PDF
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Nike_Wagner&oldid=32825903»