Nikolai Zinin

químic rus
(S'ha redirigit des de: Nikolay Zinin)

Nikolai Nikolàievitx Zinin (en rus Николай Николаевич Зинин), nascut el 25 d'agost de 1812 a Şuşa, Imperi rus, i traspassat el 18 de febrer de 1880 a Sant Petersburg fou un químic orgànic rus conegut per la reducció de Zinin.

Infotaula de personaNikolai Zinin
Nikolai Nikolajewitsch Sinin.JPG
modifica
Biografia
Naixement13 agost 1812 (Julià) modifica
Xuixí modifica
Mort6 febrer 1880 (Julià) modifica (67 anys)
Sant Petersburg modifica
Lloc d'enterramentCementiri de Smolensk modifica
Dades personals
Grup ètnicRussos modifica
FormacióUniversitat de Kazan modifica
Activitat
Director de tesiJustus von Liebig modifica
Camp de treballQuímica orgànica modifica
OcupacióOrganic chemist (en) Tradueix i inventor modifica
OcupadorUniversitat Imperial de Kazan modifica
Membre de
ProfessorsNikolai Ivànovitx Lobatxevski modifica
AlumnesAleksandr Bútlerov i Q4061721 Tradueix modifica
Obra
Estudiant doctoralAleksandr Bútlerov modifica
Família
FillsQ4192144 Tradueix modifica
Signatura
Zinin NN sig.jpg modifica

BiografiaModifica

Zinin estudià a la Universitat de Kazan graduant-se en matemàtiques, i passà a ser professor de química el 1835. Amplià coneixements a diferents centres universitaris d'Europa entre 1833 i 1841. Estudià amb Justus von Liebig a Gießen on completà una recerca sobre la condensació de la benzoïna que havia descobert Liebig uns anys enrere.[1][2] Posteriorment presentà els seus resultats com a tesi doctoral a la Universitat de Sant Petersburg on rebé el doctorat. Obtingué una plaça de professor de química a la Universitat de Kazan i el 1847 passà a la Universitat de Sant Petersburg, entrant també a l'Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg. Fou el primer president de l'Acadèmia Russa de Física i Química (1868-1877)[3]

A la Universitat de Sant Petersburg fou professor privat del jove Alfred Nobel. També foren alumnes seus els destacats químics russos Alexander Borodin i Aleksandr Butlerov.

ObraModifica

Quant a la seva obra destaca la reacció de Zinin o reducció de Zinin, en la qual els nitroderivats d'anells aromàtics, com ara el nitrobenzè, es transformen en amines per reducció amb sulfur de sodi.[4][5]

ReferènciesModifica

  1. Zinin, N «Beiträge zur Kenntniss einiger Verbindungen aus der Benzoylreihe». Annalen der Pharmacie, 31, 3, 1839, pàg. 329–332. doi: 10.1002/jlac.18390310312.
  2. Zinin, N «Ueber einige Zersetzungsprodukte des Bittermandelöls». Annalen der Pharmacie, 34, 2, 1840, pàg. 186–192. doi: 10.1002/jlac.18400340205.
  3. Vinogradov, S.N «[http://links.jstor.org/sici?sici=0021-1753%28196522%2956%3A2%3C168%3ACAKUIT%3E2.0.CO%3B2-2 Chemistry at Kazan University in the Nineteenth Century: A Case History of Intellectual Lineage]». Isise, 56, 2, 1965, pàg. 168–173. doi: 10.1086/349954.
  4. Zinin, N «Beschreibung einiger neuer organischer Basen, dargestellt durch die Einwirkung des Schwefelwasserstoffes auf Verbindungen der Kohlenwasserstoffe mit Untersalpetersäure». Journal für Praktische Chemie, 27, 1, 1842, pàg. 140–153. doi: 10.1002/prac.18420270125.
  5. Willstätter, R. «Über die Reduktion von Nitroverbindungen nach der Methode von Zinin». Berichte der deutschen chemischen Gesellschaft, 41, 2, 1908, pàg. 1936–1940. doi: 10.1002/cber.19080410273.