Nilamón Toral Azcona

(S'ha redirigit des de: Nilamón Toral)

Nilamón Toral Azcona (- Madrid 1983) va ser un comunista espanyol que va participar com a cap de milícies en la guerra civil espanyola al comandament de diverses unitats militars. Fou boxador, membre de la Joventuts Socialistes,[1] abans de la guerra tenia negocis d'importacions i exportacions i també es dedicava a ajudar el seu pare en una fàbrica de farina.[2]

Plantilla:Infotaula personaNilamón Toral Azcona

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 maig 1908 Modifica el valor a Wikidata
Dosbarrios (província de Toledo) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 octubre 1983 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócomerciant Modifica el valor a Wikidata
Activitat1936 Modifica el valor a Wikidata -
PartitPartit Comunista d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militartinent coronel Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata

En esclatar la guerra estava complint el servei militar a Madrid com a caporal.[3]

Guerra civil

modifica

Front del Centre

modifica

A la fi d'agost de 1936 es troba en el sector de Somosierra, com a tinent de milícies al capdavant d'una secció de voluntaris anomenats “Els Barbúos”.[2] Formarà part de la Columna Perea, lluitant pel control del port de Navafría, on fou ferit dues vegades i destacat pels seus superiors, de manera que fou ascendit a capità de milícies.[4]

Va passar posteriorment al sector d'El Escorial, posant-se al comandament de la Columna Mangada en substitució de Juan Calvo Calvo.[5] Quan el 31 de gener de 1937 es crea el Cos d'Exèrcit de Madrid i es reorganitza l'exèrcit republicà, la seva Columna Mangada passa a denominar-se 32a Brigada Mixta, dins de la 3a Divisió. En aquesta data apareix ascendit a comandant de milícies.[6]

A l'abril de 1937 és ja Major de milícies,[7] i més tard participarà amb la seva brigada en la batalla de Brunete, contenint el contraatac rebel.[8]

Fronts d'Aragó i Llevant

modifica

A l'agost se li trasllada juntament amb la seva brigada al front d'Aragó; se li donarà llavors el comandament de la 3a Columna, format per la seva 32a Brigada i la 116a Brigada Mixta, amb la qual participarà en la batalla de Belchite.[9] La seva unitat va ser l'encarregada d'ocupar aquest poble després d'una dura lluita.

Al setembre de 1937 se li dona el comandament de la recentment formada 70 Divisió,[10] amb la qual va participar en l'ofensiva sobre Terol, en l'avanç cap al mar dels rebels i en la campanya del Maestrat. En aquesta última operació va demostrar les seves millors qualitats militars, aconseguint contenir a les tropes rebels i només retirant-se en ser superats els seus flancs.[11] Se li va concedir en aquesta campanya el comandament de dues divisions, la 70a i la Divisió Extremadura, quedant enquadrades ambdues en la denominada Agrupació Toral.[12]

El 5 de maig de 1938 va ser ascendit a Tinent coronel de milícies.[13]

Ofensiva d'Extremadura

modifica

El 7 de desembre de 1938 se li dona el comandament d'una Formació militar creada a Extremadura i formada per les divisions 28a, 52a i 6a, que rebrà, de nou, el nom d'Agrupació Toral,[14] i amb la que participaria en la Batalla de Valsequillo, l'última ofensiva republicana de la guerra.

Final de la guerra

modifica

En rendir-se la República es retira cap a Alacant. Va ser capturat i internat al camp de concentració d'Albatera.[15]

Postguerra i dictadura franquista

modifica

Va sofrir presó fins a l'any 1944, que va aconseguir sortir encara que seria per poc temps. Al juliol de 1945, quan estava a punt d'incorporar-se com a cap de la guerrilla comunista a la zona de Còrdova, va ser detingut de nou per la policia.[16]

Durant el franquisme va passar molts anys a la presó, sent condemnat tres vegades a mort i passant tres anys incomunicat.[17]

Semblança

modifica

L'opinió que d'ell tenen com a militar diversos autors (Ramón Salas Larrazábal, Perea Capulino) és molt bona, considerant-lo com un dels 3 o 4 caps de milícies més brillants. Tots dos autors també critiquen la falta de suport que va tenir Toral per part del Partit Comunista, que no va dubtar a enaltir d'altres líders milicians de menor vàlua.[1][18]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Salas Larrazábal, p.336
  2. 2,0 2,1 Perea Capulino, p.228
  3. Alpert, p.386
  4. Perea Capulino, p.229
  5. Salas Larrazábal, p.862
  6. Salas Larrazábal, p.937
  7. Salas Larrazábal, p.1427
  8. Engel, p.44
  9. Salas Larrazábal, p.1807
  10. Salas Larrazábal, p.1839
  11. Salas Larrazábal, p.2676
  12. Sales Larrazábal, p.2662
  13. Salas Larrazábal, p.2636
  14. Salas Larrazábal, p.3050
  15. «Campos de concentración de San Isidro», 2009. Arxivat de l'original el 2008-06-10. [Consulta: 2 agost 2012].
  16. Moreno Gómez, p.408
  17. Mateo Merino, p.504
  18. Perea Capulino, p.148

Bibliografia

modifica
  • Salas Larrazábal, Ramón. Historia del Ejército Popular de la República. Madrid, La Esfera de los libros, 2006. 84-9734-465-0. 
  • Engel, Carlos. Historia de las Brigadas Mixtas del Ejército Popular de la República. Madrid, Almena, 1999. 84-922644-7-0. 
  • Perea Capulino, Juan. Los culpables. Recuerdos de la guerra.1936-1939. España, Flor del Viento Ediciones, 2007. 84-96495-16-7. 
  • Mateo Merino, Pedro. Por vuestra libertad y la nuestra. Madrid, Disenso, 1986. 84-398-7450-2. 
  • Alpert, Michael «El ejército republicano en la guerra civil». Madrid, Siglo XXI, 1989. 84-323-0682-7.
  • Moreno Gómez, Francisco «La resistencia armada contra Franco». Barcelona, Crítica, 2001. 84-8432-209-2.