Nit i boira
Nit i boira (títol original en francès: Nuit et brouillard) és un documental de 32 minuts, dirigit pel director francès Alain Resnais. Ha estat doblada al català.[1][2]
| Nuit et brouillard | |
|---|---|
| Fitxa | |
| Direcció | Alain Resnais |
| Protagonistes | |
| Producció | Anatole Dauman Samy Halfon Philippe Lifchitz |
| Guió | Jean Cayrol Chris Marker |
| Música | Hanns Eisler |
| Fotografia | Ghislain Cloquet Sacha Vierny |
| Muntatge | Alain Resnais |
| Productora | Argos Films |
| Distribuïdor | Netflix  |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França |
| Estrena | 1955 |
| Durada | 32 minuts |
| Idioma original | francès cap valor |
| Color | en color i en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | documental |
| Tema | Segona Guerra Mundial i Holocaust |
| Concepte representat | Nacht und Nebel |
       | |
ArgumentModifica
Nit i Boira és una comanda[3] del Comitè d'història de la Segona Guerra mundial[4] pel desè aniversari de l'alliberament dels camps de concentració i d'extermini, un organisme governamental fundat l'any 1951, la funció del qual era de reunir documentació i de prosseguir investigacions històriques sobre el període de l'ocupació de la França entre 1940-1945, i del qual Henri Michel era el secretari general.[5]
D'una durada de trenta-dos minuts, la pel·lícula és una barreja d'arxiu en blanc i negre i d'imatges rodades en color. El text, escrit per Jean Cayrol, és recitat per Michel Ram. La pel·lícula treu el seu títol del nom donat als deportats als camps de concentració pels nazis, els NN (Nacht und Nebel, (Nit i boira), que semblaven així voler fer caure l'oblit sobre la seva sort. Dirigida el 1955, deu anys després del final de les hostilitats, el que assegura una certa perspectiva, la pel·lícula és la primera a posar una marca contra una eventual avançada del negacionisme, així com un avís sobre els riscos que presentaria una banalització, fins i tot el retorn a Europa, de l'antisemitisme, del racisme o del totalitarisme. És difícil d'imaginar avui la força de la pel·lícula en la seva estrena, el 1956, en plena guerra freda, encara que no menciona el caràcter racial dels exterminis.[6] Treball de documentació serè, tranquil i determinat, aquesta pel·lícula mostra com els camps de concentració així com el treball d'extermini podien tenir un aspecte ordinari, com aquest extermini estava de manera racional, « tècnica » en una paraula, i com han estar conservats els llocs està lluny d'indicar el que antany s'hi perpetrava.
Les imatges són acompanyades de la lectura d'un text de l'escriptor francès Jean Cayrol, resistent francès deportat en el KZ Mauthausen el 1943. El seu monòleg poètic recorda el món de tots els dies dels camps de concentració, la tortura, la humiliació, el terror, l'extermini. En la primera versió alemanya, la traducció de Paul Celan difereix de vegades de l'original per raons poétiques i la traducció literal del text original de Cayrol no ha estat impresa en alemany fins al 1997.
La música de la pel·lícula va ser escrita pel compositor germano-austríac politiquement compromès Hanns Eisler. El 31 de gener de 1956, la pel·lícula assoleix el premi Jean-Vigo.
ReferènciesModifica
- ↑ «Nit i boira». esadir.cat.
- ↑ «Nuit et Brouillard». The New York Times.
- ↑ La Història[Enllaç no actiu]
- ↑ Jacques Mandelbaum, Nit i Boira: l'escàndol, inicialment publicat a Le Monde, 21 d'agost 2006.
- ↑ Institut d'història dels conflictes contemporanis.
- ↑ Cap esment de "tsigane" ni "rom", un sol esment (als 3min51) del qualificatiu "jueu", però en una llista que el banalitza: «Burger, obrer alemany, Stern, estudiant jueu d'Amsterdam, Moulsky, venedor de Cracòvia, Annette, estudiant de Burdeus...».