Nitard

historiador i cronista franc
No s'ha de confondre amb Nitard de Lieja.

Nitard (o Nithard) (abans del 800 - 844/45 o 858/59) fou un cronista franc, nét de Carlemany.

Infotaula de personaNitard
Nom original(fr) Nithard Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort15 maig 845 Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióHistoriador Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
CònjugeErkanfrida (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesAngilbert Modifica el valor a Wikidata i Berta Modifica el valor a Wikidata

Nitard era fill d'Angilbert i de Berta, filla de Carlemany i va néixer en algun moment abans de l'any 800. Aquesta unió, no matrimonial, va tenir un altre fill, Hartnid (mort ja el 813). No se'n sap gaire de la seva vida, però fou un testimoni directe de les lluites entre els néts de Carlemany, cosins seus, i partidari de Carles el Calb. Com a alt personatge de l'entorn imperial, acomplí diverses missions per Carles el Calb i fou abat laic de l'abadia de Saint-Riquier, com també ho havia estat el seu pare. Participà en la batalla de Fontenoy (841). Sobre la seva mort s'han fet diverses hipòtesis, tot i que totes la situen en un combat. O bé hauria mort el 844 prop d'Angulema, en una batalla entre Carles el Calb i Pipí II d'Aquitània o l'any següent o uns anys més tard lluitant contra els víquings. A la tomba d'Angilbert a Saint-Riquier s'ha trobat un cos amb una ferida al crani, que podria ser el de Nitard.

Per encàrrec de Carles escrigué una crònica històrica, intitulada Historiae ("Històries") o Historiarum Libri IV ("Quatre llibres d'històries"). Aquesta crònica abarca des de la mort de Carlemany (814) fins a 843. El primer llibre tracta dels fets fins a 840, mentre que els altres estan dedicats cadascun a un any. La seva narració, tot i que ell era partidari de Carles el Calb i, per tant, parcial, conté informacions importants i que no apareixen en altres fonts. La seva crònica és també ben coneguda per contenir, en el llibre tercer, el text dels Juraments d'Estrasburg, el primer text en llengua romànica (la versió germànica dels mateixos juraments també és dels primers textos conservats en llengua germànica).

Les Historiae han estat transmeses només per un únic manuscrit, del segle x o XI, que es conserva a la Biblioteca Nacional de París (Paris, BN lat. 9768).

TextosModifica

Enllaços externsModifica