Obre el menú principal

Berta (c. 780 – després de l'11 de març del 824) fou una filla de Carlemany, Rei dels Francs i de Hildegarda de Vintzgau.

Infotaula de personaBerta de França
Biografia
Naixement 779 ↔ 780
valor desconegut
Mort Després de 823
valor desconegut
Activitat
Ocupació Princesa
Altres
Títol Princesa
Família Dinastia Carolíngia
Parella Angilbert
Fills Nitard
Pares CarlemanyHildegarda de Vintzgau
Germans Lluís I el Pietós, Carles el Jove, Pipí d'Itàlia, Pipí el Geperut, Drogó de Metz, Hug, Lotari, Teodoric, Rotruda, Teodrada, Gisela, Alpais, Adelaida, Hildegarda, Chrotais Tradueix, Hiltruda, Rutilda i Adeltruda
Modifica les dades a Wikidata

Berta va ser criada amb els seus germans i germanes a la casa reial de Carlemany, qui va tenir tots els seus fills educats per tutors.

Una oferta d'Offa de Mèrcia per arranjar un matrimoni entre Berta i el seu fill, Ecgfrith, va portar Carlemany a trencar relacions diplomàtiques amb Mèrcia l'any 790, prohibint els vaixells anglesos als seus ports. Com les seves germanes, Berta mai es va casar formalment; s'especula que Carlemany no volia que les seves filles es cassessin per raons estratègiques, tement la rivalitat política dels seus possibles marits.[1]

Berta va tenir una llarga relació amb Angilbert, un oficial de tribunal, amb qui va tenir tres fills. Durant els anys 794 i 795, Angilbert va fer un poema, elogiant la bellesa i encants de les filles de Carlemany; Berta era especialment elogiada per tenir opinió crítica i gust per la poesia; el text expressa la preocupació d'Angilbert per com Berta pugui rebre el seu poema.[2]

Els fills de Berta amb Angilbert eren Hartnid, de qui es sap poca cosa però que el 813 ja era mort, l'historiador Nitard, i Berta, qui es va casar amb Helgaud II, comte de Ponthieu. Angilbert va acabar el seu afer amb Berta i va ingressar a un monestir, passant a ser abat de St. Riquier, segons una biografia escrita pel seu fill, Nitard.[3] Angilbert va continuar sent un important conseller de Carlemany. Nitard va ser un soldat i polític distingit, i feia de conseller de Carles el Calb.[4]

Després de la mort de Carlemany, el seu successor, Lluís I el Pietós, va exiliar les seves germanes als convents que l'herència del seu pare els havia llegat.

ReferènciesModifica

  1. Becher, Matthias. Charlemagne, Yale University Press, 2005 ISBN 9780300107586
  2. Garver, Valerie Louise. Women and Aristocratic Culture in the Carolingian World. Cornell University Press, 2009, p. 42. ISBN 9780801447716. 
  3. Starr, Brian Daniel. Ascent of the Saints. Brian Daniel Starr, 2009, p. 175. ISBN 9781449995805. 
  4. Chalmers, Alexander. The General biographical dictionary: containing an historical and critical account of the lives and writings of the most eminent persons in every nation: Vol. 23. University of Wisconsin - Madison. J. Nichols, 1815, p. 199.