Obre el menú principal

Hug (fill de Carlemany)

príncep i abat

Hug (802 - 844) va ser un fill bastard de Carlemany i la seva concubina Regina amb la que va tenir també un altre fill, Drogó (801 - 855), que va ser bisbe de Metz.

Infotaula de personaHug
Biografia
Naixement valor desconegut.
valor desconegut
Mort 14 juny 844 (Gregorià)
valor desconegut
Causa de mort Mort en combat
  Abat Abbey of Saint Bertin Tradueix

836 – 844
  Abat Lobbes Abbey Tradueix

836 – 844
  Abat Q2820792 Tradueix

822 – 844
Activitat
Ocupació Príncep
Orde religiós Orde de sant Benet
Altres
Títol Comte
Família Dinastia Carolíngia
Pares CarlemanyRegina
Germans Rotruda, Teodrada, Berta, Gisela, Alpais, Adelaida, Hildegarda, Chrotais Tradueix, Hiltruda, Rutilda, Adeltruda, Lluís I el Pietós, Carles el Jove, Pipí d'Itàlia, Pipí el Geperut, Drogó de Metz, Lotari i Teodoric
Modifica les dades a Wikidata

Hug va ser abat de diverses abadies: Basílica de Sant Quintí (822 - 823) a la ciutat de Saint-Quentin, Abadia de Lobbes a la ciutat de Lobbes (836), Abadia de Sant Bertí a la ciutat de Saint-Omer (836). El 834 se'l va nomenar canceller de l'imperi carolingi,[1] pel seu germanastre Lluís el Pietós.[2]

Va morir el 14 de juny de 844,[3] durant el curs d'una batalla a la vora d'Angoumois, batalla guanyada per Pipí II d'Aquitània contra un exèrcit enviat de reforç per donar suport a Carles el Calb que estava assetjant a Tolosa de Llenguadoc.[4] Hug va ser mort per una llança i d'acord amb un vers anònim compost sobre la seva mort, -anomenat Rhythmus de obitu Hugonis abbatis o planctus Ugoni Abbatis- Carles va plorar sobre el seu cos.[5]—Charles wept over his body.[6][7]

ReferènciesModifica

  1. McKitterick, 1983, p. 134.
  2. McKitterick, 1983, p. 84.
  3. Tessier, 1962, p. 44.
  4. Mériaux, Charles. Gallia irradiata, 2006, p. 176. 
  5. «Poetae II» p. 139. Monumenta Germaniae Historica. [Consulta: 30 abril 2017].
  6. Nelson, 1992, p. 141.
  7. McKitterick, 1983, p. 294.

BibliografiaModifica

  • McKitterick, Rosamond. The Frankish Kingdoms under the Carolingians, 751–987 (en anglès), 1983. 
  • Nelson, J. L.. Charles the Bald. Londres: Longman, 1992. 
  • Tessier, Georges. Diplomatique royale française (en francès). París: A. et J. Picard,, 1962.