Nocturns (Chopin)

*Nocturns*
Forma musical	grup d'obres
Compositor	Frédéric Chopin
Part de	llista de composicions de Chopin
Format per	Nocturns op. 9; Nocturns op. 55; Nocturns op. 62; Nocturn en mi menor; Nocturn en do sostingut menor; Nocturns op. 48; Nocturns op. 32; Nocturns op. 37; Nocturns op. 15; Nocturns op. 27; Nocturn en do menor
Instrumentació	piano

Els Nocturns de Chopin són 21 peces per a piano sol escrites pel compositor polonès Frédéric Chopin entre 1827 i 1846. Alguns d'aquests nocturns formen part de les seves obres més populars. Són considerats com algunes de les millors peces per a piano sol i ocupen un lloc important en el repertori concertístic.^[1] Tot i que Chopin no va inventar el nocturn, ell el va popularitzar tot basant-se en la forma desenvolupada pel compositor irlandès John Field.

Els Nocturns no es van publicar com una mateixa obra; els numerats de l'1 al 18 es van publicar durant la seva vida, en grups de dos o de tres, d'acord amb l'ordre de composició. Els números 19 i 20 són una excepció, ja que són obres anteriors, d'abans que Chopin marxés de Polònia, tot i que van ser publicats pòstumament. A més, el número 20 no era considerat originalment un "nocturn",^[2] però des de la publicació com a tal el 1870, habitualment se l'inclou amb les publicacions i enregistraments dels Nocturns.

"Nocturn op. 9, núm. 2

Interpretació de Martha Goldstein en un piano Érard (1851).

Problemes de reproducció? Vegeu l'ajuda

Estructura modifica

Varien en la mètrica i en la tonalitat, però en relació a l'estructura generalment estan en forma ternària (A-B-A). Habitualment, mostren un estat d'ànim malenconiós i una melodia clara flotant sobre un acompanyament a la mà esquerra amb arpegis o acords trencats.^[3] Les repeticions del tema principal, en general, apareixen amb afegits d'adornaments cada vegada més elaborats, en particular en el "Nocturn op. 9, núm. 2". A partir setè i vuitè nocturn, Chopin els va publicar en parells ben contrastants, encara que també cada un és coherent en si mateix, i pot ser interpretat sol com una obra completa.^[4] Les excepcions al patró de la forma ternària les trobem en l'Opus 9, núm. 2 i l'Opus 55, núm. 2, que no contenen una secció contrastant; d'altra banda, l'Opus 15, núm. 3 està en forma binària i té una interessant coda, i l'Opus 37, núm. 2, té uan estructura A–B–A–B–A.

El tempo marcat de tots els nocturns és una variació de Lento, Larghetto o Andante. El núm 3 és l'excepció, amb una indicació Allegretto.

Llista dels Nocturns modifica

Núm.	Tonalitat	Opus	Publicació	Composició	Audició
1	si♭ menor	Op. 9, núm. 1	1833	1830–1832	Florence Robineau
2	mi♭ major	Op. 9, núm. 2	1833	1830–1832	Martha Goldstein
3	si major	Op. 9, núm. 3	1833	1830–1832
4	fa major	Op. 15, núm. 1	1833	1830–1832
5	fa# major	Op. 15, núm. 2	1833	1830–1832
6	sol menor	Op. 15, núm. 3	1833	1833
7	do# menor	Op. 27, núm. 1	1835	1835	Patrizia Prati
8	re♭ major	Op. 27, núm. 2	1837	1835	Patrizia Prati
9	si major	Op. 32, núm. 1	1837	1837
10	la♭ major	Op. 32, núm. 2	1837	1837
11	sol menor	Op. 37, núm. 1	1840	1838
12	sol major	Op. 37, núm. 2	1840	1839
13	do menor	Op. 48, núm. 1	1841	1841
14	fa# menor	Op. 48, núm. 2	1841	1841
15	fa menor	Op. 55, núm. 1	1844	1842–1844
16	mi♭ major	Op. 55, núm. 2	1844	1842–1844
17	si major	Op. 62, núm. 1	1846	1846
18	mi major	Op. 62, núm. 2	1846	1846
19	mi menor	Op. 72, núm. 1	1855	1827–29	Peter Johnston
20	do# menor	P 1, núm. 16	1870	1830	Patrizia Prati
21	do menor	P 2, núm. 8	1860	1837