Nord Stream
Nord Stream (noms anteriors: North Transgas i North European Gas Pipeline; rus: Северный поток: Severny potok) és un sistema de gasoductes que transporta milions de metres cúbics de gas natural a través de les aigües de la mar Bàltica, des de Rússia fins a Alemanya.[1]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Gasoducte  | |||
| Cronologia | ||||
| fuites de gas del Nord Stream de 2022 | ||||
| ||||
| Format per | Nord Stream Nord Stream 2 | |||
| |||
|---|---|---|---|
 | |||
| |||
| Dades | |||
| Tipus | Gasoducte | ||
| Part de | Nord Stream | ||
| Cronologia | |||
| fuites de gas del Nord Stream de 2022 | |||
| Característiques | |||
| Estat d'ús | on hold (en)  , decomissat i enderrocat o destruït | ||
| Mesura | 1.234 ( ) km | ||
| Localització geogràfica | |||
| Entitat territorial administrativa | Exclusive economic zone of Germany in the Baltic Sea (Alemanya) (en) , zona econòmica exclusiva de Dinamarca, Alemanya, Rússia i zona econòmica exclusiva de Suècia | ||
| Localització | Mar Bàltica | ||
| Banyat per | Mar Bàltica | ||
| Activitat | |||
| Gestor/operador | Nord Stream 2 AG (en) | ||
| Lloc web | nord-stream2.com →  (2022) | ||
Inclou dos oleoductes actius que van des de Víborg fins a Lubmin, prop de Greifswald, formant el Nord Stream original, i dos oleoductes addicionals que van des d'Ust-Luga fins a Lubmin, denominats Nord Stream 2. A Lubmin les línies es connecten amb la línia OPAL a Olbernhau, a la frontera txeca, i a la línia NEL a Rehden, a prop de Bremen.[1]
El Nord Stream original és propietat i gestionat per Nord Stream AG, l'accionista majoritari de la qual és l'empresa energètica estatal russa Gazprom, i Nord Stream 2 és propietat de Nord Stream 2 AG, que també és una filial al 100% de Gazprom.
La primera línia de Nord Stream (també coneguda com Nord Stream 1)[2] es va construir al maig de 2011 i es va inaugurar el 8 de novembre de 2011.[3] La segona línia de Nord Stream es va construir el 2011-2012 i es va inaugurar el 8 d'octubre de 2012. Amb 1.222 km de longitud, Nord Stream és l'oleoducte submarí més llarg del món, superant l'oleoducte Langeled.[4] La posada en marxa del Nord Stream 2 es va dur a terme el 2018–2021.[5]
Nord Stream té una capacitat anual de gas de 55.000 milions de m3 i s’espera que l'addició de Nord Stream 2 dobli aquesta capacitat fins a un total de 110.000 milions de m3.[6]
Els Estats Units, Ucraïna i altres països d’Europa Central i Oriental s’han oposat durament als projectes Nord Stream per la preocupació que els oleoductes augmentessin la influència de Rússia a Europa i per la gran reducció de les taxes de trànsit per l’ús de gasoductes alternatius als països d'Europa Central i Oriental. Els constructors sostenen que el gasoducte és més important per a Alemanya que per a Rússia, que podria vendre el gas a la Xina i altres països asiàtics.
El nom «Nord Stream» es refereix ocasionalment a una xarxa de gasoductes més àmplia, incloent el gasoducte Rússia i altres connexions a Europa Occidental. La primera línia de Nord Stream 2 es va completar al juny de 2021 i la segona línia es va completar al setembre de 2021,[7] segons va anunciar Gazprom, i està destinada a duplicar els subministraments de gas natural de Rússia a Alemanya passant per alt Ucraïna.[8]
Atemptat modifica
La nit del 26 al 27 de setembre de 2022, l'operador del Nord Stream 2 va alertar d'una davallada sobtada de la pressió, podent-se confirmar el mateix dimarts 27 dues fuites al Nord Stram 1, a una zona propera a l'illa de Bornholm. La primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen, i la de Suècia, Magdalena Andersson, van sospitar que les fuites eren fruit d'actes intencionats, després de comprovar l'existència de dues explosions submarines produïdes en aigües internacionals, però dins de l'espai econòmic suec i danès.[9]
El 8 de febrer de 2023, el periodista d'investigació Seymour Hersh va acusar la CIA i la Marina dels Estats Units d'Amèrica d'haver perpetrat el sabotatge, que va inutilitzar tres del quatre gasoductes Nord Stream per a sempre, per mitjà d'uns submarinistes que hi haurien col·locat els explosius tres mesos abans de la detonació aprofitant unes maniobres de l'OTAN.[10] En conèixer-se la notícia, el govern de la Casa Blanca va negar les acusacions a la vegada que el ministre d'Afers exteriors de Rússia, Serguei Lavrov, va sol·licitar una investigació internacional al respecte de l'atemptat.[11]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Löpez, María-Paz. «El gasoducte que vol Putin» p. 3. La Vanguardia, 11-02-2019. [Consulta: 11 setembre 2021].
- ↑ «Russia to go ahead with gas pipe project despite U.S. sanctions». Reuters, 21-12-2019.
- ↑ «Controversial Project Launched: Merkel and Medvedev Open Baltic Gas Pipeline». Spiegel Online, 08-11-2011.
- ↑ Bloomberg «Nord Stream Passes Ships and Bombs». The Moscow Times. Bloomberg, 05-05-2011. Arxivat 26 de juny 2015 a Wayback Machine.
- ↑ «Bill imposing sanctions on companies building Russian gas pipeline heads to White House». Reuters, 17-12-2019.
- ↑ Pinchuk, Dmitry Zhdannikov, Denis «UPDATE 2-Russia's Gazprom to expand Nord Stream gas pipeline with E.ON, Shell, OMV» (en anglès). Reuters, 18-06-2015.
- ↑ ««Газпром» объявил о завершении строительства «Северного потока — 2»» (en rus). Meduza. [Consulta: 10 setembre 2021].
- ↑ «Gazprom announces that its Nord Stream 2 gas pipeline to Germany is finished» (en anglès), 10-09-2021. [Consulta: 11 setembre 2021].
- ↑ Masclans, Marta Casagolda / Núria Vila. «Dinamarca i Suècia apunten que les fuites de gas al Bàltic són fruit d'"accions deliberades"», 27-09-2022. [Consulta: 28 setembre 2022].
- ↑ «Els EUA van sabotejar el Nord Stream, segons un reconegut periodista estatunidenc». 324.cat, 08-02-2023. [Consulta: 16 febrer 2023].
- ↑ «¿EE UU perpetró el sabotaje a los Nord Stream? Un premio Pulitzer acusa a Biden, a la CIA y al Pentágono de orquestarlos para culpar a Rusia» (en castellà). 20minutos, 09-02-2023. [Consulta: 16 febrer 2023].
