Norman O. Brown
Norman Oliver Brown (1913, El Oro, Mèxic – 2002, Santa Cruz[1]) va ser un intel·lectual estatunidenc, considerat un dels promotors de la Contracultura dels anys 60.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 setembre 1913  El Oro (Mèxic) |
| Mort | 2 octubre 2002 (89 anys) Santa Cruz (Califòrnia) |
| Formació | Balliol College Universitat de Wisconsin-Madison Clifton College |
| Activitat | |
| Ocupació | erudit clàssic, escriptor |
| Ocupador | Universitat Wesleyana Universitat de Rochester Universitat de Califòrnia a Santa Cruz |
| Premis | |
| |
 | |
Biografia
modificaEl seu pare era un enginyer de mines anglo-irlandès. La seva mare, una cubana d'origen alsacià i cubà. Va estudiar al Clifton College, el Balliol College d'Oxford (on va tenir com a tutor a Isaiah Berlin) i la Universitat de Wisconsin-Madison, on es va doctorar en Filologia Clàssica.
Durant la Segona Guerra Mundial, Brown va treballar a l'Oficina de Serveis Estratègics (OSS) com a especialista en cultura francesa. Després de la guerra, va obtenir un lloc com a professor de Clàssiques a la Universitat de Wesleyan. A finals dels 60, després d'una estada a la Universitat de Rochester, es va establir a la Universitat de Califòrnia, Santa Cruz, com a professor d'Humanitats.
En els seus primers treballs com hel·lenista (un comentari a la Teogonia d'Hesíode i el seu primer llibre, Hermes el lladre) s'observa un biaix marxista. Després de les eleccions presidencials de 1948, es va desencantar de la política i va emprendre un estudi en profunditat de l'obra de Freud, que va culminar en el seu estudi clàssic de 1959 La vida contra la mort: el significat psicoanalític de la història. La seva obra El cos de l'amor, escrita en un estil heterodox i creatiu proper a la prosa poètica, és una síntesi d'idees freudianes i marxistes, amb un toc nietzscheà.
Brown va ser un professor molt popular, conegut al campus com "Nobby". Durant la seva vida a Santa Cruz, els seus interessos es van fer més amplis, incloent a James Joyce (la seva obra Hora de tancar juxtaposa el Finnegans Wake de Joyce amb la Ciència nova de Giambattista Vico), la poesia modernista nord-americana (especialment l'obra de Robert Duncan i Louis Zukofsky) i l'islam. Molts dels seus últims treballs apareixen recollits en l'antologia Apocalipsi i/o metamorfosi.
Entre els amics acadèmics de Brown figuren els historiadors Christopher Hill, Carl Schorske i Hayden White, així com els filòsofs Stuart Hampshire i Herbert Marcuse. Durant la seva vida en Wesleyan, va entaular una amistat amb el compositor John Cage que va resultar profitosa per a ambdós.
Obra
modifica- 1947. Hermes the Thief: the Evolution of a Myth.
- 1953. Hesiod: Theogony.
- 1959. Life Against Death: The Psychoanalytic Meaning of History.
- 1966. Love 's Body.
- 1973. Closing Time.
- 1991. Apocalypse and/or Metamorphosis.
Referències
modifica- ↑ Martin, Douglas «Norman O. Brown Dies; Playful Philosopher Was 89» (en anglès). The New York Times, 04-10-2002. ISSN: 0362-4331 [Consulta: 22 gener 2020].
Bibliografia
modifica- Brown, Norman O. Eros y Tánatos. El sentido psicoanalítico de la historia. Tr. Francisca Perujo. Barcelona: Santa & Cole, 2007. ISBN 978-84-934626-3-5 [Consulta: 3 abril 2012]. (castellà)
- –. El cuerpo del amor. Tr. E. L. Revol. Barcelona: Santa & Cole, 2005. ISBN 9788493462611 [Consulta: 3 abril 2012]. (castellà)
- –. Apocalipsis y/o metamorfosis. Barcelona: Editorial Kairós, 1995. ISBN 9788472453166 [Consulta: 3 abril 2012]. (castellà)
- VV.AA.. Ensayos sobre el apocalipsis. Barcelona: Editorial Kairós, 1973. ISBN 9788472450523 [Consulta: 3 abril 2012]. (castellà)