Notó d'Arle

Notó (Nothon, mort després del 844) fou un religiós francès, arquebisbe d'Arle. Apareix esmentat en el càrrec per primer cop el 819.

Infotaula de personaNotó d'Arle
Nom original(fr) Nothon Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Mort25 abril 851 Modifica el valor a Wikidata
Arquebisbe
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPrelat Modifica el valor a Wikidata

El 824 el comte d'Arle i duc de Provença, Liebulf, havia demanat per mitjà de Hilduí, ardiaca i abat de Saint-Denis, el permís per bescanviar les terres que posseïa com a benefici de la diòcesi d'Arle contra d'altres que el bisbe Notó li oferia al seu lloc al mateix territori; les terres que va adquirir Liebulf foren les d'una illa del Roine prop d'Arle que seria la Camargue, i les retornades eren territoris a la dreta del riu pel costat de Septimània incloent el lloc d'Argence amb l'església i tres altars; en aquest canvi va tenir segurament origen la senyoria que va ostentar l'església d'Arle sobre la vila de Beaucaire i el lloc d'Argence al Llenguadoc. El canvi figura en un document datat el 7 de novembre de 824 entre el comte i l'arquebisbe Notó d'Arles, i fou confirmat per diploma del 3 de gener del 825.[1]

En un edicte de desembre del 828 l'emperador Lluís el va convocar per presidir (junt amb tres arquebisbes més) un concili a Tolosa, un dels quatre que s'havien de celebrar i van tenir lloc el 829.[2] Vegeu Concili de Tolosa del 829.

El febrer del 825 va participar en el concili de Thionville que va restablir a Lluís el Pietós al tron i va condemnar a l'arquebisbe Ebó de Reims.[3] Segurament després fou un destacat conseller i suport de Lluís.

El 841, l'arquebisbat de Reims va quedar vacant per la segona deposició d'Ebó i Fulcó fou nomenat al seu lloc i després de la seva mort Notó va ocupar el càrrec, però cap dels dos va ser consagrat per temor a un retorn d'Ebó.[4] Louis Duchesne esmenta que el 843 Notó va signar les actes del concili de Germigny; el 844 apareix encara esmentat en un diploma de Carles el Calb.[5] Després del 844 no torna a ser esmentat i segurament va morir no molts anys després; podria haver estat viu encara el 850 però si fou el cas va morir per aquell temps.

Notes i referènciesModifica

  1. Document
  2. Charles Joseph Hefele - Histoire des conciles d'après les documents originaux a l'Arxiu d'Internet
  3. Jacques Longueval - Histoire de l'église gallicane - 1826 - pàgina 39 a Google Llibres
  4. Charles Joseph Hefele - Histoire des conciles d'après les documents originaux - pàgines 118 i 119
  5. Louis Duchesne, Fastes épiscopaux de l'ancienne Gaule, pàgina 261 a gallica.bnf.fr

FontsModifica

  • Jean-Pierre Papon, Histoire générale de Provence, Moutard, 1777
  • Jacques Longueval, Histoire de l'église gallicane, 1826
  • Joseph Hyacinthe Albanés, Gallia christiana novissima, 1901
  • Louis Duchesne, Fastes épiscopaux de l'ancienne Gaule, 1907
  • Charles Joseph Hefele, Histoire des conciles d'après les documents originaux, 1911, 1915