Notker de Sankt Gallen
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Notker de Sant Gall o Notker Balbulus, o Notger el Tartamut (840 - 912) va ser un monjo de l'abadia de Sant Gal, destacat poeta i compositor de música. El seu nom Balbulus és un sobrenom que significa "el Tartamut". És un dels poetes litúrgics més importants de l'edat mitjana.
Miniatura del s. XI, amb el monjo Notker | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | Notcherius Balbulus c. 840 Jonschwil |
Mort | 6 abril 912 (71/72 anys) Sankt Gallen |
Sepultura | Abadia de Sankt Gallen (Suïssa) |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Ocupació | poeta, historiador, musicòleg, compositor, escriptor |
Orde religiós | Benedictins |
monjo, confessor | |
Celebració | Església Catòlica Romana (culte local a St. Gallen) |
Beatificació | 1512 , Roma nomenat per Juli II |
Festivitat | 6 d'abril |
Iconografia | Hàbit benedictí, escrivint; amb un llibre i un bastó trencat amb què dona cops al dimoni |
Patró de | Músics |
Biografia modifica
Notker nasqué cap al 840 en una família distingida, potser a Jonschwyl, vora el Thur, a Suïssa, al sud de Wil, al cantó de Sankt Gallen, o a Elgg. Va estudiar amb Tutiló a l'escola monàstica de Sankt Gallen, on van tenir com a mestres Iso i Moengall.
S'hi va fer monjo i el 890 era bibliotecari de l'abadia, i hostatger del 892 a 894. També va ensenyar i va destacar pel seu bon gust en la poesia. Morí a l'abadia en 912, i fou beatificat l'any 1512 per Juli II.
Obres modifica
Va completar la crònica d'Ercambert i va escriure un martirologi i una biografia en vers de Sant Gal. Es pensa que és el Monjo de Sankt Gallen (Monachus Sangallensis) que va escriure la Gesta Caroli Magni, un recull d'anècdotes sobre Carlemany i els esdeveniments de la França del seu temps que, juntament amb la crònica d'Eginard, és una font valuosíssima de dades sobre aquest període. Se li adscriuen a més molts altres treballs, encara que no es té certesa de la seva autoria en tots ells. En l'edat mitjana se li atribuïa, per exemple, l'himne Mitja Vita, de manera errònia.
Va introduir en Alemanya un nou tipus de lírica religiosa anomenada seqüència gregoriana, innovant en la manera de separar les síl·labes llatines per a cantar-les (veure cant gregorià), especialment en el cant de l'Al·leluia després de la lectura de l'evangeli. El seu Liber hymnorum, creat entre 881 i 887, n'és un exemple. Hi són freqüents els poemes mnemònics, que ajuden a recordar els tons dels melismes del cant pla.
-
Notker en una miniatura del taller de S. Gallen, s. XI
-
Relleu modern d'una porta de la catedral de Sankt Gallen, amb Notker el Quec
-
Laudes Salvatori, gradual i seqüència de Notker, amb notació musical de neumes, s. X (Einsiedeln, Stiftsbibliothek, Cod.121)
Enllaços externs modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Notker de Sankt Gallen |