Viquipèdia

Nototènia negra

espècie de peix

La nototènia negra (Dissostichus eleginoides) és una espècie de peix pertanyent a la família dels nototènids.[2]

Infotaula d'ésser viuNototènia negra
Dissostichus eleginoides Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font deœufs de légine (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaNototheniidae
GènereDissostichus
EspècieDissostichus eleginoides Modifica el valor a Wikidata
Smitt, 1898
Nomenclatura
Sinònims
  • Dissostichus amissus (Gill & Townsend, 1901)
  • Dissosticus eleginoides (Smitt, 1898)
  • Macrias amissus (Gill & Townsend, 1901)[1]

Descripció modifica

  • Pot arribar a fer 215 cm de llargària màxima (normalment, en fa 70) i 9.600 g de pes.
  • Cos fusiforme, més aviat allargat i recobert d'escates grans i més o menys suaus.
  • Els adults presenten un color marró grisenc amb franges fosques més o menys visibles. Aleta dorsal espinosa i vorejada distalment per una zona fosca. Els joves no tenen franges transversals i, normalment, presenten un color marró grisós o gris acerat.
  • Galtes i opercles amb escates petites.
  • Boca grossa.
  • Dues aletes dorsals: la primera amb 8-11 espines flexibles i la segona amb 26-30 radis tous.
  • 26-30 radis a l'aleta anal.
  • Aletes pectorals grosses, en forma de ventall, amb 24 radis i molt més llargues que les pelvianes.
  • 8-10 espines i 28-30 radis tous a l'aleta dorsal i cap espina i 28-30 radis tous a l'anal.
  • 53-54 vèrtebres.
  • 88-104 escates a la línia lateral superior i 61-77 a la inferior.
  • No té en la seua sang substàncies anticongelants com altres peixos antàrtics.[3][4][5]

Reproducció modifica

Els ous i les larves són grossos, i arriba a la maduresa sexual entre els 6 i els 8 anys de vida (quan fa 45 cm de llargada aproximadament).[5]

Alimentació modifica

Les larves es nodreixen de zooplàncton i els joves de krill i peixets.[5]

Depredadors modifica

És depredat per l'albatros cellanegre (Diomedea melanophris),[6] el catxalot (Physeter macrocephalus) i l'orca (Orcinus orca); a les illes del Príncep Eduard per l'ós marí antàrtic (Arctocephalus gazella),[7] i, a les illes Malvines, per Cottoperca gobio,[8] Salilota australis, Bathyraja brachyurops, Bathyraja griseocauda i Bathyraja albomaculata.[9][10][5]

Hàbitat modifica

És un peix d'aigua marina, pelàgic-oceànic, oceanòdrom (fa migracions entre les zones de fresa i les d'alimentació)[11] i de clima temperat (33°S-66°S, 77°W-180°E), el qual viu entre 50 i 3.850 m de fondària[12] (normalment, entre 70 i 1.500).[13][3]

Distribució geogràfica modifica

Es troba des del sud de Xile fins a la Patagònia argentina[14][15][16] i les illes Malvines; el Pacífic sud-occidental (l'illa Macquarie) i l'oceà Antàrtic (Geòrgia del Sud).[17][18] També és present a les illes subantàrtiques[19] i les elevacions submarines de l'Índic sud.[20][3][21][22][23]

Ús comercial modifica

És emprat com a aliment[24] (tot i que hom sospita que conté alts nivells de mercuri),[25] encara que els mètodes de pesca emprats per a la seua captura són problemàtics (la pesca d'arrossegament fa malbé el fons marí i els quilòmetres de palangres amb carnada ofeguen els albatros i d'altres aus marines en perill d'extinció).[26][27]

Observacions modifica

És inofensiu per als humans.[3]

Referències modifica

  1. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  2. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 FishBase (anglès)
  4. ↑ Hureau, J.-C., 1985. Nototheniidae. P. 323-385. A: W. Fischer i J.C. Hureau (eds.). FAO species identification sheets for fishery purposes. Southern Ocean (Fishing areas 48, 58 and 88). Roma. Vol. 2:233-470.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Dirección Nacional de Recursos Acuáticos del Uruguay[Enllaç no actiu] (castellà)
  6. ↑ Cherel, Y., H. Weimerskirch i C. Trouvé, 2000. Food and feeding ecology of the neritic-slope forager black-browed albatross and its relationships with commercial fisheries in Kerguelen waters. Mar. Ecol. Prog. Ser. 207:183-199.
  7. ↑ Klages, N.T.W. i M.N. Bester, 1998. Fish prey of fur seals Arctocephalus spp. At subantarctic Marion Island. Mar. Biol. 131(3):559-566.
  8. ↑ Laptikhovsky, V.V. i A.I. Arkhipkin, 2003. An impact of seasonal squid migrations and fishing on the feeding spectra of subantartic notothenioids Patagonotothen ramsayi and Cottoperca gobio around the Falkland islands. J. Appl. Ichthyol. 19:35-39.
  9. ↑ FishBase (anglès)
  10. ↑ Brickle, P., V. Laptikhovsky, J. Pompert i A. Bishop, 2003. Ontogenetic changes in the feeding habits and dietary overlap between three abundant rajid species on the Falkland Islands' shelf. J. Mar. Biol. Assoc. UK 83(6):1119-1125.
  11. ↑ Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  12. ↑ Miller, R.G., 1993. A history and atlas of the fishes of the Antarctic Ocean. Foresta Institute, Nevada.
  13. ↑ Hureau, J.-C., 1985. Nototheniidae. P. 323-385.
  14. ↑ Volpedo, A.V. i D.D. Echeverria, 2000. Catálogo y claves de otolitos para la identificación de peces del mar argentino. Editorial Dunken, Buenos Aires. 88 p.
  15. ↑ Nakamura, I., T. Inada, M. Takeda i H. Hatanaka, 1986. Important fishes trawled off Patagonia. Japan Marine Fishery Resource Research Center, Tòquio (Japó). 369 p.
  16. ↑ Cousseau, B. i Perrotta, R.G., 1998. Peces marinos de Argentina. Biología, distribución, pesca. Instituto National de Investigación y Desarrollo Pesquero (INIDEP), Mar del Plata, l'Argentina. 163 p.
  17. ↑ Mc Kenna, J.E. Jr., 1991. Trophic relationships within the Antarctic demersal fish community of South Georgia Island. Fish. Bull. 89:643-654.
  18. ↑ Dewitt, H.H., P.C. Heemstra i O. Gon, 1990. Nototheniidae. P. 279-331. A: O. Gon i P.C. Heemstra (eds.). Fishes of the Southern Ocean. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  19. ↑ Brickle, P., K. Mackenzie i A. Pike, 2005. Parasites of the Patagonian toothfish, Dissostichus eleginoides (Smitt 1898), in different parts of the Subantarctic. Polar Biol. 28:663-671.
  20. ↑ Duhamel, G., 1997. L'ichtyofaune des îles australes françaises de l'océan Indien. Cybium 21(1) suppl.: 147-168.
  21. ↑ Eastman, J.T. i R.R. Eakin, 2000. An updated species list for notothenioid fish (Perciformes; Notothenioidei), with comments on Antarctic species. Arch. Fish. Mar. Res. 48(1):11-20.
  22. ↑ Lloris, D. i J. Rucabado, 1991. Ictiofauna del canal Beagle (Tierra de Fuego), aspectos ecológicos y análisis biogeográfico. Publ. Espec. Inst. Esp. Oceanogr. 8, Madrid. 182 p.
  23. ↑ Nion, H., C. Rios i P. Meneses, 2002. Peces del Uruguay: Lista sistemática y nombres comunes. Montevideo, Uruguai, DINARA, Infopesca.
  24. ↑ FAO, 1992. FAO yearbook 1990. Fishery statistics. Catches and landings. FAO Fish. Ser. (38). FAO Stat. Ser. 70:(105):647 p.
  25. ↑ Environmental Defense Fund Arxivat 2012-09-26 a Wayback Machine. (anglès)
  26. ↑ Monterey Bay Aquarium Seafood Watch Arxivat 2011-09-29 a Wayback Machine. (anglès)
  27. ↑ Kock, K.-H., G. Duhamel i J.-C. Hureau, 1985. Biology and status of exploited Antarctic fish stocks: a review. Biomass Sci. 6(8):143 p.

Enllaços externs modifica

En altres projectes de Wikimedia:
 
Commons
 Commons (Galeria)  
 
Commons
 Commons (Categoria)  
 
Viquiespècies
 Viquiespècies  
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Nototènia_negra&oldid=32892035»