Nouvelle Vague (pel·lícula)

pel·lícula de 1990 dirigida per Jean-Luc Godard

Nouvelle Vague és una pel·lícula franco-suïssa dirigida per Jean-Luc Godard i estrenada l'any 1990. S'ha doblat al català.[1]

Infotaula de pel·lículaNouvelle Vague
Nouvelle vague film.jpg
Fitxa
DireccióJean-Luc Godard Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióAlain Sarde i Ruth Waldburger Modifica el valor a Wikidata
GuióJean-Luc Godard Modifica el valor a Wikidata
MúsicaDavid Darling Modifica el valor a Wikidata
FotografiaWilliam Lubtchansky Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJean-Luc Godard Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança i Suïssa Modifica el valor a Wikidata
Estrena1990 Modifica el valor a Wikidata
Durada101 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Doblada al catalàSí 
RodatgeGinebra Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerepel·lícula de fantasia i drama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióSuïssa Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0100274 Filmaffinity: 359234 Allocine: 4355 Rottentomatoes: m/nouvelle_vague Allmovie: v35738 TCM: 515507 Modifica els identificadors a Wikidata

ArgumentModifica

Una dona rica, bonica i activa atropella un home a la carretera. El porta a casa seva, se'n fa càrrec i l'acull a la seva luxosa casa a la vora del llac Léman, entre els criats i els seus col·laboradors. Silenciós i pensatiu, s'instal·la en la seva vida i esdevé per a ella una mena de contrapunt a la seva gran activitat. Però el seu replegament en ell mateix la irrita, i, mentre es banyen al mig del llac, el fa caure a l'aigua i el deixa ofegar. A continuació, ella reprèn la seva vida activa. Al cap d'un temps arriba un altre home de físic idèntic. Diu que és el seu germà i que està al corrent de l'homicidi, i, a canvi del seu silenci, aconsegueix la direcció d'una de les societats de la dona. Aquesta vegada es tracta d'un home actiu, brillant i autoritari. Esdevenen amants, però ara és ell qui ho dirigeix tot, mentre que ella es deixa portar. L'escena es repeteix: se'n van amb vaixell pel llac, però ara és ella qui cau a l'aigua i es comença a ofegar. Ell la salva i es queda al seu costat mentre li mostra el seu autèntic rostre: dins seu hi ha un mica de cada home. Era el primer? [2]

RepartimentModifica

  • Alain Delon: «Ell», Roger Lennox i Richard Lennox
  • Domiziana Giordano: «Ella», Elena Torlato-Favrini
  • Roland Amstutz: Jules, el jardiner
  • Laurence Costa: Cécile, la governanta
  • Jacques Dacqmine: el director general
  • Christophe Odent: Raoul Dorfman, l'advocat
  • Laurence Guerra: Della, la secretària
  • Joseph Lisbona: el doctor Parker
  • Laure Killing: Dorothy Parker, la dona del metge
  • Belkacem Tatem
  • Véronique Muller: l'amiga de Raoul núm. 1
  • Maria Pitarresi: l'amiga de Raoul núm. 2
  • Jacques Viallette: el director de la fàbrica
  • Brigitte Marvine: la periodista del restaurant
  • Cécile Reigher: la criada
  • Steve Suissa: el servidor del restaurant
  • Pascal Sablier: el client iranià
  • Violaine Barret: la dona del jardiner
  • Raphaël Delpart
  • Joe Sheridan

MúsicaModifica

  • Paolo Conte: Blue Tango
  • David Darling: Far Away Lights, Solo Cello, Clouds, Solo Cello And Voice
  • Gabriella Ferri: HA Zaza
  • Paul Giger: Crossing
  • Paul Hindemith: Mathis der Maler (Grablegung), Trauermusik, Mathis der Maler (Versuchung dels heiligen Antonius), Sonate für Viola (1937), Sonate für Bratsche allein Op. 25/1
  • Heinz Holliger: Trema für Violoncello solo
  • Werner Pirchner: Kammer-Symphonie, Sonate vom rauen Leben, Do You Know Emperor Joe, Kleine Missa um "C" für den lieben Gott
  • Dino Saluzzi: Winter, Transmutation, Andina
  • Arnold Schoenberg: Verklärte Nacht
  • Jean Schwartz: Charta Koa
  • Patti Smith: Distant Fingers

NominacionsModifica

  • 1990: Festival de Canes: nominada a la Palma d'Or (millor pel·lícula)
  • 1990: Premis César: nominada a millor so
  • 1990: Premis del Cinema Europeu: nominada a millor música

ReferènciesModifica

  1. «Nouvelle Vague». esadir.cat.
  2. «Nouvelle Vague». The New York Times.