Nova Dreta (Dinamarca)

partit polític a Dinamarca

Nova Dreta (en danés: Nye Borgerlige) és un partit polític danés nacional-conservador i populista de dreta. El partit va ser fundat a la tardor de 2015 per Pernille Vermund i Peter Seier Christensen. A les eleccions generals del 2019, la Nova Dreta va guanyar quatre escons.

Infotaula d'organitzacióNova Dreta
(da) Nye Borgerlige Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtD Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticaconservadorisme nacionalista
euroescepticisme
liberalisme econòmic
anti-Islam Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticaultradreta
dreta Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaassociació Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació2015
Activitat
Membres15.000 (2020) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
JoventutsNye Borgerliges Ungdom (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Filial
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webnyeborgerlige.dk Modifica el valor a Wikidata
Facebook: nyeborgerlige Twitter: NyeBorgerlige Modifica el valor a Wikidata

El partit té la lletra D electoral, i la seua organització juvenil es diu Nye Borgerliges Ungdom (NBU) o Joventut de la Nova Dreta.

El febrer de 2021, el partit va ser el tercer partit danés més gran en nombre de membres, només seguit pels Socialdemòcrates i Venstre.[1] El partit tenia al novembre del mateix any 18.000 socis.

EtimologiaModifica

El nom del partit inclou el plural de la paraula danesa borgerlig que es tradueix literalment com a «cívic», derivat de borger significa «ciutadà». És el terme danés habitual per als partits no socialistes en general, i els partits de centredreta del país en particular. Com a terme marxista, la paraula té el significat de «burgès». Les traduccions imperfectes inclouen «dreta», «conservador», «cívic» o «ciutadania». Així, les traduccions alternatives del nom del partit serien els Nous Conservadors, Partit Nou de la Ciutadania, i similars.

HistòriaModifica

L'inici del partitModifica

El 24 de setembre de 2015, Pernille Vermund i Peter Seier Christensen, tots dos antics membres del Partit Popular Conservador,[2] van anunciar que estaven en procés d'establir un partit nou amb el títol en procés de Vi Konservative (Nosaltres, els Conservadors).[3]

 
Presència de Nye Borgerlige a la Trobada Popular de Bornholm, 2016

El partit es va fundar oficialment el 19 d'octubre de 2015 amb el nom de Nye Borgerlige.[4]

El 21 de setembre de 2016, el partit va anunciar que havia reunit les 20.109 signatures necessàries per a presentar-se a les pròximes eleccions generals. Així ho va confirmar el Ministeri d'Afers Socials el 6 d'octubre.[5]

Després de la creació del partit, els regidors de diversos municipis van canviar dels seus partits originals a la Nova Dreta.[6] La majoria d'ells es van perdre a les eleccions locals daneses del 2017, on el partit només va obtenir un escó a l'ajuntament de Hillerød.[7]

2019-presentModifica

A les eleccions generals del 2019, el partit va aconseguir el 2,4% dels vots, equivalent a quatre escons, amb la qual cosa Nye Borgerlige va tenir representació al parlament per primera vegada.[8][9]

Posicions polítiquesModifica

Nye Borgerlige no es considera lligat ideològicament, sinó que es defineix en virtut del seu punt de vista conservador com a partit, que “parteix del fet i vol desenvolupar una societat basada en el coneixement i l'experiència en lloc de revolucionar a partir dels antecedents de la fe i la ideologia”.[10] El partit dona suport a la sortida de Dinamarca de la UE[11] i combina, segons el seu programa de partit, "una política clàssica conservadora basada en valors amb una política econòmica [borgerlig] de dreta i una resistència inequívoca a les convencions i acords supranacionals que limiten la democràcia danesa". Amb aquesta combinació el partit se situa a la dreta de l'espectre polític, tant pel que fa a la dimensió distributiva com de valor.[12]

Els cinc principis primordials del partit són: [10][12]

  • Una forta comunitat cultural de valors;
  • Menys estat, més humà;
  • Responsabilitat comuna per als més febles de la societat;
  • Protecció raonable dels valors naturals;
  • Llibertat, democràcia i sobirania nacional.

ReferènciesModifica

  1. Hoffmann-Hansen, Henrik. «Nye Borgerlige har nu flest medlemmer næstefter S og V» (en danès). Kristeligt Dagblad, 16-02-2021. [Consulta: 17 juliol 2022].
  2. «Konservativ afhopper stifter nyt konservativt parti» (en danès). sn.dk - Sjællandske Nyheder, 25-09-2015. [Consulta: 17 juliol 2022].
  3. Domino, Søren. «Borgerligt oprør: Nyt parti kan presse de Konservative» (en danès). Berlingske.dk, 28-09-2015. [Consulta: 17 juliol 2022].
  4. Vermund, Pernille. «NYE BORGERLIGE 5 ÅR» (en danès). Facebook. [Consulta: 17 juliol 2022].
  5. dr.dk Arxivat 2016-10-07 a Wayback Machine. "Nye Borgerlige kan stille op til næste valg"
  6. dr.dk Arxivat 2016-09-23 a Wayback Machine. "Her er Nye Borgerlige allerede repræsenteret."
  7. Nye Borgerlige er kun valgt ind i Hillerød Kommune.
  8. «Resultater - Hele landet - Folketingsvalg onsdag 5. juni 2019 - Danmarks Statistik». www.dst.dk. [Consulta: 17 juliol 2022].
  9. «Nye Borgerlige kommer i Folketinget - TV 2» (en danès). nyheder.tv2.dk, 05-06-2019. [Consulta: 17 juliol 2022].
  10. 10,0 10,1 «Principprogram» (en anglès americà). Nye Borgerlige. [Consulta: 17 juliol 2022].
  11. «Nye Borgerlige: Det er afgørende, at Danmark ikke er underlagt EU-domstolen» (en danès). kontrast.dk. [Consulta: 17 juliol 2022].
  12. 12,0 12,1 «Nye Borgerlige | lex.dk» (en danès). Den Store Danske. [Consulta: 17 juliol 2022].