Nova Esquerra Universitària
Nova Esquerra Universitària va ser una formació política clandestina de dissidència estudiantil creada en el 1958 per joves que no havien viscut directament la Guerra Civil[1] i emmarcada en els primers moviments d'oposició al franquisme gestats en l'interior del país al final de la dècada de 1950. En aquesta organització s'hi troben elements del catolicisme social que giraven al voltant de la revista El Ciervo[2] com podrien ser Alfons Carles Comín i Ros o Josep Antoni González i Casanova, amb joves estudiants, entre els quals destaquen Xavier Folch[3] o Manuel Vázquez Montalbán,[4] i un sector obrer provinent de la Joventut Obrera Cristiana (JOC) i Hermandad Obrera d'Acció Católica (HOAC).[5] Aquest grup entra a forma part, a partir de 1959, del Frente de Liberación Popular, fundant així l'Associació Democràtica Popular de Catalunya de la qual, Nova Esquerra Universitària en quedarà com a secció estudiantil.[6] L'organització romandrà activa fins que a partir del 1962 les diferents cèl·lules estudiantils del FLP passaran a formar part del sector universitari de la mateixa organització.[7]
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | organització juvenil  |
| Història | |
| Creació | 1958 |
| Data de dissolució o abolició | 1962 |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
Referències modifica
- ↑ «El socialisme a Catalunya durant la transició». La transició democràtica als Països Catalans: Història i memòria, p. 54, 2011 [Consulta: 11 juliol 2014].
- ↑ «Conversa amb Llorenç Gomis i Sanahuja». Cercles: revista d'història cultural [en línia], 2003,, Núm. 6, p. 222-235., 2003 [Consulta: 11 juliol 2014].
- ↑ Aportació de l'Agrupació Universitària d'Esquerres al PSUC
- ↑ «Acte inaugural del curs 1987-1988». Revista de Recerca i d'Anàlisi, p. 54, 2011 [Consulta: 11 juny 2014].
- ↑ «Trajectòria política del FOC: de l'Associació Democràtica Popular a la Tercera Conferència (1959-1969)». El Front Obrer de Catalunya : VI Jornades Història del Socialisme: Barcelona, 3 i 4 de novembre de 1994, p. 10, 1994 [Consulta: 11 juliol 2014].
- ↑ «La Gestació de la nova oposició». L'oposició catalanista al franquisme: el republicanisme liberal i la nova oposició (1939-1960), p. 118, 1996 [Consulta: 11 juliol 2014].
- ↑ «A Enrique Ruano lo han asesinado. Un oscuro episodio de represión franquista nunca esclarecido». Enrique Ruano: memoria viva de la impunidad del franquismo, nota al peu p. 39, 1996 [Consulta: 11 juliol 2014].