Nova Muixeranga d'Algemesí

colla muixeranguera

La Nova Muixeranga d'Algemesí és una muixeranga algemesinenca nascuda el 1997[1] per incorporar la dona en el ball, que fins aleshores li havia estat vetat. Va ser creada per algemesinenques i algemesinencs que s'oposaven a la negativa d'acceptar dones en les actuacions per part de l'altra muixeranga de la ciutat.[2] Es distingeix pels colors blanc, vermell i verd.[2] La música és interpretada amb dolçaina i tabalet, amb tres cançons característiques, la del ball, la de l'enterro i l'anomenada muixeranga que es toca per a les altres construccions.[2] Es considera hereva, juntament amb els Amics de la Muixeranga, de la tradició de la Muixeranga d'Algemesí, remuntant així la seua història fins a l'any 1733.

Infotaula d'organitzacióNova Muixeranga d'Algemesí
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipuscolla muixeranguera Modifica el valor a Wikidata
Color camisaVerd, roig i blanc
Història
Creació1997
Activitat
Muixeranga més altaAlta de 6 i Dolçaina
Muixerangues repertori30
Governança corporativa
Seu
PresidènciaCarles Cortell (nov-2022)

En 1996, el Ball dels Locos de l’Olleria són la primera muixeranga que incorpora les dones. Un gran pas avant que moltes muixerangues varen imitar i la dona es va incorporar a la tradició amb ple dret i total normalitat. Una d’aquestes colles va ser la Nova Muixeranga d’Algemesí que naixia el 1997 i es va proposar, entre d’altres coses, difondre aquesta activitat i traure-la dels límits de la localitat.[3]

El primer assaig de la colla va tindre lloc el 13 de març de 1997, als jardins del darrere de la Capella de la Troballa, i no va ser fins a gairebé un any més tard, el 31 de gener de 1998, que va fer la presentació oficial al poble d'Algemesí. El segon any d'existència, l'associació va rebre el premi de la Federació de Dones Progressistes del País Valencià i un reconeixement social implícit en forma de moltes actuacions. El 7 i 8 de setembre de 1998 va formar per primera vegada part dels balls de les Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí, festes que considera l'actuació anual més important.[cal citació]

Aquesta muixeranga, segons dades del 2006, està formada per poc més de 200 muixeranguers majoritàriament habitants d'Algemesí, tot i que també formen part un percentatge considerable de gent de pobles veïns. La mitjana d'edat de la colla frega per dalt els 25 anys, en part perquè compta amb un gran nombre de xiquets. Els assajos tenen lloc a la Casa dels Esports d'Algemesí, i a més a més l'associació disposa d'una seu al carrer Nou del Convent on desenvolupa les activitats socials.

La indumentària

modifica

L’uniforme de la Nova Muixeranga consta d’un barret, una jaqueta recta -no entallada, amb botons i un pedaç de feltre roig cosit als muscles- i uns pantalons llargs, tot amb ratlles verticals roges, verdes i blanques amb una disposició arlequinada i de tela gruixuda i resistent com la dels antics matalassos, que era de la que es feien tradicionalment aquests vestits.[4]

L'elecció del color verd es per distingir-se de la Muixeranga d’Algemesí, amb la qual comparteixen la resta de colors.[5] El barret té una disposició arlequinada de ratlles semblant a la de jaqueta i pantaló. Porta una mena d’orelles laterals i es subjecta al coll amb una cinta roja, verda o blanca. El vestit es complementa amb cinc elements, que són faixa, mocador, espardenyes, ciris i casc.[4]

La faixa, roja o verda, cenyida al voltant de la cintura, serveix com un element de protecció. Pot ajudar els muixeranguers quan pugen o baixen. No sempre està present, ja que no és imprescindible si la posició que ocupa el muixeranguer no la requereix.[4]

Els mocadors són de tela i de color roig o verd. Es posen als canells i tenen diverses funcions. A més de protegir de lesions a les articulacion, eviten el contacte amb la suor. Ocasionalment, en algunes figures i alguns muixeranguers en concret, se’l posen al braç de manera que els muixeranguers que pugen a sobre poden agafar-se al mocador per muntar i desmuntar la figura. Com calcer porten espardenyes de careta o blanques, amb sola de goma o espart. El ciri s’utilitza en el moment en la realització del ball, i de vegades, en algunes figures.[4]

El casc especial és un element incorporat el 2008 per a garantir la seguretat del xiquet que remata les figures de quatre alçades o més.[4]

La música

modifica

Són quatre melodies les que acompanyen l'execució de les figures plàstiques i torres humanes per part de la Nova Muixeranga:

  • El Florete o Ball. Acostuma a obrir l'eixida en les processons de les Festes de la Mare de Déu de la Salut. S'interpreta per part de dolçainers i tabaleters els quals, amb un toc d'avís, preparen als muixeranguers situats en dues files amb els ciris encesos. Amb la música marcaran els moviments dels balladors.
  • Dansa Plàstica. Aquesta peça és la més representativa de tot el repertori i també se la coneix com la Muixeranga. S'interpreta en l'execució de la majoria de figures plàstiques i torres humanes. Els tabaleters inicien el ritme quan comença a organitzar-se la figura i es mantenen fins que la pinya està dissolta, els dolçainers, en canvi, inicien la melodia quan es forma la segona altura de la figura i la repeteixen fins que es descarrega.
  • L'Enterro. Segons fonts "és en realitat un Dies irae del Cant Litúrgic Gregorià" (Cano, E. 2004). Acompanya una figura mòbil del mateix nom que representa el sepeli i assumpció de la Mare de Déu i sol realitzar-se per entrar a la Basílica. El dolçainer fa les primeres notes i els tabaleters inicien un redoble que mantindran durant tota la melodia posterior.
  • L'Aranya. Composició recuperada, juntament amb la figura del mateix nom que acompanya, l'any 2005 per la Nova Muixeranga en col·laboració amb Xavier Richart. Els tabalaters inicien el ritme que mantenen fins que es dissol la figura, els dolçainers inicien la melodia quan la figura està muntada per començar a girar i l'aturen per desmuntar l'Aranya.

Els balls i les figures

modifica
 
Torreta desplegada

Les evolucions de la Nova Muixeranga es divideixen, com tradicionalment les de la Muixeranga d'Algemesí, en tres tipus de figures: el Ball, les Torres Humanes o Pujades i les Figures Plàstiques.

El ball

modifica

Inicia la participació de la Nova Muixeranga en les processons de les Festes de la Mare de Déu de la Salut. Els muixeranguers se situen en dues files amb els ciris encesos i realitzen una sèrie de moviments marcats per la música.

Torres humanes

modifica
  • Dolçaina. Aquesta muixeranga de 6 altures rep el seu nom en homenatge als músics que formen part molt important de la colla, i per la forma estilitzada de la mateixa que recorda a una dolçaina. Es va aconseguir muntar per primera volta en juny de 2004. El tronc consta de 6 baixos amb els seus contraforts, 4 segons, 3 tercers, 2 quarts, 1 alçador, 1 xiquet.
  • Sisena. Aquesta muixeranga de 6 altures es va aconseguir muntar per primera vegada en la història de la colla en maig de 2003. El tronc consta de 6 baixos amb els seus contraforts, 6 segons damunt dels 6 baixos, 4 tercers, 2 quarts, 1 alçador al cinqué pis i 1 xiquet culminant la figura.
  • Alta. El seu nom, molt possiblement, ve donat per tractar-se de la figura més gran realitzada històricament per la Muixeranga d'Algemesí. Té 5 altures i el seu tronc es distribueix amb 6 baixos amb contraforts, 6 segons que s'agafen per les faixes dels companys amb un braç per dalt i l'altre per baix, 3 tercers, 1 alçador que es desplega i 1 xiquet al cinqué pis que també es desplega.
  • Torreta desplegada doble. Variant de la torreta desplegada que consta d'un pis més. A excepció dels 4 baixos, es desplega tota la figura: els 4 segons, els 2 tercers, l'alçador i el xiquet.
  • Trobada. Figura original de la Nova Muixeranga realitzada per primera vegada en maig de 2000. Representa dues muixerangues que es troben a mitjan camí i pren el nom de la Trobada de Muixerangues que anualment se celebra a Algemesí. S'estructura amb 6 baixos amb contraforts, 4 segons que fan parelles abraçant-se amb el d'enfront seu, 2 terços col·locats damunt de cada parella de segons formant una altra parella, 1 alçador i 1 xiquet que remata la figura amb els braços en creu.
  • Pi de 5. També anomenat pilar de 5, té la mateixa estructura que el pi doble però amb un pis més.
  • Morera. Aquesta figura rep el nom per simbolitzar la morera on diuen que es va trobar la imatge de la Mare de Déu de la Salut. El tronc consta de 4 baixos amb contraforts, 2 segons, 1 tercer, 1 alçador i 1 xiquet.
  • Xopera. Té la mateixa estructura que la Dolçaina però sense la base. Quan es carrega la figura queda neta.
  • Castell de 5. És en realitat un 3 de 6 modificat. El pom de dalt està format per tres alçadors i un xiquet dret sobre aquestos que el remata obrint els braços (a diferència dels castells tradicionals on el pom de dalt està format pels dosos, l'aixecador ajupit i l'enxaneta que remata la construcció fent l'aleta).
  • Torreta desplegada. És una de les muixerangues més característiques que existeixen, pel desplegament complet de l'estructura i la seua antiguitat. Consta de 4 baixos, 2 segons, 1 alçador i 1 xiquet.
  • Pi doble. Els pins són l'única estructura on hi ha el mateix nombre de muixeranguers en cada pis. El pi doble té 4 altures, 1 baix, 1 segon, 1 alçador i 1 xiquet.
  • Remat. Té la mateixa estructura que l'Alta però llevant-li la base.
  • Castell de 4. Té la mateixa estructura que el Castell de 5 però amb un pis menys.
  • Pilar de 4 aixecat per sota. Pi doble que es fa del revés: es comença pel xiquet i s'acaba pel baix. S'aixequen a pols els pisos que s'han muntat per permetre que vagen entrant els següents.
  • Pilar de 5 aixecat per sota. Com el de 5 però amb un pis més..
  • Torreta sense desplegar. Té la mateixa estructura que el remat, però l'alçador i el xiquet no es despleguen.

Figures Plàstiques

modifica
  • Marieta doble. Variant de la Marieta que té un pis més i que en demuntar-se l'estructura de fora deixa carregat un pi doble que s'ha muntat a l'interior.
  • Marieta. Amb base rectangular, està formada per 4 baixos, 4 alçadors que s'agafen del dit cor de la mà dreta per sostindre un xiquet que s'alça al cel. Es diu que aquesta figura representa l'assumpció de la Mare de Déu.
  • Enterro. Aquesta figura consta d'una anda principal que avança entre dues fileres de muixerangues que fan el cavallet. L'anda està formada per 3 pinets de 2 alineats a la part del darrere, 4 muixeranguers que fan dos cavallets al centre, 3 muixeranguers alineats a la part del davant i 1 muixeranguer que fa de mort (aquest recolza el cap en el pinet central del darrere, l'esquena en els braços dels cavallets i els peus en el cap del muixeranguer central del davant). La Nova Muixeranga acostuma a fer aquesta figura una vegada a l'any en un moment molt concret, quan el ball entra en la Basílica Menor de Sant Jaume el 8 de setembre en la Processoneta del Matí.
  • Figuereta. Rep el seu nom perquè el muixeranguer que remata aquesta muixeranga fa la figuereta damunt la torre. Consta d'una base de 5 persones agafades en cercle, un segon pis de 3 persones i un xiquet que posa les mans sobre els segons i les cames enlaire.
  • Guió. Formada per un pi de 3 central i 2 pilars de 2 als costats.
  • Sénia. Consta d'un pilar central de 4 altures, 4 pilars de 3 situats situats en els 4 punts cardinals de la figura i mirant en sentit contrari a les agulles del rellotge, 4 guies (pilars de dos) que acompanyen als pilars de tres i que marquen el ritme de la figura. Quan està muntada, la figura fa un gir de 360°.
  • Senieta. Variant de la Sénia amb un pis menys per pilar.
  • Cinc en un Peu. Aquesta construcció d'equilibri i força s'estructura amb un sol baix, dues persones assegudes (una a cada muscle) amb els braços i les cames entrellaçades, un alçador i un xiquet.
  • Banc. Amb base d'una sola persona que es posa panxa cap amunt recolzant-se amb les mans i els peus a terra, dos segons (un als genolls i l'altre als muscles), un alçador i un xiquet.
  • Oberta. Figura amb un marcat component d'equilibri que consta d'un baix, un alçador, dos xiquets que amb un peu al muscle del baix i agafats d'un braç de l'alçador obren cames i braços cap a fora, i un xiquet sense agafar dalt l'alçador.
  • Retaule. Set pilars alineats de la següent manera: 1 muixeranguer, un pilar de 2, un pilar de 3, un pilar de 2, un pilar de 3, un pilar de 2 i 1 muixeranguer.
  • Font. Estructurat amb un pilar de 3 central, 4 pilars de 2 laterals situats com els punts cardinals i mirant cap a fora, 4 xorros compostos per 2 persones cadascun (la base del xorro es posa a 4 potes davant dels pinets laterals i l'altre es posa esquena amb esquena amb la base del recolzant els peus al pinet lateral i col·locant els braços en creu) i 4 muixeranguers que es posen entre els pinets arrodonint la figura.
  • Aranya. Figurada recuperada l'any 2005 que formava part del repertori de l'antiga Muixeranga d'Algemesí. Consta d'un pilar de 3 central, de 8 pilars de 2 laterals situats com els punts cardinals, de 8 cavallets (un muixeranguer assegut als muscles d'un altre) que acompanyen els pilars i de 8 guies que acompanyen els cavallets i marquen el ritme del rengle.
  • Altar. Alineament de pilars de la següent manera: 1 muixeranguer, un pilar de 2, un pilar de 3, un pilar de 4, un pilar de 3, un pilar de 2 i 1 muixeranguer.

Organització

modifica

L’organització tradicional de les colles muixerangueres es limitava a la figura del mestre. No és així a la Nova Muixeranga d’Algemesí. Des dels seus inicis en 1997, va prendre l'estructura administrativa d’una associació, amb president, junta i altres càrrecs. A més, els aspectes tècnics estan al càrrec de una varietat de figures que recolzen el treball dels mestre. Aquesta figura hi existeix, però reforçada amb submestre, caps d’equips per a les diferents parts de les figures –tronc, prealçadors, pinya- i altres responsables tècnics.[6]

Un dels trets que distingeixen la Nova Muixeranga des del seu inici és el paper de les dones, que han estat presents com a mestres, presidentes i altres càrrecs.[6]

Mestres

modifica
  • Raül Sanxis (març del 1997 - setembre del 2001)[7]
  • Germán Tortajada (setembre del 2001 - desembre del 2001)
  • Ester Ferrer (desembre del 2001 - desembre del 2004)
  • Eduard Ferrer (desembre del 2004 - novembre del 2005)
  • Ester Ferrer (novembre del 2005 - desembre del 2005)
  • Vicent Esteve "Tico" (desembre del 2005 - octubre del 2007)
  • Ester Ferrer (octubre del 2007 - novembre del 2009)
  • Rafa Cerezo (novembre del 2009 - gener del 2011)
  • Mariano Fraind (gener del 2011 - novembre del 2014)
  • Jaume Adam (novembre del 2014 - desembre del 2016)
  • Ester Ferrer (desembre del 2016 - juny 2019)[8][7]
  • Joan Nàcher (juny 2019 - novembre 2023)[8]
  • Marc Adam (novembre 2023 -?)

Presidents

modifica
Conferència sobre el paper de la Dona a la festa, on s'explica el cas d'Algemesí.
  • Cristina Martínez (juny del 1998 - juny del 2000)
  • Miquel Soriano (juny del 2000 - juny del 2001)
  • Cristina Martínez (juny del 2001 - desembre del 2002)
  • Tino Blasco (desembre del 2002 - desembre del 2003)
  • Ana Baldoví (desembre del 2003 - desembre del 2004)
  • Jaume Adam (desembre del 2004 - desembre del 2008)
  • Paula Liébana (desembre del 2008 - desembre del 2009)
  • Raül Sanxis (desembre del 2009 - novembre del 2013)
  • Gemma Pellicer (novembre del 2013 - novembre del 2014)
  • Alfredo Rosa (novembre del 2014 - gener del 2017)
  • Maria Esplugues (gener del 2017 - desembre 2017)
  • Rebeca Climent (desembre 2017 - desembre 2019)
  • Jaume Adam (desembre 2019 - febrer 2021)
  • Elba Barberà (febrer 2021 - novembre 2022)
  • Carles Cortell (novembre 2022 - ?)

Vegeu també

modifica

Muixeranga

Enllaços externs

modifica

Referències

modifica
  1. Alexandre Bataller Català; Héctor H. Gassó; Antonio Martín Ezpeleta Festa popular, territori i educació. Universitat de València, 3 octubre 2017, p. 67–. ISBN 978-84-9133-083-7. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Joan Bofarull Solé. L'origen dels castells: anàlisi tècnica i històrica. Cossetània Edicions, 2007, p. 31–. ISBN 978-84-9791-291-4. 
  3. «22 fets clau en la història de la Muixeranga». [Consulta: 3 maig 2021].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Indumentària - NOVA MUIXERANGA D'ALGEMESI». [Consulta: 3 maig 2021].
  5. Bofarull Solé, Joan. Les muixerangues valencianes, Setembre de 2016. ISBN 978-84-16505-34-0. 
  6. 6,0 6,1 «Junta i tecnica - NOVA MUIXERANGA D'ALGEMESI». [Consulta: 3 maig 2021].
  7. 7,0 7,1 «Vint anys de la Nova Muixeranga d'Algemesí», 12-03-2017. Arxivat de l'original el 2021-05-03. [Consulta: 3 maig 2021].
  8. 8,0 8,1 Redacció. «Joan Nàcher nou mestre de la Nova Muixeranga d'Algemesí» (en castellà), 25-06-2019. Arxivat de l'original el 2021-05-03. [Consulta: 3 maig 2021].