Noye's Fludde

Noye's Fludde[1] (en anglès, El diluvi de Noè), op. 59, és una òpera en un acte pel compositor britànic Benjamin Britten, destinada principalment a cantants aficionats, especialment els nens. Representada per primer cop el 18 de juny de 1958 al Festival d'Aldeburgh, es basa en el misteri de Chester del segle XV que narra la història de l'Antic Testament de l'Arca de Noè. Britten especifica que l'òpera ha de representar-se a les esglésies o grans sales, i no en un teatre d'òpera.

Infotaula de composicióEl diluvi de Noè
Forma musicalòpera Modifica el valor a Wikidata
CompositorBenjamin Britten Modifica el valor a Wikidata
Llengua del terme, de l'obra o del nomNoye's Fludde
Creació1957 i 1958 Modifica el valor a Wikidata
Parts1 Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióOp. Op. 59 Modifica el valor a Wikidata
Durada1 hora Modifica el valor a Wikidata
PersonatgesHam (en) Tradueix, Jaffett (en) Tradueix, Mrs Ham (en) Tradueix, Mrs Noye (en) Tradueix, Mrs Sem (en) Tradueix, Mrs Jaffett (en) Tradueix, Mrs Noye's Gossips (en) Tradueix, Noye (en) Tradueix, Sem (en) Tradueix, The Dove (en) Tradueix, The Raven (en) Tradueix i The Voice of God (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena18 juny 1958 Modifica el valor a Wikidata
EscenariSt Bartholomews Church (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata, Aldeburgh Modifica el valor a Wikidata
Director musicalCharles MacKerras Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 76ba10af-e70f-4de1-be90-8a2f8cb10c6d Modifica el valor a Wikidata

A mitjans de la dècada de 1950, Britten s'havia establert com un important compositor tant d'òperes com d'obres que combinaven cantants professionals amb aficionats, incloent la mini-òpera per a un públic jove en la què s'involucren nens artistes, The Little Sweep (1949). També havia utilitzat anteriorment el text del misteri de Chester en què s'explica la història d'Abraham i Isaac, per al Canticle II de 1952. Fludde de Noye va ser composta com un projecte per a la televisió; al text de Chester, Britten va afegir tres himnes de la congregació, l'oració grega Kyrie eleison com a cant per a nens, i el cor Al·leluia.

Un gran cor infantil representa les parelles d'animals que marxen cap a dins i fora de l'arca, i els procediments estan dirigits per la veu parlada de Déu. Dels papers cantats en solitari, només les parts de Noye (Noè) i la seva esposa van ser escrites per ser cantades per professionals; els papers restants són per a nens i adolescents. Un petit conjunt professional sustenta l'orquestra principalment d'aficionats que conté nombrosos instruments no convencionals per proporcionar particulars efectes musicals.

En la seva estrena Noye's Fludde va ser aclamada per crítica i públic, tant per la inspiració de la música com per la brillantor del disseny i la producció. L'òpera va rebre la seva estrena nord-americana a Nova York al març de 1959, i la seva primera actuació alemanya a Ettal al maig del mateix any. Des de llavors, ha estat posada en escena a tot el món; la representació a Beijing a l'octubre de 2012 va ser l'estrena a la Xina de qualsevol òpera de Britten. Amb motiu del centenari de Britten el 2013 van tenir lloc en nombroses produccions de festivals de música, tant al Regne Unit com a l'estranger.

Origen i contextModifica

Britten estava al cim de la seva carrera a la fi de la dècada del 1950 després d'una sèrie d'òperes històriques com Peter Grimes (1945), Billy Budd (1951) i The Turn of the Screw (1954). Durant aquesta dècada, Britten va emprendre una gira mundial i la música que es va trobar a l'estranger (com els Gamelan balinesos) va fer una impressió duradora en la seva música i va començar a experimentar amb noves idees. El 1957 es va traslladar per a viure a primera línia de mar a Aldeburgh, a la que es coneix com The Red House, al costat del camp de golf i on va escriure Noye's Fludde.[2]

 
Una representació del segle XIV o V del Misteri de Chester, en una carrossa

Noye's Fludde és una obra dels Miracles de Chester. El programa original del Festival d'Aldeburgh dona els següents detalls en el text sobre el qual es basa l'òpera: «Les obres dels Miracles de Chester van ser escrits al segle XIV per la gent comuna perquè fos representat pels artesans i comerciants i les seves famílies. Cada gremi triava una obra del cicle i actuaven dalt d'una carrossa. Efectes i miracles eren improvisats fàcilment per l'ocasió i els dispositius escènics, tot i que acuradament elaborats, havien de ser extremadament simples. Aquest estil essencialment poc sofisticat de la presentació seria clarament fora de lloc en el món artificial del teatre: es necessita una relació més estreta amb el públic i Noye's Fludde, en aquesta versió musical, està destinada per al mateix estil de presentació -encara que no necessàriament en una carrossa!»[2]

A més de la seva participació com el cor de màscares d'animals, Britten utilitza als nens en una varietat de papers en l'orquestra. Per donar a atendre el fet que els nens poden estar en diferents nivells en les seves habilitats instrumentals, Britten va escriure tot un seguit de diferents parts que tenen això en compte. Per exemple, les parts de violí van des del nivell de principiant (només cordes obertes), intermedi (romandre en una posició) a més avançada (l'ús de múltiples posicions i ritmes més complexos). El mateix pot dir-se de les parts de flauta i percussió. Va inventar per exemple les «tasses penjades» per representar la pluja. En cap moment va donar prioritat a la part professional respecte a l'amateur i tots els grups amb les seves capacitats són una part totalment integrada de la textura orquestral i vocal final.[2]

PersonatgesModifica

Noye's Fludde conté uns pocs personatges principals i en canvi l'acció se centra en un gran conjunt de nens que interpreten els animals a l'arca. Les parts principals de Noye i la seva dona són realitzades per cantants professionals, però la resta pot ser interpretat per aficionats i nens. Britten va crear totes les parts de forma intel·ligent perquè totes tinguessin alguna cosa interessant a fer.

En el llibret es fa referència a 49 espècies d'animals. La congregació (audiència) també juga un paper en l'acció. S'uneixen amb les melodies dels himnes al llarg de l'òpera, que ajuda a donar a la peça el seu sentiment de comunitat.

Peronatge[3] Descripció[2] Tipus de veu[3] Elenc estrena, 18 de juny de 1958[3]
(Director: Charles Mackerras)
La veu de Déu És un personatge fora d'escena que parla a Noye i li explica el seu pla per a enviar una arca ja que creu que el món s'ha tornat dolent i vol començar de nou. paper parlat Trevor Anthony
Noye Déu li diu que cal una inundació i que ha estat escollit per construir un vaixell per salvar la seva família i els animals. Li demana als seus fills i les seves dones que l'ajudin. baix-baríton Owen Brannigan
Mrs Noye És l'esposa de Noye que inicialment ajuda a construir l'arca, però que canvia d'opinió sobre com obtenir al vaixell quan els seus amics comencen a burlar-se del projecte i que no volen veure que s'ofegui. contralt Gladys Parr
Sem Juntament amb Ham i Jaffett, són els fills de Noyes que venen a ajudar a construir l'arca juntament amb les seves respectives dones veu blanca Thomas Bevan
Ham veu blanca Marcus Norman
Jaffett tenor o veu blanca[3] Michael Crawford
Mrs Sem nena soprano Janette Miller
Mrs Ham nena soprano Katherine Dyson
Mrs Jaffett nena soprano Marilyn Baker
Mrs Noye's Gossips Són amigues properes de la Sra Noye que es burlen dels intents del Sr. Noye per construir una arca i tractar de persuadir als seus amics de no pujar a bord. I es perden en la inundació juntament amb tots els altres éssers vius. nenes sopranos Penelope Allen, Doreen Metcalfe, Dawn Mendham, Beverley Newman
The Raven El corb paper mut David Bedwell
The Dove El colom paper mut Maria Spall
Cor de nens dels animals i aus; congregació

RepresentacionsModifica

 
Església d'Orford, on es va estrenar l'òpera

La primera representació es va dur a terme el 18 de juny de 1958 a l'església d'Orford, Suffolk, com a part de l'11a edició del Festival d'Aldeburgh.

ReferènciesModifica

  1. "Noye" es pronuncia com "No-ah". L'ortografia en anglès medieval de Noah's Flood (El diluvi de Noè) es pren del misteri de Chester en què es basa l'òpera, editat per Alfred W. Pollard a English Miracle Plays, Moralities, and Interludes (Clarendon Press, Oxford)
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Informació de l'òpera» (en anglès). Britten–Pears Foundation. Arxivat de l'original el 24 de juny 2016. [Consulta: 18 juny 2017].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Britten, Benjamin; Holst, Imogen. Noye's Fludde: The Chester Miracle Play Vocal Score. London: Boosey & Hawkes, 1958.