Obre el menú principal

Nuria Parés (escriptora)

(S'ha redirigit des de: Nuria Parés)

Nuria Balcells de los Reyes (Barcelona, 1925Ciutat de Mèxic, 2010), coneguda literàriament com a Nuria Parés, fou una poeta, assagista i traductora d'origen espanyol establerta a Mèxic després de la guerra civil espanyola. Forma part de l'anomenat grup hispanomexicà, coetani de la generació mexicana del 50, encara que hi ha qui l'inclou dins d'aquest últim grup.[1]

Infotaula de personaNuria Parés
Biografia
Naixement 1925
Barcelona
Mort 2010 (84/85 anys)
Barcelona
Activitat
Ocupació Poeta, traductora i escriptora
Gènere Poesia
Família
Cònjuge Carles Parès i Guillèn
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Fou filla de Ricard Balcells Pinto (1894-*) i de Concepción de los Reyes García.[2][3] Dos mesos després de néixer a Barcelona, Nuria Balcells de los Reyes va arribar a Madrid, on es va criar i on segons ella mateixa va aprendre d'un criat andalús, Gregorio, a tocar la guitarra flamenca, la trompeta i l'acordió i a cantar romanços vells. Va estudiar a l'Instituto Escuela, on va conèixer la poesia espanyola, principalment de la generació del 98 i dels autors del noucentisme. A causa de la guerra civil i després de la segona guerra mundial, la jove Nuria va fer un llarg viatge d'exili: va sortir d'Espanya amb la seva família el 1938 cap a París; des d'allà, temps després, va des del Pireu fins a Nova York; després passa per l'Havana i, finalment, arriba a Mèxic el 1942.

A tretze anys ja era coneguda com a concertista de guitarra, i va treballar com a model de diversos pintors. Després de casar-se l'agost de el 1944[3] amb el metge Carles Parès, va conèixer a través seu a León Felipe i altres poetes espanyols exiliats a Mèxic, com Juan Rejano o Luis Cernuda. Va treballar com a traductora des de 1947. La seva obra poètica va ser recollida en diversos llibres entre 1951 i 1987. Va morir a la Ciutat de Mèxic el 2010.

Obra literàriaModifica

Va començar a publicar poemes a la dècada de 1940 en diferents revistes literàries mexicanes, com Rueca, Diorama de la Cultura, Revista Mexicana de Cultura, El Sol de Módico en la Cultura, entre altres. També va publicar diversos assajos sobre la creació poètica dels refugiats espanyols.[4] El 1951 apareix Romances de la voz sola. el seu primer poemari en forma de llibre, signat com a Nuria Parés. Vuit anys després es van publicar Canto llano i Acapulco (1959). La seva obra poètica es completa amb Colofón de luz (1987), dedicat a Vicente Aleixandre, que li agraeix el gest amb una afectuosa carta que inicia el poemari.

Nuria Parés ha estat citada sovint en l'àmbit acadèmic com a exemple de l'experiència de l'exili en els poetes hispanomexicans, ja que és un tema que tracta en diversos poemes, sobretot, de Canto llano. La seva obra «manifesta un assossegat temperament líric proper a les maneres de l'esperit poètic espanyol, entre la generació del 98 i la generació del 27».[5]

ReferènciesModifica

  1. López Aguilar, Enrique (2012). Los poetas hispanomexicanos. Estudio y antología. México DF: Ensayo.
  2. «Persona - Balcells Pinto, Ricardo (1894-?)» (en castellà). PARES Archivos Españoles. [Consulta: 4 octubre 2019].
  3. 3,0 3,1 Registre de matrimonis de MéxicDF.
  4. http://cvc.cervantes.es/el_rinconete/anteriores/marzo_07/23032007_01.htm
  5. López Aguilar (2012). Op. cit.

Enllaços externsModifica