Nyandú de la Patagònia
El nyandú de la Patagònia (Rhea pennata),[1] és un gran ocell no volador, el menor de les dues espècies del seu gènere. Habita la zona de l'Altiplà i de la Patagònia, a Sud-amèrica.
Rhea pennata  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Nombre de cries | 17,3 |
| Període d'incubació de l'ou | 40 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22728199 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Rheiformes |
| Família | Rheidae |
| Gènere | Rhea |
| Espècie | Rhea pennata d'Orbigny, 1834 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Subespècies | |
| |
| Distribució | |
 | |
MorfologiaModifica
- Fan 90 – 100 cm d'altura, amb un pes de 15 - 25 kg.[2]
- Amb aspecte similar a un estruç més petit i amb ales més llargues proporcionalment.
- Color general marró gris, amb la major part de les plomes del dors i les ales amb la punta blanca.
- Coll llarg cobert de petites plomes grises i cua no distingible.
- Bec ample i aplanat. Ulls bruns. Peus amb tres dits i potes gris groguenc.[3]
Llistat de subespèciesModifica
Tradicionalment s'han descrit tres subespècies:
- R. pennata garleppi (Chubb, 1913), que habita l'altiplà del Perú sud-oriental, sud-oest de Bolívia i nord-oest de l'Argentina[4]
- R. pennata tarapacensis (Chubb, 1913), que habita l'altiplà de Xile septentrional.[4]
- R. pennata pennata (d'Orbigny, 1834), que habita la Patagònia de Xile i Argentina[5][4][6]
Modernament però, s'ha considerat que aquesta espècie són en realitat dues i que els dos tàxons de l'Altiplà deurien ser considerats una espècie diferent del de la planura meridional de la següent manera:[7]
- Nyandú de la Patagònia (Rhea pennata).
- Nyandú de la puna (Rhea tarapacensis).
- Rhea tarapacensis tarapacensis
- Rhea tarapacensis garleppi
També s'ha ubicat aquesta espècie al gènere monospecífic Pterocnemia.[8]
ReproduccióModifica
Fora de la temporada de cria, el nyandú de la Patagònia és molt sociable, formant grups de 5 a 30 individus d'ambdós sexes i edat variable,[2] però quan estan covant, els mascles es tornen molt agressius. Les femelles ponen els ous fora del niu, i és el mascle el que introdueix la major part, però alguns queden fora, es podreixen i atrauen les mosques, que més tard, mascle i pollets menjaran. La niuada és de 5 – 55 ous, de color groc verdós,[2]
Distribució i hàbitatModifica
Habiten zones de praderia, matoll i encara aiguamolls en dues zones diferents d'Amèrica del Sud, l'Altiplà Andí del Perú, Bolivia i el nord de l'Argentina i Xile, i la Patagònia del sud de Xile i Argentina.
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nyandú de la Patagònia |
- ↑ «reïformes». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 22 gener 2011].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 S.J.J.F. Davies, Grzimek's Animal Life Enciclopedia. 2a edició, Editor Michael Hutchins. Gale Group.2003. Volum 8 Birds I, Tinamous and Ratites to Hoatzins, pàg.69-74. ISBN 0 7876 5784 0
- ↑ El nyandú de la Patagònia a Aves de Chile Rev. 22-01-2011
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Clements, J (2007)
- ↑ BirdLife International (2008a)
- ↑ Alvaro Jaramillo, Peter Burke and David Beadle. Birds of Chile. Publ. Christopher Helm, 2003. ISBN 0-7136-4688-8
- ↑ Josep del Hoyo i J. Nigel. Illustrated checklist of the birds of the world. Vol.1, Non passerines. Lynx Edicions, 2014. ISBN 978-84-96553-94-1
- ↑ El nyandú de la Patagònia a ITIS Standard Report Rev. 22-01-2011