Evolució demogràfica
1900 | 1930 | 1950 | 1981 | 2004 |
---|
8.137 | 7.010 | 6.253 | 4.155 | 2.358 |
Fonts: INE i IGE (Els criteris de registre censal variaren i les dades de l'INE i de l'IGE poden no coincidir.)
|
- Necròpolis de Santa Mariña
- Petròglifs i castros de Goó, Santa Cristina do Viso, A Cruz do Incio, Trascastro i Vilasouto.
- Església romànica de San Pedro Fiz do Hospital.
- Bardaos (San Xoán)
- Castelo de Somoza (San Tomé)
- A Cervela (San Cristovo)
- Covela (San Pedro)
- Eirexalba (Santo Estevo)
- Foilebar (Santa María)
- Goó (Santa María)
- O Hospital (San Pedro Fiz)
- O Incio (Santa Cruz)
- Laiosa (San Martiño)
- Noceda (San Xoán)
- Pacios (Santa María)
- Reboiro (Santa María)
- Rendar (Santa María)
|
- Rubián de Cima (San Vicenzo)
- San Pedro do Incio (San Pedro)
- San Román do Mao (San Román)
- San Salvador do Mao (San Salvador)
- Santa María do Mao (Santa María)
- Santa Mariña do Incio (Santa Mariña)
- Santalla de Bardaos (San Xulián)
- Sirgueiros (San Xoán)
- Toldaos (Santiago)
- Trascastro (Santalla)
- Vila de Mouros (San Miguel)
- Vilarxoán (San Lourenzo)
- Vilasouto (San Mamede)
- O Viso (Santa Cristina)
|
Un dels seus productes més tradicionalment coneguts i utilitzats des de temps dels romans, ha estat el seu famós marbre, conegut com a marbre d'Incio. Es tracta d'un material molt porós, de color gris i jaspiat en diverses tonalitats. Amb aquest material estan construïts els murs del conjunt romànic d'Hospital d'O Incio, situat en la carretera que transita Santa Cruz do Incio fins a Ferrería, a més de nombroses escultures i elements arquitectònics que ornamentaren la ciutat romana de Lucus Augusti. Cap destacar també les seves aigües ferruginoses amb propietats medicinals que en el seu moment van donar vida a l'Hotel Balneari de Ferrería.[1]