Viquipèdia

Festival de la Cançó d'Eurovisió 2011

56a edició del Festival de la Cançó d'Eurovisió

El LVI Festival de la Cançó d'Eurovisió fou la 56a edició del Festival de la Cançó d'Eurovisió que es va celebrar a Düsseldorf (Alemanya), després que la representant d'aquest país, Lena Meyer-Landrut, obtingués la victòria en l'edició de 2010 amb la cançó Satellite.[1] Malgrat que inicialment es va plantejar la celebració del festival entre el 17 i el 21 de maig de 2011,[2] el canal ARD/NDR va decidir avançar les dates una setmana (entre el 10 i el 14 de maig) per evitar problemes amb la transmissió d'alguns esdeveniments esportius que s'havien de realitzar les últimes setmanes del mes, com la final de la Bundesliga.[3]

Plantilla:Infotaula esdevenimentFestival de la Cançó d'Eurovisió 2011
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Map
 51° 16′ N, 6° 44′ E / 51.26°N,6.73°E / 51.26; 6.73
Text del lemaFeel Your Heart Beat! Modifica el valor a Wikidata
TipusFestival d'Eurovisió Modifica el valor a Wikidata
Data2011 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició56 Modifica el valor a Wikidata
← 2010 Modifica el valor a Wikidata
2012 → Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióEsprit Arena (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata, Stockum (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
EstatAlemanya Modifica el valor a Wikidata
PresentadorAnke Engelke
Judith Rakers
Stefan Raab Modifica el valor a Wikidata
Nombre de participants43 Modifica el valor a Wikidata
Participant
Eldar Qasımov
Nigar Jamal
Raphael Gualazzi
Eric Saade
Mika Newton
A Friend in London
Dino Merlin
Lukas Iorkas
Stereo Mike (en) Tradueix
Jedward
Eldrine
Lena Meyer-Landrut
Blue
Zdob și Zdub
Maja Keuc
Nina Radojčić
Amaury Vassili
Alexey Vorobyov
Hotel FM
Nadine Beiler
Evelina Sašenko
Sigurjón's Friends
Paradise Oskar
Kati Wolf
Lucía Pérez Vizcaíno
Getter Jaani (mul) Tradueix
Anna Rossinelli
Glen Vella
Emmy Bejanyan
Yüksek Sadakat
Aurela Gaçe
Daria Kinzer
Senhit
Stella Mwangi
Homens da Luta
Magdalena Tul
Witloof Bay
Poli Guenova
TWiiNS
Anastasia Vinnikova (en) Tradueix
Dana International
Vlatko Ilievski (en) Tradueix
Musiqq
Christos Mylordos (en) Tradueix
3JS Modifica el valor a Wikidata
Gènerepop Modifica el valor a Wikidata
Guanyador
Lloc webeurovision.tv… Modifica el valor a Wikidata
Etiqueta#ESC2011 i #Eurovision2011 Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata

Els presentadors d'aquesta edició van ser Anke Engelke, Judith Rakers i Stefan Raab.[4] Per primera vegada en la història del festival, un canal privat que no pertany a la UER va participar en l'esdeveniment com a organitzador després que ProSieben col·laborés en la realització del certamen i en l'emissió de la primera semifinal per al territori alemany.[5]

Diferents ciutats van manifestar els seus desitjos d'organitzar el tercer festival en terres alemanyes i el primer des de la Reunificació. Anteriorment, Frankfurt del Main i Múnic van acollir el festival en les edicions de 1957 i 1983, respectivament, essent ambdues ciutats part de la llavors República Federal Alemanya.[6][7] Quatre ciutats van presentar oficialment la seva candidatura per acollir el festival, essent la capital de l'estat de Renània del Nord-Westfàlia la guanyadora, superant a Berlín, Hannover i Hamburg.[8] L'esdeveniment es va dur a terme a l'ESPIRIT arena, amb capacitat per a 35.000 espectadors.

43 països van participar en l'esdeveniment, igualant el rècord de participants establert a Belgrad 2008.[9] Itàlia va retornar al concurs després d'una prolongada absència de 13 anys, igual que Àustria que retornà després de retirar-se el 2007. També van retornar San Marino després del seu debut el 2008 i Hongria després del seu parèntesi el 2010. Per tant, quatre països van retornar a Eurovisió. En aquesta edició no es va retirar cap país.

El concurs va tenir la mateixa estructura de les edicions anteriors, amb dues semifinals per triar a 10 finalistes cadascuna. A la final, aquests 20 participants es van unir a aquells ja classificats per ser membres del Big Five, aquells que són els màxims contribuents del festival en l'àmbit econòmic.[10] Alemanya es va convertir en el primer país d'aquest grup en guanyar el festival des de la seva aparició l'any 2000, però la seva plaça automàtica a la final no va ser substituïda per cap altre país.[11][12] El retorn italià al festival a més va generar l'ampliació del Big Four al Big Five, per la qual cosa la final va comptar amb 25 participants com de costum.[9]

Tot i no haver-hi un clar favorit, els representants del Regne Unit, el grup Blue, el francès Amaury Vassili i la participant d'Estònia, Getter Jaani, encapçalaven les llistes a les cases d'apostes, tot i que al final acabarien decebent el públic en quedar als llocs 11, 15 i 24, respectivament. Altres favorits eren els participants de Suècia, Irlanda, Alemanya, Noruega i Israel, que van tenir resultats dispars entre si; mentre els tres primers van aconseguir entrar en el top 10, el tema noruec Haba Haba i l'israelià Ding Dong no van aconseguir passar de la semifinal.[13]

Aquest festival es va convertir en un dels més sorprenents degut als seus resultats inesperats. Finalistes habituals van ser eliminats en semifinals, com Armènia, Noruega i Turquia. Països habitualment eliminats a les semifinals van arribar a la final, com Estònia, Eslovènia i Lituània. Els quatre grans favorits (Regne Unit, Estònia, França i Rússia) van acabar decebent al públic, i es van aconseguir classificar 5 països d'Europa Occidental al top 10, cosa que no passava des de 2004, quan n'hi van quedar 6.

La cançó Running Scared, interpretada pel duet format per Eldar Gasimov i Nigar Jamal en representació de l'Azerbaidjan va guanyar el concurs amb un total de 221 punts, essent la primera victòria que obté aquest país des del seu debut a l'edició de 2008. La segona posició la va obtenir el cantautor de jazz italià Raphael Gualazzi amb el tema Madness of Love, aconseguint una de les millors posicions d'aquest país en la història del concurs. El tercer lloc va ser per al cantant de pop suec Eric Saade amb el tema Popular, que va aconseguir la primera victòria en una semifinal per al seu país, a més de ser la millor participació d'aquest país en una final des de la victòria a l'edició de 1999 amb Charlotte Nilsson.[14]

Organització

modifica

Seu del festival

modifica
 
Vista aèria de la ciutat de Düsseldorf, seu del festival.
 
Presentadors: Anke Engelke, Judith Rakers i Stefan Raab.

Tradicionalment, el festival és acollit per la capital de cada país, ja que normalment n'és la ciutat més important i desenvolupada i, per tant, la que té la millor infraestructura per realitzar un esdeveniment de tal envergadura. Des de l'edició de 1994, l'esdeveniment s'ha realitzat a la capital de cada país exceptuant l'edició de 1998 a Birmingham i l'edició de 2004 a Istanbul (que malgrat no ser la capital, era el principal centre urbà de Turquia). No obstant això, en el cas d'Alemanya, l'existència de diverses ciutats capaces d'organitzar el festival va generar una competició entre aquestes per determinar la seu definitiva. Fins i tot, cap de les dues edicions prèvies disputades al país germànic va ser realitzada a la capital, ja que es van dur a terme a Frankfurt del Main i Múnic. Poc després d'acabar l'edició de 2010, un total de vuit ciutats van anunciar les seves intencions d'albergar el certamen europeu: la capital Berlín, Colònia, Düsseldorf, Frankfurt del Main, Hamburg, Hannover, Gelsenkirchen i Múnic.[15][16][17] Tot i que 23 ciutats van sol·licitar oficialment informació per organitzar l'esdeveniment,[18] només quatre finalistes van ser anunciades pel comitè organitzador liderat per la NDR: Berlín, Hamburg, Hannover i Düsseldorf. D'acord amb alguns mitjans, les altes exigències establertes varen fer que Colònia i Múnic es retiressin.[19]

La candidatura berlinesa va proposar la utilització d'una carpa als hangars de l'antic aeroport de Tempelhof, lloc que va acollir diferents fires i esdeveniments després del seu tancament, però que presentava l'inconvenient de tenir una capacitat reduïda de 9.000 espectadors. Hamburg i Hannover van proposar també llocs destinats a fires, després que els seus respectius estadis i pavellons ja estiguessin reservats per esdeveniments o partits de la Bundesliga. Fins i tot, el 31 de maig de 2010 el canal alemany ARD havia anunciat que l'elecció de Hannover o Hamburg seria poc probable, perquè les ciutats no estarien disponibles pel festival els dies en què inicialment se celebraria (del 17 al 21 de maig), tot i que amb el canvi de dates, ambdues ciutats van ser elegibles per albergar l'esdeveniment. Més endavant, el 2 d'octubre de 2010, es va anunciar que Hamburg no seria elegida degut a no poder garantir el finançament requerit.[20]

Malgrat que Berlín i Hamburg (l'anomenada «capital eurovisiva d'Alemanya») semblaven ser originalment les preferides, la proposta de Düsseldorf va acabar convencent als organitzadors. La capital de l'estat de Renània del Nord-Westfàlia va presentar l'única seu multipropòsit d'entre les quatre candidates: l'ESPIRIT Arena. El recinte fou inaugurat el 2004 per substituir l'antic Rheinstadion i té una capacitat màxima de fins a 60.000 espectadors, tot i que durant la celebració del festival, va proposar un aforament de 35.000 espectadors.[21][8] L'únic problema mencionat per Düsseldorf va ser la realització d'una fira amb desenes de milers d'assistents durant la mateixa data, per la qual cosa provocaria l'escasseig d'allotjament disponible per als visitants, davant la qual cosa es va proposar utilitzar habitacions de ciutats properes a l'àrea Rin-Ruhr i fins i tot 2.000 llits en barques estacades al Rin.[22]

 
ESPRIT arena, seu del festival.

Finalment, el 12 d'octubre de 2010, Düsseldorf va ser elegida per acollir el festival, perquè es va considerar que el seu pla de celebrar el festival a l'ESPIRIT Arena era el més idoni. Per l'habilitació del pavelló, l'organització va arrendar l'espai durant les sis setmanes prèvies al festival, la qual cosa va obligar a l'equip Fortuna Düsseldorf de la segona divisió de la Bundesliga a buscar una seu alternativa;[22] i tot i que inicialment es va proposar utilitzar el Paul-Janes-Stadion com a alternativa,[23] finalment es va decidir utilitzar els camps auxiliars d'entrenament, instal·lant seients temporals amb un cost d'1,5 milions d'euros.[24]

Esdeveniment Data i hora Preus
Primera semifinal 10 de maig, 21:00 (CET) 19 a 119 €
Segona semifinal 12 de maig, 21:00 (CET) 19 a 119 €
Gran final 14 de maig, 21:00 (CET) 89 a 189 €

Identitat visual

modifica
 
Conferència de premsa d'Amaury Vassili. El fons inclou el logotip i l'emblema d'aquesta edició.

Tal com s'havia fet en edicions anteriors, des de l'adopció de l'isotip genèric d'Eurovisió el 2004, l'organització d'aquesta edició va utilitzar una identitat visual pròpia per al desenvolupament del festival.

El principal emblema d'aquesta identitat visual va ser un cor format amb llums de colors sobre un fons violeta fosc. La idea va sortir després que la guanyadora de l'edició de 2010, Lena Meyer-Landrut, fes aquest símbol amb els dits de la mà una vegada fou anunciada la seva victòria a Oslo. Juntament amb el logo, es va utilitzar l'eslògan «Feel your heart beat!» («Sent bategar el teu cor» en català). Ambdós símbols es van utilitzar per a les portades dels discs, fotografies, llocs web i milers d'altres aplicacions. Durant el festival, prèviament a cada cançó es van presentar petits vídeos (coneguts com a «postcards» o «postals») on es mostraven persones originàries del país participant que vivien a Alemanya i finalitzaven el seu vídeo amb l'eslògan en l'idioma oficial de cada país i el logotip de l'esdeveniment amb els colors de la bandera de cada país.

L'escenari va tenir una forma circular, i a través d'una passarel·la va connectar amb un altre escenari més petit ubicat entre el públic. Al darrere de l'escenari, es va ubicar una pantalla amb llums led. Durant la final, la pantalla es va dividir en dos permetent mostrar a l'audiència la «Green room» («Sala verda»), on s'ubiquen els artistes per a conèixer el resultat de les votacions.

Països participants

modifica
 
  Països participants el 2011.
  Països participants el 2011 però eliminats a les semifinals.
  Països participants en el passat, però no el 2011.

L'organització del festival va anunciar que els països que volien participar en l'esdeveniment tenien fins al 20 de desembre de 2010 per a preinscriure's al certamen i fins al 25 de desembre per confirmar la seva participació o retirar-se sense pagar cap multa. La llista oficial dels països participants es va donar a conèixer el 31 de desembre de 2010, totalitzant 43 inscrits i igualant la marca establerta al festival de 2008.

Quatre països van retornar al festival. Àustria va ser un dels primers països a confirmar el seu retorn a través de l'Österreichischer Rundfunk, poques setmanes després de ser elegit el seu país veí, Alemanya, com a organitzador de l'esdeveniment.[25] Els rumors d'un retorn per part d'Itàlia van anar en augment, especialment després que l'organització del programa X Factor anunciés que el seu guanyador podria participar a Eurovisió en lloc d'anar al Festival de la cançó de Sanremo com de costum; no obstant això, només el 2 de desembre, la RAI va anunciar oficialment el retorn al concurs en el qual varen participar des de la primera edició, després de 13 anys d'absència.[26] El retorn italià va generar expectatives d'un retorn de San Marino, especialment perquè la RAI és un dels principals inversionistes de SMRTV, el seu canal representant davant la UER; els rumors es concretarien quan San Marino es va inscriure a la llista provisional i dies després, el 22 de desembre, confirmés la seva segona participació a Eurovisió.[27] En el cas d'Hongria, el canal Duna TV va intentar incorporar-se a la UER, anunciant que en aquest cas participaria a Eurovisió, mentre l'estatal MTV va rebutjar participar-hi inicialment; no obstant això, la UER va decidir rebutjar l'ingrés del canal privat,[28] i MTV va confirmar posteriorment el seu retorn al Festival.[29]

Tot i que una enquesta dels seus espectadors donava suport a la participació del país el 2011, Slovenská televízia va anunciar inicialment que Eslovàquia no participaria el 2011 degut a les severes dificultats econòmiques que travessava el canal, que van incloure un dràstic retall al seu pressupost, la fusió de l'ens televisiu amb Slovenský rozhlas i l'eliminació de diverses emissores de ràdio i canals de televisió amb la finalitat d'abaratir costos.[30] No obstant això, aquesta postura canviaria en les setmanes següents, després que el país s'inscrigués en el llistat i finalment aconseguís arreglar la situació per confirmar la seva participació en el festival.[31] Això va permetre que Eslovàquia ampliés el termini per decidir la seva participació mentre buscava algun patrocinador per al concurs, tot i que finalment en no trobar-lo el país va anunciar la seva retirada del certamen, el 7 de gener de 2011.[32][33][34] La situació novament es va revertir amb la publicació dels preparatius del sorteig de les semifinals realitzat per la UER, en el qual Eslovàquia va continuar com a participant confirmat.[35]

Va haver-hi dubtes sobre la participació d'Israel, perquè tant la data de la primera semifinal com el seu respectiu assaig coincidien amb festivitats civicoreligioses (el Iom ha-Atsmaüt i el Iom ha-Zikkaron, respectivament).[36] No obstant això, la Unió Europea de Radiodifusió va permetre que el país competís a la segona semifinal, entre la primera i la desena posició.[37]

Quant a Andorra, el director de Ràdio i Televisió d'Andorra, Jordi Marticella, va confirmar que el canal no participaria el 2011 degut a dificultats econòmiques i que aquesta decisió era, de moment, indefinida.[38] Liechtenstein va intentar participar per primera vegada, després que l'únic canal de televisió del principat, 1 FLTV, enviés una sol·licitud per a ingressar a la Unió Europea de Radiodifusió, però aquesta va ser rebutjada per la 65a Assemblea General de la UER, celebrada a Ginebra (Suïssa).[28] Liechtenstein ja havia intentat participar amb anterioritat el 1976, però li fou impossible fer-ho en no tenir un ens de radiodifusió nacional.[39][40] La possibilitat del retorn de Montenegro va ser bastant forta, especialment després que el cap de la delegació de la RTCG inscrigués el país en la llista provisional de participants,[41] però dies abans del termini final, el canal va renunciar a la participació després que no aconseguís trobar suficients fons per sostenir una candidatura.[42]

Tal com en anys anteriors, cinc països van accedir directament a la final, tot i que en aquesta oportunitat el dret d'amfitrió no va ser considerat. El grup de finalistes directes, tradicionalment conegut com a Big 4 i format per l'amfitriona Alemanya, França, Espanya i el Regne Unit, es va ampliar a Itàlia després de la seva reincorporació al concurs. D'aquesta manera, el país transalpí es classificà directament, en ser un dels que més diners aporta a la Unió Europea de Radiodifusió.[43]

Cançons i selecció

modifica

43 països van participar en aquesta edició del Festival d'Eurovisió. Quatre països, Àustria, Hongria, Itàlia i San Marino varen tornar al certamen. Aquesta és la llista oficial dels països participants emesa per la UER:

País i TV Títol original de la cançó Artista Procés i data de selecció
Traducció en català Idiomes
  Albània[44][45]
RTSH 		Feel the passion[46] Aurela Gace[47] Festivali I Këngës 49, 25-12-10
Sent la passió Anglès i albanès
  Alemanya[48]
NDR 		Taken by a stranger Lena Meyer-Landrut[3] Unser Song für Deutschland, 18-02-11[48]
Presa per un estrany Anglès
  Armènia[49]
ARMTV 		Boom Boom Emmy Bejanyan[50] Final nacional, 05-03-11[51]
- Anglès
  Àustria[25]
ORF 		The secret is love Nadine Beiler Düsseldorf Wir Kommen, 25-02-11[52]
El secret és l'amor Anglès
  Azerbaidjan[44][53]
Ictimai 		Running scared Ell & Nikki[54] Final nacional, 11-02-11
Fugint espantat Anglès
  Bèlgica[55][56]
RTBF 		With love baby Witloof Bay[57] Eurovision 2011: Qui? A vous de choisir!, 12-02-11[58]
Amb amor, carinyo Anglès
  Belarús[59]
BTRC 		I love Belarus Anastasia Vinnikova Elecció interna, 28-02-11[60]
M'encanta Belarús Anglès
  Bòsnia i Hercegovina[61]
BHRT 		Love in rewind Dino Merlin[62] Elecció interna, 20-02-11
Amor rebobinat Anglès
 [63]
BNT 		Na inat Poli Genova Final nacional, 23-02-11[64]
No importa el què Búlgar
  Croàcia[65]
HRT 		Celebrate Daria Kinzering DORA - Let's go to Eurovision, 05-03-11[66]
Celebrar Anglès
  Dinamarca[67][68]
DR 		New tomorrow A Friend in London Dansk Melodi Grand Prix, 26-02-11[69]
Un nou demà Anglès
  Eslovàquia[35]
STV 		I'm still alive TWiiNS[70] Elecció interna, 18-02-11[71]
Segueixo viva Anglès
  Eslovènia[72]
RTVSLO 		No one Maja Keuc EMA, 27-02-11[73]
Ningú Anglès
  Espanya[74]
TVE 		Que me quiten lo bailao Lucía Pérez Destino Eurovisión 2011,[75] 18-02-11[76]
No poden prendre'm la diversió Castellà
  Estònia[77]
ERR 		Rockefeller Street Getter Jaani Eesti Laul, 26-02-11[78]
Carrer Rockefeller Anglès
  Finlàndia
YLE 		Da, da, dam Paradise Oskar[79] Euroviisut, 12-02-11[80]
- Anglès
  França[81]
France 3 		Sognu[82] Amaury Vassili[83] Elecció interna, 05-02-11[84][85]
Somni Cors[86]
  Geòrgia[87]
GPB 		One more day Eldrine Final nacional, 19-02-11
Un dia més Anglès
  Grècia[44]
ERT 		Watch my dance Lukas Yiorkas amb Stereo Mike Final Nacional, 02-03-11[88]
Mira el meu ball Anglès i grec
  Hongria[29]
MTV 		What about my dreams? Kati Wolf Elecció interna, 09-03-11[89]
Què passa amb els meus somnis? Anglès i hongarès
  Irlanda[90]
RTÉ 		Lipstick Jedward[91] Eurosong, 11-02-11[92]
Pintallavis Anglès
  Islàndia[93]
RÚV 		Coming home Sigurjón's Friends[94] Söngvakeppni Sjónvarpsins, 12-02-11[95]
Tornant cap a casa Anglès
  Israel[37]
IBA 		Ding Dong Dana International Kdam Eurovision, 08-03-11[96]
- Hebreu i anglès
  Itàlia[26][97]
RAI 		Madness of love Raphael Gualazzi Festival de la cançó de Sanremo, 19-02-11[98]
Bogeria d'amor Italià i anglès
  Letònia[99]
LTV 		Angel in disguise Musiqq Eirodziesma, 26-02-11
Àngel disfressat Anglès
  Lituània[100]
LRT 		C'est ma vie Evelina Sašenko Final nacional, 24-02-11
És la meva vida Anglès i francès
  ARI de Macedònia[101]
MKRTV 		Rusinka Vlatko Ilievski Skopje Fest, 27-02-11
Russa Macedònic
  República de Malta[44][102]
PBS 		One life Glen Vella[103] Malta EuroSong, 12-02-2011[104]
Una vida Anglès
  Moldàvia[105]
TRM 		So lucky Zdob şi Zdub O melodie pentru Europa, 26-02-2011[106]
Tan afortunat Anglès
  Noruega[107]
NRK 		Haba Haba Stella Mwangi[108] Melodi Grand Prix, 12-02-11[109]
A poc a poc Anglès i suahili
  Països Baixos[110]
TROS 		Never alone 3Js[111] Nationaal Songfestival, 30-01-11[112]
Mai sol Anglès
  Polònia[113]
TVP 		Jestem Magdalena Tul[114][115] Krajowe Eliminacje, 14-02-11
Jo sóc Polonès
  Portugal[116]
RTP 		A luta é alegria Homens da Luta Festival RTP da Canção, 05-03-11
La lluita és alegria Portuguès
  Regne Unit[117]
BBC 		I can Blue[118] Elección interna, 29-01-11[119]
Puc Anglès
  Romania[120]
TVR 		Change Hotel FM Selecţia Naţională, 31-12-10[121]
Canviar Anglès
  Rússia[122]
C1R 		Get you Alexey Vorobyov Elecció interna, 12-03-11
Atrapar-te Anglès
  San Marino[27]
SMRTV 		Stand by Senit Elecció interna, gener de 2011
Hi seré present Anglès
  Sèrbia[123]
RTS 		Čaroban Nina Pesma za Evropu, 26-02-11[124]
Màgic Serbi
  Suècia[125]
SVT 		Popular Eric Saade Melodifestivalen 2011, 12-03-11[126]
Popular Anglès
  Suïssa[127]
SRG SSR idée suisse 		In love for a while Anna Rossinelli[128] Die grosse Entschendiungs Show, 11-12-10[129]
Enamorada per una estona Anglès
  Turquia[130]
TRT 		Live it up Yüksek Sadakat Elecció interna, 2011
Viu-ho al màxim Anglès
  Ucraïna[44][131]
NTU 		Angel[132] Mika Newton Final nacional, 26-02-2011[133]
Àngel Anglès
  Xipre[134]
CyBC 		San aggelos s'agapisa Christos Mylordos[135] Performance, 10-09-10[136]
Et vaig voler com un àngel Grec

Sorteig de semifinals

modifica

Els sis bombos van quedar de la següent forma:

Bombo 1 Bombo 2 Bombo 3 Bombo 4 Bombo 5 Bombo 6

Després del sorteig que es va celebrar el 17 de gener a Düsseldorf, les dues semifinals van quedar establertes de la següent forma:[137][138]

 
  Països participants a la Primera semifinal.
  Països votants a la Primera semifinal.
  Països participants a la Segona semifinal.
  Països votants a la Segona semifinal.
1a semifinal
10 de maig de 2011 		2a semifinal
12 de maig de 2011
  Albània
  Finlàndia
  Armènia
  Suïssa
  Noruega
  Turquia
  Geòrgia
  Sèrbia
  Rússia
  Polònia 		  Croàcia
  Azerbaidjan
  Hongria
  Lituània
  República de Malta
  San Marino
  Islàndia
  Grècia
  Portugal 		  Països Baixos
  Bòsnia i Hercegovina
  Ucraïna
  Xipre
  Àustria
  Suècia
  Moldàvia
  Bèlgica
  Eslovàquia 		  Israel*
  ARI de Macedònia
  Belarús
  Dinamarca
  Bulgària
  Letònia
  Estònia
  Romania
  Eslovènia
  Irlanda
Només votació:
  Espanya
  Regne Unit
 Només votació:
  Alemanya
  França
  Itàlia
  •   Israel: En celebrar-se una festa religiosa el dia de la primera semifinal, la UER va negociar amb Israel perquè pogués participar fent que li donessin una plaça a la segona semifinal sense que es presentés al sorteig de semifinals.

Altres membres de la UER que no hi participen

modifica
  •   Andorra: La RTVA va confirmar el 6 d'octubre de 2010 que la cadena no disposava del pressupost suficient per a poder participar en el Festival de 2011. A diferència de 2010, la televisió andorrana va descartar la cerca de possibles patrocinadors degut a la manca d'un projecte que els pogués motivar i al mateix desinterès de la RTVA.
  •   Luxemburg: La RTL no participa en el Festival des de 1993.
  •   Mònaco: La TMC Monte Carlo es va retirar després del Festival de 2006 i no ha tornat a participar-hi degut a la manca de suport pressupostari per part del govern del Principat.
  •   Montenegro: La RTCG va confirmar la seva preinscripció al Festival de 2011, però apuntant que podria retirar-se abans del límit final fixat per l'UER (25 de desembre de 2010), donat la seva dependència de l'aportació financera d'algun patrocinador per poder costejar la seva participació. El 23 de desembre de 2010, el propi ens montenegrí va anunciar al seu web que no podia finançar la seva participació, i que per tant, retirava la seva inscripció al Festival. El país balcànic va participar per darrer cop el 2009.
  •   Txèquia: Un portaveu de la CT va declarar a un web txec que l'ens no retornaria al Festival fins que "hi hagués canvis fonamentals" que fessin més atractiu el Festival al públic txec. La República Txeca va participar per darrer cop al 2009.

Els membres restants de la UER (Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia, Egipte, Líban i Jordània) no han participat mai al Festival (excepte el Marroc el 1980) i tampoc han mostrat un veritable interès a fer-ho, per raons culturals, polítiques i econòmiques.

L'únic ens televisiu amb seu a Liechtenstein, 1FLTV, va sol·licitar l'adhesió a la UER com a membre actiu al juliol de 2010, però finalment la seva sol·licitud va ser denegada per l'organisme responsable del Festival, el que no permetrà al Principat fer el seu debut el 2011, tal com havien previst.

Cobertura

modifica

Totes les televisions associades a la UER i que envien un representant per a una edició del festival són obligades a transmetre en directe com a mínim la semifinal en la qual competeixen i la final (el Big 5 i els finalistes directes, obligatòriament transmeten la final i una de les dues semifinals). No obstant això, tots els països poden transmetre la semifinal en la qual no participen, amb la possibilitat de transmetre-la en diferit.

Gràcies a Internet, el certamen pot veure's des de qualsevol part del món. A més, diferents canals de televisió, tant de països europeus que no participen en el festival o que no pertanyen a la UER, van transmetre el festival ja fos en directe o en diferit. També diverses televisions europees van emetre el festival a través de les seves senyals internacionals.

A més dels 43 països participants, 4 països més van retransmetre el festival. Malgrat no ser apta per participar, Austràlia va retransmetre el concurs a través de la Special Broadcasting Service (SBS), tal com havia fet en anys anteriors. Com ocorre des de 2009, la retransmissió va incloure comentaris locals i segments presentats per Julia Zemiro i Sam Pang. La primera semifinal va ser emesa el 13 de maig de 2011, la segona el 14 de maig i la final, el 15 de maig.[139] En el cas de Nova Zelanda, el concurs va ser transmès per Triangle TV, canal per satèl·lit de STRATOS, que va transmetre les semifinals i la final en diferit.[140] A Europa, malgrat que no van participar en aquest esdeveniment, els habitants de les illes Fèroe (Sjónvarp Føroya),[141] i Kosovo (RTK)[142] van poder veure el concurs. Per altra banda, Groenlàndia (KNR) va retransmetre tant la segona semifinal com la final del certamen utilitzant els comentaris de la Danmarks Radio.[143] A Àsia, Kazakhstan (Yel Arna) va transmetre tot el certamen.

Resultats

modifica

Primera semifinal. 10 de maig de 2011

modifica
Nº País Intèrpret(s) Cançó Posició Punts
01   Polònia Magdalena Tul Jestem 19 18
02   Noruega Stella Mwangi Haba, haba 17 30
03   Albània Aurela Gace Feel the passion 14 47
04   Armènia Emmy Boom Boom 11 54
05   Turquia Yüksek Sadakat Live it up 13 47
06   Sèrbia Nina Čaroban 8 67
07   Rússia Alexey Vorobyov Get you 9 64
08   Suïssa Anna Rossinelli In love for a while 10 55
09   Geòrgia Eldrine One more day 6 74
10   Finlàndia Paradise Oskar Da, da, dam 3 103
11   Malta Glen Vella One life 12 54
12   San Marino Senit Stand by 16 34
13   Croàcia Daria Kinzer Celebrate 15 41
14   Islàndia Sigurjón's Friends Coming home 4 100
15   Hongria Kati Wolf What about my dreams? 7 72
16   Portugal Homens da Luta A luta é alegria 18 22
17   Lituània Evelina Sašenko C'est ma vie 5 81
18   Azerbaidjan Ell & Nikki Running scared 2 122
19   Grècia Loucas Yiorkas amb Stereo Mike Watch my dance 1 133

Segona semifinal. 12 de maig de 2011

modifica
Nº País Intèrpret(s) Cançó Posició Pts.
01   Bòsnia i Hercegovina Dino Merlin Love in rewind 5 109
02   Àustria Nadine Beiler The secret is love 7 69
03   Països Baixos 3Js Never alone 19 13
04   Bèlgica Witloof Bay With love baby 11 53
05   Eslovàquia TWiiNS I'm still alive 12 48
06   Ucraïna Mika Newton Angel 6 81
07   Moldàvia Zdob şi Zdub So lucky 10 54
08   Suècia Eric Saade Popular 1 155
09   Xipre Christos Mylordos San aggelos s'agapisa 18 16
10   Bulgària Poli Genova Na inat 13 48
11   ARI de Macedònia Vlatko Ilievski Rusinka 16 36
12   Israel Dana International Ding Dong 15 38
13   Eslovènia Maja Keuc No one 3 112
14   Romania Hotel FM Change 4 111
15   Estònia Getter Jaani Rockefeller street 9 60
16   Belarús Anastasia Vinnikova I love Belarus 14 45
17   Letònia Musiqq Angel in disguise 17 25
18   Dinamarca A Friend in London New tomorrow 2 135
19   Irlanda Jedward Lipstick 8 68

Final. 14 de maig de 2011

modifica
Nº País Intèrpret(s) Cançó Posició Pts.
1   Finlàndia Paradise Oskar Da, da, dam 21 57
2   Bòsnia i Hercegovina Dino Merlin Love in rewind 6 125
3   Dinamarca A Friend in London New tomorrow 5 134
4   Lituània Evelina Sašenko C'est ma vie 19 63
5   Hongria Kati Wolf What about my dreams? 22 53
6   Irlanda Jedward Lipstick 8 119
7   Suècia Eric Saade Popular 3 185
8   Estònia Getter Jaani Rockefeller street 24 44
9   Grècia Loukas Giorkas junto a Stereo Mike Watch my dance 7 120
10   Rússia Alexey Vorobyov Get you 17 77
11   França Amaury Vassili Sognu 15 82
12   Itàlia Raphael Gualazzi Madness of love 2 189
13   Suïssa Anna Rossinelli In love for a while 25 19
14   Regne Unit Blue I Can 11 100
15   Moldàvia Zdob şi Zdub So lucky 12 97
16   Alemanya Lena Taken by a stranger 10 107
17   Romania Hotel FM Change 16 77
18   Àustria Nadine Beiler The secret is love 18 64
19   Azerbaidjan Ell & Nikki Running scared 1 221
20   Eslovènia Maja Keuc No one 13 96
21   Islàndia Sigurjón's Friends Coming home 20 61
22   Espanya Lucía Pérez Que me quiten lo bailao 23 50
23   Ucraïna Mika Newton Angel 4 159
24   Sèrbia Nina Čaroban 14 85
25   Geòrgia Eldrine One more day 9 110

Ordre de votació

modifica
Ordre de votació
1.   Rússia
2.   Suïssa
3.   Xipre
4.   Lituània
5.   Suècia
6.   Moldàvia
7.   Geòrgia
8.   Bulgària
9.   ARI de Macedònia
10.   França
11.   Azerbaidjan 		12.   Països Baixos
13.   Albània
14.   San Marino
15.   Finlàndia
16.   Romania
17.   Eslovènia
18.   Belarús
19.   Israel
20.   Armènia
21.   Grècia
22.   Itàlia 		23.   Polònia
24.   Eslovàquia
25.   Regne Unit
26.   Ucraïna
27.   Dinamarca
28.   Croàcia
29.   Alemanya
30.   Noruega
31.   Hongria
32.   Bèlgica
33.   Turquia 		34.   Portugal
35.   Bòsnia i Hercegovina
36.   Estònia
37.   Islàndia
38.   Espanya
39.   Àustria
40.   Irlanda
41.   Sèrbia
42.   Malta
43.   Letònia

Màximes puntuacions

modifica

Després de la votació, els països que van rebre 12 punts en la Final van ser:

N. A De
5   Bòsnia i Hercegovina          
4   Itàlia        
3   Azerbaidjan      
3   Ucraïna      
3   Dinamarca      
3   Irlanda      
3   Geòrgia      
2   Lituània    
2   Suècia    
2   França    
2   Espanya    
2   Eslovènia    
2   Romania    
1   Finlàndia  
1   Hongria  
1   Grècia  
1   Regne Unit  
1   Moldàvia  
1   Àustria  
1   Islàndia  

Els guanyadors van ser el duo azerià Ell & Nikki amb 221 punts. És el primer duo mixt que guanya el Festival des de 1963. El subcampió va ser l'italià Raphael Gualazzi, amb 189 punts, i el podi el va completar el suec Eric Saade amb 185 punts.

Referències

modifica
  1. ↑ Schacht, Andreas. «GERMANY WINS EUROVISION SONG CONTEST!» (en anglès), 29-05-2010. [Consulta: 30 maig 2010].
  2. ↑ ESCToday. EBU Eurovision Press Conference (en anglès), 26-5-2010. 
  3. ↑ 3,0 3,1 Mahía, Manu. Eurovisión 2011 tendrá lugar el 10, 12 y 14 de mayo, donde Lena defenderá su título. Eurovision-spain.com, 30-06-2010. 
  4. ↑ Schacht, Andreas. Presenters for 2011 Eurovision Song Contest announced! (en anglès). Unión Europea de Radiodifusión, 16-12-2010. 
  5. ↑ «Alle drei Shows live und bundesweit im TV» (en alemany). ARD/NDR. Arxivat de l'original el 20 de desembre de 2010. [Consulta: 16 desembre 2010].
  6. ↑ «Eurovision History by year (1957)» (en anglès). [Consulta: 30 maig 2010].
  7. ↑ «Eurovision History by year (1983)» (en anglès). [Consulta: 30 maig 2010].
  8. ↑ 8,0 8,1 Siim, Jarmo. «And the winner is... Düsseldorf!» (en anglès), 12-10-2010. [Consulta: 12 octubre 2010].
  9. ↑ 9,0 9,1 Bakker, Sietse. «43 nations on 2011 participants list!» (en anglès), 31-12-2010. [Consulta: 31 desembre 2010].
  10. ↑ O'Connor, John Kennedy. The Eurovision Song Contest 50 Years The Official History (en anglès). Londres: Carlton Books Limited, 2005. ISBN ISBN 1-84442-586-X. 
  11. ↑ Bakker, Sietse. Reference Group gathered in Belgrade (en anglès). Eurovision.tv, 28-08-2010. 
  12. ↑ Unión Europea de Radiodifusión. «Rules for the Eurovision Song Contest» (en anglès). [Consulta: 31 maig 2010].
  13. ↑ «eurovision 2011: conoce a los favoritos». Arxivat de l'original el 2011-08-27. [Consulta: 1r febrer 2012].
  14. ↑ Schacht, Andreas. AZERBAIJAN WINS 2011 EUROVISION SONG CONTEST! (en anglès). Eurovision.tv, 15-05-2011. 
  15. ↑ Al Kaziri, Ghassan. GERMANY - Dusseldorf claims hosting (en anglès). Oikotimes.com, 14-08-2010. 
  16. ↑ Bild.de. Eurovision Song Contest 2011 - Jetzt will auch Schalke den Grand Prix (en alemany), 01-06-2010. 
  17. ↑ Oikotimes.com. GERMANY - Seven cities already declared interest (en anglès), 31-05-2010. 
  18. ↑ Mohr, Thomas. «"Wir wollen die beste Show machen"» (en alemany), 2010. [Consulta: 31 desembre 2010].
  19. ↑ Stern.de. «Warum ein Außenseiter gute Chancen hat», 23-08-2010. [Consulta: 31 desembre 2010].
  20. ↑ «Hamburg kann den Eurovision Song Contest abhaken» (en alemany), 02-10-2010. [Consulta: 2 octubre 2010].
  21. ↑ Maier, Jens. «Warum ein Außenseiter gute Chancen hat» (en alemany), 23-08-2010. [Consulta: 23 agost 2010].
  22. ↑ 22,0 22,1 Preuß, Frank y Wölke, Angelika. «Eurovision Song Contest kommt nach Düsseldorf» (en alemany), 07-10-2010. [Consulta: 31 desembre 2010].
  23. ↑ Fortuna Düsseldorf. «DFL genehmigt Umzug in den Flinger Broich» (en alemany), 06-10-2010. [Consulta: 31 desembre 2010].
  24. ↑ Hoff, Rüdiger. «Mobiles Stadion für Fortuna wegen Song Contest» (en alemany), 10-12-2010. [Consulta: 31 desembre 2010].
  25. ↑ 25,0 25,1 Hernández, José García. Austria planea cómo elegir representante para Eurovisión 2011. Eurovision-spain.com, 27-07-2010. 
  26. ↑ 26,0 26,1 «Italia applied for 2011 Eurovision Song Contest!» (en anglès), 02-12-2010. [Consulta: 2 desembre 2010].
  27. ↑ 27,0 27,1 Hondal, Victor. San Marino will participate in Düsseldorf 2011 (en anglès). ESCtoday.com, 22-12-2010. 
  28. ↑ 28,0 28,1 Al Kaziri, Ghassan. Liechtenstein, Qatar, Hungary out of 2011 Eurovision. Oikotimes.com, 06-12-2010. 
  29. ↑ 29,0 29,1 Hondal, Victor. Hungary returns to the Eurovision Song Contest (en anglès). ESCtoday.com, 27-12-2010. 
  30. ↑ Hondal, Victor. Slovakia withdraws from Eurovision 2011 (en anglès). ESCtoday.com, 01-12-2010. 
  31. ↑ Al Kaziri, Ghassan. Slovakia also in the provisional list (en anglès). Oikotimes.com, 11-12-2010. 
  32. ↑ Mediálne.sk. «Eurosong definitívne tento rok nebude» (en eslovac), 07-01-2011. [Consulta: 8 gener 2011].
  33. ↑ Hondal, Victor. Slovakia: STV confirms withdrawal decision (en anglès). esctoday.com, 07-01-2011. 
  34. ↑ Mahía, Manu. Eslovaquia cae de Düsseldorf 2011 (en castellà). eurovision-spain.com, 07-01-2011. 
  35. ↑ 35,0 35,1 Bakker, Sietse. «Düsseldorf gets ready for exchange and draw», 16-01-2011. [Consulta: 16 gener 2011].
  36. ↑ Melman, Moshe. Israel out of Eurovision 2011? (en anglès). Oikotimes.com, 17-07-2010. 
  37. ↑ 37,0 37,1 Israel participará en la segunda semifinal en 2011. Eurovision-spain.com, 20-09-2010. 
  38. ↑ García-Hernández, José. «Andorra no participará en Eurovisión 2011 por razones económicas», 06-10-2010. [Consulta: 6 octubre 2010].
  39. ↑ Von Heribert, Beck. Liechtenstein am «Song Contest» (en alemany). Vaterland.li, 29-07-2010. 
  40. ↑ Costa, Nelson. Liechtenstein will debut in Eurovision 2011 (en anglès). Oikotimes.com, 29-07-2010. 
  41. ↑ «Montenegro deja la puerta abierta para acudir a Alemania», 04-12-2010. [Consulta: 4 desembre 2010].
  42. ↑ «Montenegro se retira de forma oficial de Eurovisión 2011», 23-12-2010. [Consulta: 23 desembre 2010].
  43. ↑ Mahía, Manu. Düsseldorf 2011 iguala el récord de los 43 participantes (en castellà). eurovision-spain.com, 31-12-2010. 
  44. ↑ 44,0 44,1 44,2 44,3 44,4 Costa, Nelson. «EUROVISION 2011 - 22 confirmations to Germany 2011» (en anglès), 26-06-2010. [Consulta: 26 juny 2010].
  45. ↑ Sahiti, Gafurr. Albania: RTSH denies local rumours and confirms Eurovision participation (en anglès). Oikotimes.com, 12-09-2010. 
  46. ↑ Sahiti, Gafurr. Albania: Aurela to sing in English at Eurovision 2011 (en anglès). ESCtoday.com, 14-02-2011. 
  47. ↑ Mahía, Manu. Aurela Gaçe será la voz de Albania en Düsseldorf con "Kënga ime". Eurovision-spain.com, 25-12-2010. 
  48. ↑ 48,0 48,1 Unser Song für Lena Lena (en alemany). NDR, 16-12-2010. 
  49. ↑ Costa, Nelson. ARMENIA - Singer internal selection to Germany 2011 (en anglès). Oikotimes.com, 19-06-2010. 
  50. ↑ Mahía, Manu. CONFIRMADO: Emmy representará a Armenia en 2011. Eurovision-spain.com, 11-12-2010. 
  51. ↑ Armenia chooses on the 26th of February (en anglès). eurovision.tv, 13-02-2011. 
  52. ↑ Hondal, Victor. Austria: National final on February 25th (en anglès). ESCtoday.com, 12-11-2010. 
  53. ↑ Costa, Nelson. AZERBAIYÁN: Final Nacional 11 de Febrero - Only national composers in 2011 (en anglès). Oikotimes.com, 09-06-2010. 
  54. ↑ Mahía, Manu. Azerbaiyán escoge a Nigar y Eldar para Düsseldorf (en castellà). eurovision-spain.com, 11-02-2011. 
  55. ↑ Montebello, Edward. «Belgium: RTBF adjusts 2011 plans». [Consulta: 28 maig 2010].
  56. ↑ «Eurovision 2011» (en francès). [Consulta: 28 maig 2010].
  57. ↑ Witloof Bay snatches Belgian ticket to Düsseldorf (en anglès). eurovision.tv, 12-02-2011. 
  58. ↑ Busa, Alexandru. Belgium: Running order revealed (en anglès). ESCtoday.com, 03-02-2011. 
  59. ↑ Jaindani, Sanjay. Belarus confirms participation in Düsseldorf (en anglès). ESCtoday.com, 06-12-2010. 
  60. ↑ Busa, Alexandru. Anastasia Vinnikova to represent Belarus in Düsseldorf (en anglès). ESCtoday.com, 28-02-2011. 
  61. ↑ Jiandani, Sanjay. «Bosnia & Herzegovina confirms participation» (en anglès), 19-11-2010. [Consulta: 19 octubre 2010].
  62. ↑ Hondal, Victor. Dino Merlin to represent Bosnia & Herzegovina in 2011 (en anglès). ESCtoday.com, 19-11-2010. 
  63. ↑ Hondal, Victor. Bulgaria will participate in Eurovision 2011 (en búlgar). ESCtoday.com, 03-12-2010. 
  64. ↑ Bulgaria: Deadline of submitions ends on February 9 (en anglès). ESCdaily.com. 
  65. ↑ Gudim, Laura. Croatia: Dora to return to Zagreb next year? (en anglès). ESCtoday.com, 23-10-2010. 
  66. ↑ Costa, Nelson. Croatia decides on March 5 (en anglès). Oikotimes.com, 21-11-2010. 
  67. ↑ «Deense omroep DR op zoek naar inzendingen voor 'Melodi Grand Prix 2011'» (en neerlandès), 28-05-2010. [Consulta: 30 maig 2010].
  68. ↑ Al Kaziri, Ghassan. DENMARK - DR open submissions for 2011 Melodi Grand Prix (en anglès). Oikotimes.com, 04-03-2010. 
  69. ↑ Coroneri, Alenka. DENMARK - DR sets national final for February 26 (en anglès). Oikotimes.com, 15-10-2010. 
  70. ↑ Slovakia choose TWiiNS for Düsseldorf (en anglès). eurovision.com, 18-02-2011. 
  71. ↑ Busa, Alexandru. Slovakia goes for internal selection (en anglès). ESCtoday.com, 21-01-2011. 
  72. ↑ Konstantopoulos, Fotis. «SLOVENIA - Slovenia remains in Eurovision with EMA selection», 07-10-2010. [Consulta: 7 octubre 2010].
  73. ↑ Laufer, Gil. Slovenia: EMA 2011 on February 27th (en anglès). ESCtoday.com, 09-11-2010. 
  74. ↑ García Hernández, José. TVE anuncia una convocatoria abierta y democrática para 2011 pero con un filtro o norma de calidad (en castellà), 6-3-2010. 
  75. ↑ [enllaç sense format] http://www.gestmusic.es/programa/destinoeurovision2011/?id=0 Arxivat 2012-01-19 a Wayback Machine.
  76. ↑ «¿Quieres asistir como público a las galas de Destino Eurovisión 2011?» (en castellà), 04-01-2011. [Consulta: 4 gener 2011].
  77. ↑ «Eesti osaleb Eurovisioonil ka järgmisel aastal» (en estonià), 26-05-2010. [Consulta: 30 maig 2010].
  78. ↑ Siim, Jarmo. Estonia goes big with selection in 2011 (en anglès). UER, 19-10-2010. 
  79. ↑ Paradise Oskar se impone a Saara Alto y representará a Finlandia en Düsseldorf (en castellà). eurovision-spain.com, 12-02-2011. 
  80. ↑ Busa, Alexandru. Finland: Running order for Euroviisut 2011 decided (en anglès). ESCtoday.com, 01-02-2010. 
  81. ↑ «France to compete in Eurovision 2011» (en anglès), 05-12-2010. [Consulta: 6 desembre 2010].
  82. ↑ [enllaç sense format] http://www.esctoday.com/news/read/16670
  83. ↑ Hondal, Victor. France: Amaury Vassili to the Eurovision Song Contest (en anglès). ESCtoday.com, 27-01-2011. 
  84. ↑ «France Télévisions rule out national final for 2011» (en anglès), 06-01-2011. [Consulta: 6 gener 2011].
  85. ↑ Francia elegirá su candidatura de forma interna para 2011 (en castellà). eurovision-spain-com, 06-01-2011. 
  86. ↑ http://www.esctoday.com/news/read/16661
  87. ↑ Jiandani, Sanjai. «Georgia confirmas participation in 2011», 03-12-2010. [Consulta: 3 desembre 2010].
  88. ↑ Mahía, Manu. (en castellà), 16-02-2010. 
  89. ↑ Hondal, Victor. (en anglès), 08-03-2011. 
  90. ↑ Murray, Gavin. Ireland: RTE to announce Eurosong 2011 format (en anglès), 03-10-2010. 
  91. ↑ Rico, Vicente. Jedward con Lipstick representarán a Irlanda en 2011 (en castellà). eurovision-spain.com, 12-02-2011. 
  92. ↑ Webb, Glen. Fresh new format for Ireland in 2011 (en anglès). Eurovision.tv, 26-11-2010. 
  93. ↑ Halldorsson, Bjarni. Icelandic only! - RÚV announces changes to Söngvakeppnin 2011 (en anglès). ESCtoday.com, 02-06-2010. 
  94. ↑ Sigurjón's friends arrebatan a Yohanna el pasaporte islandés a Düsseldorf (en castellà). eurovision-spain.com, 12-02-2011. 
  95. ↑ Busa, A. Söngvakeppnin 2011 on Feb. 12 - Iceland: 16 authors in the battle for Düsseldorf (en anglès). ESCtoday.com, 06-11-2010. 
  96. ↑ Laufer, Gil. Israel: List of participants in Kdam 2011 revealed. esctoday.com, 08-02-11. 
  97. ↑ «Italia se reencuentra con Eurovisión» (en castellà), 03-12-2010. [Consulta: 11 desembre 2010].
  98. ↑ «Italy will choose its comeback entry through Sanremo» (en anglès), 01-02-2011. [Consulta: 1r febrer 2011].
  99. ↑ «Latvia:Eirodziesma 2011 on February 26th» (en anglès), 16-11-2010. [Consulta: 16 novembre 2010].
  100. ↑ «Lithuania confirms Eurovision 2011 participation» (en anglès), 24-11-2010. [Consulta: 24 novembre 2010].
  101. ↑ «Хамбург и Берлин во трка за Евросонг 2011» (en macedoni). [Consulta: 12 juny 2010].
  102. ↑ Montebello, Edward. Malta: Enhance the setup (en anglès). ESCtoday.com, 02-06-2010. 
  103. ↑ Glen Vella gana el Song for Europe 2011 y representará a Malta en 2011 (en castellà). eurovision-spain-com, 12-02-2011. 
  104. ↑ La televisión maltesa celebrará su final el 12 de febrero (en castellà). eurovision-spain.com, 20-12-2010. 
  105. ↑ Moldavia confirma su asistencia en Düsseldorf (en castellà). Eurovision-spain.com, 07-12-2010. 
  106. ↑ Jiandani, Sanjay. Moldova: Call for entries and singers (en anglès). ESCtoday.com, 27-12-2010. 
  107. ↑ Al Kaziri, Ghassan. NORWAY - NRK kicks off submissions for 2011 MGP (en anglès). Oikotimes.com, 01-07-2010. 
  108. ↑ Sanna Nielsen y Brolle, a la final del Globen Arena (en castellà). eurovision-spain.com, 12-02-2011. 
  109. ↑ NORWAY - NRK announce MGP 2011 dates (en anglès). Oikotimes.com. 
  110. ↑ «3JS voor Nederland naar het Eurovisie Songfestival, Nationaal Songfestival met vijf liedjes.». twelvepointsdouzepoints.be, 15-07-2010.
  111. ↑ «NOS quits Eurovision, Dutch participation goes on» (en anglès), 2010. [Consulta: 28 maig 2010].
  112. ↑ Netherlands decide on January 30 (en anglès). Oikotimes.com, 20-10-2010. 
  113. ↑ García Hernández, José. Polonia publica el reglamento para su preselección para Eurovisión 2011. Eurovision-spain.com, 03-11-2010. 
  114. ↑ Montebello, Edward. A first class ticket to heaven - Poland: Magdalena Tul to Dusseldorf (en anglès). ESCtoday.com, 14-02-2011. 
  115. ↑ First Class Ticket to Heaven (en anglès). Unión Europea de Radiodifusión. 
  116. ↑ Costa, Nelson. PORTUGAL - RTP confirm participation for 2011 (en anglès). Oikotimes.com, 03-06-2010. 
  117. ↑ EUROVISION 2011 - BBC confirms participation to Germany (en anglès). Oikotimes.com, 09-07-2010. 
  118. ↑ Blue con I Can, la elección sorpresa del Reino Unido para Düsseldorf (en castellà). eurovision-spain.com, 30-01-2011. 
  119. ↑ [enllaç sense format] https://archive.today/20120630121109/www.bbc.co.uk/eurovision/news/2010/announcement_2011.shtml
  120. ↑ Vrăjitoru, Cristina. «România a câştigat locul 3 la Eurovision.» (en romanès), 30-05-2010. [Consulta: 30 maig 2010].
  121. ↑ ROMANIA - TVR kicks off national selection (en anglès). Oikotimes.com, 01-10-2010. 
  122. ↑ Coroneri, Alenka. «Russia:Channel One confirms participation», 05-12-2010. [Consulta: 5 desembre 2010].
  123. ↑ Popovic, Luka. «RTS confirms participation for 2011 Eurovision» (en anglès), 06-06-2010. [Consulta: 6 juny 2010].
  124. ↑ Serbia: Kovac family to compose entry (en anglès). esctoday.com, 19-01-2011. 
  125. ↑ «Skicka in din ansökan!» (en suec). [Consulta: 28 maig 2010].
  126. ↑ Floras, Stella. Sweden: Melodifestivalen dates and venues announced (en anglès). ESCtoday.com, 13-09-2010. 
  127. ↑ Al Kaziri, Ghassan. SWITZERLAND - SF seeks national final possibilities (en anglès). Oikotimes.com, 11-06-2010. 
  128. ↑ Suiza, con Anna Rossinelli e "In love for a while", primera canción para Düsseldorf (en castellà). Eurovision-spain.com, 11-12-2010. 
  129. ↑ SWITZERLAND - SF decides on December 11 (en anglès). Oikotimes.com, 01-09-2010. 
  130. ↑ «"Eurovision 2011 için büyük anket"» (en anglès). [Consulta: 28 maig 2010].
  131. ↑ Coroneri, Alenka. UKRAINE - National broadcaster announce 2011 plans today (en anglès). Oikotimes.com, 01-07-2010. 
  132. ↑ Переможницею Національного відбору "Євробачення-2011" стала Міка Ньютон (en ucraniano). Перший Національний, 26-02-2011. 
  133. ↑ 21 participants in the Ukrainian national final (en anglès). eurovision.tv, 13-02-2011. 
  134. ↑ Floras, Stella. «Cyprus: Final running order decided» (en anglès), 24-12-2009. [Consulta: 28 maig 2010].
  135. ↑ Karageoras, Evangelos. Cyprus decided: Christos Mylordos goes to Germany (en anglès). Oikotimes.com, 10-09-2010. 
  136. ↑ García Hernández, José. El ganador de Perfomance, sera el representante chipriota. Eurovision-spain.com, 21-07-2010. 
  137. ↑ «Resultado del sorteo de distribución de países en semifinales» (en castellà), 17-01-2011. [Consulta: 17 gener 2011].
  138. ↑ «Results of the Semi-Final Allocation Draw» (en anglès), 17-01-2011. [Consulta: 17 gener 2011].
  139. ↑ «What's on SBS during Eurovision month» (en anglès). [Consulta: 14 maig 2011].
  140. ↑ «Programmes - Eurovision Song Contest 2011» (en anglès). [Consulta: 14 maig 2011].
  141. ↑ Sjónvarp (en feroés). kringvarp.fo. 
  142. ↑ SKEMA PROGRAMORE E RTK-SË - RRJETI TOKËSOR (en albanés). rtklive.com, 14-05-2010. 
  143. ↑ «TV programme guide» (en anglès). [Consulta: 14 maig 2011].

Enllaços externs

modifica
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Festival de la Cançó d'Eurovisió 2011
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Festival_de_la_Cançó_d%27Eurovisió_2011&oldid=34185505»