Obertura vienesa

L'obertura vienesa és una obertura d'escacs caracteritzada pels moviments:

Obertura vienesa
abcdefgh
8
Chessboard480.svg
a8 negres torre
b8 negres cavall
c8 negres alfil
d8 negres dama
e8 negres rei
f8 negres alfil
g8 negres cavall
h8 negres torre
a7 negres peó
b7 negres peó
c7 negres peó
d7 negres peó
f7 negres peó
g7 negres peó
h7 negres peó
e5 negres peó
e4 blanques peó
c3 blanques cavall
a2 blanques peó
b2 blanques peó
c2 blanques peó
d2 blanques peó
f2 blanques peó
g2 blanques peó
h2 blanques peó
a1 blanques torre
c1 blanques alfil
d1 blanques dama
e1 blanques rei
f1 blanques alfil
g1 blanques cavall
h1 blanques torre
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
Moviments1.e4 e5 2.Cc3
ECOC25–C29
Origen del nomViena, Àustria
ClassificacióObertura oberta
Sinònim(s)Partida vienesa
Chessgames.comFitxa
1.e4 e5
2.Cc3

El segon moviment de les blanques és menys comú que 2.Cf3, i és d'una concepció més recent; un comentarista va escriure al New York Times el 1888 que "des de Morphy només ha nascut una obertura nova, la vienesa".[1]

La idea original rere 2.Cc3 fou la de jugar una mena de gambit de rei diferit, amb f2–f4, tot i que en el joc modern les blanques sovint juguen més tranquil·lament (per exemple fianquetant el seu alfil de rei amb g3 i Ag2). Les negres sovint continuem amb 2...Cf6, encara que 2...Cc6 és jugable també, així com la inusual 2...Ac5 3.Cf3 d6!. L'obertura conté també la notable variant Frankenstein-Dracula (2...Cf6 3.Ac4 Cxe4), que pot ser enormement complexa.

Weaver W. Adams, qui el GM Larry Evans va descriure com a posseïdor d'una mentatalitat de "tot o res", va dir, notòriament, que l'obertura vienesa conduïa a una victòria forçada per les blanques.[2] De tota manera, el Gran Mestre Nick de Firmian, a la 15a edició de Modern Chess Openings (MCO-15), conclou que l'obertura condueix a la igualtat amb el millor joc pels dos bàndols.[3] Nogensmenys, l'experiència pràctica entre mestres d'escacs i jugadors de més nivell, sembla contradir aquest punt de vista i mostra que les blanques tenen un clar avantatge, ja que guanyen un 4,8% més de partides que les negres fent servir aquesta obertura.[4]


Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

ReferènciesModifica

  1. «A New Chess Book» (en anglès). New York Times, 13-05-1888. [Consulta: 12 novembre 2008].
  2. "Mr. Adams i els seus amics han de veure's com a relacionats amb l'ala dreta radical d'escacs. Malgrat les seves anàlisis defectuoses, se'ls ha de donar crèdit per la introducció de sana controvèrsia en els anals formals de la teoria d'obertures. ... Weaver no s'acontenta amb mesures a mitges com les que duen a la igualtat. Tot o res - lògica de dretes, fidel al seu estil." Evans, Larry. Chess Catechism (en anglès). Simon and Schuster, 1970, p. 146–47, 153. ISBN 0-671-21531-0. 
  3. de Firmian, Nick. Modern Chess Openings: MCO-15. Random House Puzzles & Games, 2008, p. 114–20. ISBN 978-0-8129-3682-7. 
  4. «Vienna Game statistics.».

BibliografiaModifica