Observatori Palomar
L'observatori Palomar, o observatori del Mont Palomar, és un observatori astronòmic de propietat privada localitzat a San Diego, Califòrnia, a 140 km al sud-est de l'Observatori de Mount Wilson. Es troba a una altitud de 1706 m.[1]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua original | (en) Palomar Observatory  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Observatori astronòmic | |||
| Localitzat a l'àrea protegida | Cleveland National Forest (en)  | |||
| Construcció | 1928 | |||
| Obertura | 1928 | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 1.712 m | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | comtat de San Diego (Califòrnia) | |||
| Lloc | Palomar Mountain Range (en) | |||
| ||||
| Format per | telescopi Hale Palomar Mountain-DSS (en) Near-Earth Asteroid Tracking (NEAT) at Palomar observatory (en) 18-inch Schmidt camera Palomar Testbed Interferometer (en) Telescopi Samuel Oschin Palomar 60-inch telescope | |||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Institut Tecnològic de Califòrnia | |||
| Gestor/operador | Institut Tecnològic de Califòrnia | |||
| Codi MPC | 675 | |||
| Lloc web | astro.caltech.edu… | |||
 | ||||
És propietat i és gestionat per l'Institut Tecnològic de Califòrnia.
El seu telescopi més gran és el Telescopi Hale, de 508 cm de diàmetre, batejat així en honor de George Ellery Hale, promotor de l'observatori i de la construcció del gegantesc mirall.
Des de les seves instal·lacions s'han realitzat gran quantitat de descobriments astronòmics, cosmològics i astrofísics.
Història
modifica
La visió de Hale per als grans telescopis i l'Observatori Palomar
modificaL'astrònom George Ellery Hale, la visió del qual va crear l'Observatori Palomar, va construir el telescopi més gran del món quatre vegades seguides.[2] Va publicar un article de 1928 proposant el que es convertiria en el reflector Palomar de 200 polzades; era una invitació al públic dels Estats Units per aprendre com els grans telescopis podrien ajudar a respondre preguntes relacionades amb la naturalesa fonamental de l'univers. Hale va seguir aquest article amb una carta a la Junta d'Educació Internacional (més tard absorbida per la Junta d'Educació General) de la Fundació Rockefeller datada el 16 d'abril de 1928 en què sol·licitava finançament per a aquest projecte. A la seva carta, Hale va declarar:
"Cap mètode per fer avançar la ciència és tan productiu com el desenvolupament d'instruments i mètodes de recerca nous i més potents. Un telescopi més gran no sols proporcionaria el guany necessari en la penetració espacial de la llum i el poder de resolució fotogràfica, sinó que també permetria l'aplicació d'idees i dispositius derivats principalment dels avenços fonamentals recents en física i química".
Telescopi Hale
modificaEl telescopi de 508 cm (200 polzades) porta el nom de l'astrònom i constructor de telescopis George Ellery Hale. Va ser construït per Caltech amb una subvenció de $6 milions de la Fundació Rockefeller, utilitzant un pyrex en blanc fabricat per Corning Glass Works sota la direcció de George McCauley. El Dr. J. A. Anderson va ser el director del projecte inicial, assignat a principis de la dècada de 1930.[3] El telescopi (el més gran del món en aquest moment) va veure la primera llum el 26 de gener de 1949 apuntant a NGC 2261.[4] L'astrònom nord-americà Edwin Powell Hubble va ser el primer astrònom a utilitzar el telescopi.
Quan va entrar en funcionament va ser el telescopi més gran del món des de 1949 fins a 1975, quan el telescopi rus BTA-6 va veure la primera llum. Els astrònoms que fan servir el Telescopi Hale han descobert objectes distants anomenats quàsars (un subconjunt del que es coneixeria com a Nuclis Galàctics Actius) a distàncies cosmològiques. Han estudiat la química de les poblacions estel·lars, la qual cosa ha portat a comprendre la nucleosíntesi estel·lar quant a l'origen dels elements de l'univers en les seves abundàncies observades, i han descobert milers d'asteroides. Un model d'enginyeria a una desena part del telescopi a Corning Community College a Corning, Nova York, seu de Corning Glass Works (ara Corning Incorporated), es va utilitzar per descobrir almenys un planeta menor, 34419 Corning.†
Arquitectura i disseny
modifica
Russell W. Porter va desenvolupar l'arquitectura art déco dels edificis de l'Observatori, inclosa la cúpula del Telescopi Hale de 508 cm. Porter també va ser responsable de gran part del disseny tècnic del Telescopi Hale i les Cambres Schmidt, i va produir una sèrie de dibuixos d'enginyeria de secció transversal. Porter va treballar en els dissenys en col·laboració amb molts enginyers i membres del comitè de Caltech.[5][6][7]
Max Mason va dirigir la construcció i Theodore von Karman va estar involucrat en l'enginyeria.
Directors
modifica- Ira Sprague Bowen, 1948–1964
- Horace Welcome Babcock, 1964–1978
- Maarten Schmidt, 1978–1980
- Gerry Neugebauer, 1980–1994
- James Westphal, 1994–1997
- Wallace L. W. Sargent, 1997–2000
- Richard Ellis, 2000–2006
- Shrinivas Kulkarni, 2006–2018
- Jonas Zmuidzinas, 2018–
Observatori Palomar i contaminació lumínica
modificaGran part de la regió circumdant del sud de Califòrnia ha adoptat il·luminació protegida per reduir la contaminació lumínica que podria afectar l'observatori.[8]
Equipaments
modificaTelescopis i instruments
modifica
- El Telescopi Hale de 508 cm es va proposar per primera vegada el 1928 i ha estat en funcionament des del 1948. Va ser el telescopi més gran del món durant 45 anys.[9]
- Un telescopi reflector de 152 cm es troba a l'edifici Oscar Mayer. Va ser dedicat el 1970 a prendre part de la càrrega del Telescopi Hale. Aquest telescopi va ser utilitzat per descobrir la primera estrella nana marró.[10]
- El telescopi de Samuel Oschin de 120 cm (48 polzades, càmera de Schmidt) va ser començat en 1938 i instal·lat en 1948. Es va anomenar inicialment el Schmidt de 48 polzades, i Samuel Oschin el 1986.[11] El planeta nan Eris va ser descobert usant aquest instrument.[12] L'existència d'Eris va desencadenar les discussions a la comunitat internacional de l'astronomia que van conduir que Plutó es reclassifiqués com a planeta nan.
El telescopi Sleuth
modificaSleuth és un telescopi molt humil, equipat amb una càmera amb lents de 100 mm i una càmera digital. Localitzat a l'Observatori Palomar a Califòrnia, l'Sleuth escorcolla sistemàticament el cel, a la recerca de senyals de trànsit astronòmic, la petita disminució en la brillantor d'una estrella causada per un objecte que passa per davant. El truc és que per buscar exoplanetes no cal un telescopi molt gran, sinó observar el cel contínuament. S'ha construït un telescopi robot que cada nit observa la zona del cel correcta i pren imatges de manera contínua. Utilitzant després una sèrie de codis informàtics per buscar entre les dades, analitzant aquests petits senyals (una tasca ingent doncs és tal la quantitat de dades que és com trobar una agulla en un paller).
El Programa Navigator va proporcionar el finançament inicial per al telescopi Sleuth (Detectiu), que ha aconseguit descobriments d'exoplanetes tals com el TrES-4.
El telescopi és part de la xarxa Trans-Atlantic Exoplanet Survey (TrES, Investigador d'Exoplanetes Transatlàntic), amb diversos petits telescopis més realitzant observacions en diferents localitzacions.
Està mantingut per David Charbonneau (CfA) i Francis O'Donovan (Caltech).
Visites i participació pública
modifica
L'Observatori Palomar és una instal·lació de recerca activa. Tot i això, les àrees seleccionades de l'observatori estan obertes al públic durant el dia. Els visitants poden fer recorreguts autoguiats del telescopi de 200 polzades cada dia de 9 a 15h. L'observatori és obert els 7 dies de la setmana, durant tot l'any, excepte el 24 i 25 de desembre i en èpoques de mal temps i, finalment, de pandèmia mundial. Les visites guiades a la cúpula del Telescopi Hale de 200 polzades i a l'àrea d'observació estan disponibles els dissabtes i els diumenges d'abril a octubre. S'ofereixen recorreguts entre bastidors per al públic a través del grup de suport comunitari Palomar Observatory Docents.[13]
L'Observatori Palomar també té un museu al lloc: el Centre de visitants de Greenway[14] que contiene exhibiciones relevantes para el observatorio y la astronomía, una tienda de regalos,[15] i acull esdeveniments públics periòdics.[16]
Per a aquells que no poden viatjar a l'observatori, Palomar ofereix un extens recorregut virtual que brinda accés virtual a tots els principals telescopis de recerca al lloc, el Centre de visitants Greenway, i té una gran quantitat de multimèdia integrada per brindar context addicional.[17] De la mateixa manera, l'observatori manté activament un lloc web extens.[18] i canal de YouTube[19] per donar suport a la participació pública.
L'observatori està ubicat a la Ruta estatal 76 al nord del Comtat de San Diego, Califòrnia, a dues hores amb cotxe del centre de San Diego i a tres hores del centre Los Angeles (UCLA, aeroport LAX).[20] Aquells que s'allotgin al proper Palomar Campground poden visitar l'Observatori Palomar fent senderisme per 3,5 km fins al Sender de l'Observatori.[21]
Clima
modificaPalomar té un clima mediterrani d'estiu calorós (Köppen Csa).[22]
| Paràmetres climàtics mitjans de Observatori Palomar (normals del 1991 al 2020, extrems del 1938 al present) | |||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Mes | Gen. | Feb. | Mar. | Abr. | Mai. | Jun. | Jul. | Ago. | Set. | Oct. | Nov. | Des. | Anual |
| Temperatura diària màxima °C (°F) | 27,8 (82) |
25 (77) |
27,8 (82) |
28,3 (82,9) |
32,8 (91) |
40 (104) |
37,8 (100) |
37,8 (100) |
37,8 (100) |
36,1 (97) |
26,7 (80,1) |
26,7 (80,1)
|
0 (32) |
| Temperatura diària mínima °C (°F) | −13,3 (8,1) |
−11,1 (12) |
−8,9 (16) |
−7,2 (19) |
−4,4 (24,1) |
−2,2 (28) |
2,2 (36) |
2,2 (36) |
−1,1 (30) |
−7,8 (18) |
−8,3 (17,1) |
−13,3 (8,1)
|
0 (32) |
| Precipitació total mm (polzades) | 150,6 (5,9) |
186,4 (7,3) |
117,1 (4,6) |
50,8 (2) |
22,6 (0,9) |
4,3 (0,2) |
7,4 (0,3) |
17,3 (0,7) |
12,2 (0,5) |
30,7 (1,2) |
57,2 (2,3) |
115,8 (4,6)
|
772,4 (30,4) |
| Font: NOAA[22] | |||||||||||||
Referències
modifica- ↑ Cornell University, Dept. of Astronomy Arxivat 2021-02-09 a Wayback Machine.: Palomar Observatory Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.
- ↑ «George Ellery Hale | American astronomer» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2020-05-14. [Consulta: 20 març 2020].
- ↑ Hearst Magazines (April 1942). «Super Camera of the Skies». Popular Mechanics (Hearst Magazines): 52.
- ↑ "60th Anniversary of Hale Telescope," Arxivat 2012-05-02 a Wayback Machine. 365 Days of Astronomy (podcast). January 26, 2009.
- ↑ June 2014, Elizabeth Howell 20. «Palomar Observatory: Facts & Discoveries» (en anglès). Space.com, 20-06-2014. Arxivat de l'original el 2020-04-06. [Consulta: 6 abril 2020].
- ↑ «Palomar Observatory | observatory, California, United States» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2018-09-08. [Consulta: 6 abril 2020].
- ↑ «Palomar, After 50 Years» (en anglès americà). San Diego History Center | San Diego, CA | Our City, Our Story. Arxivat de l'original el 2020-04-06. [Consulta: 6 abril 2020].
- ↑ International Dark-Sky Association Arxivat 2008-01-01 a Wayback Machine. (IDA): "Sky Glow Effect on Existing Large Telescopes" Arxivat 2011-07-14 a Wayback Machine., IDA Info #20.
- ↑ «Caltech Astronomy - The 200-inch Hale Telescope». Arxivat de l'original el 2014-11-05. [Consulta: 9 diciembre 2014].
- ↑ «Caltech Astronomy - The 60-inch Telescope». Arxivat de l'original el 2020-07-04. [Consulta: 9 diciembre 2014].
- ↑ «Caltech Astronomy - Samuel Oschin Telescope». Arxivat de l'original el 2014-12-09. [Consulta: 9 diciembre 2014].
- ↑ «Caltech Astronomy - Discoveries from Palomar Observatory’s 48-inch Samuel Oschin Telescope». Arxivat de l'original el 2014-12-09. [Consulta: 9 diciembre 2014].
- ↑ «Docents». Arxivat de l'original el 2023-06-28. [Consulta: 16 maig 2024].
- ↑ «Greenway Visitor Center». Arxivat de l'original el 2024-05-14. [Consulta: 16 maig 2024].
- ↑ «Home». store.palomar.caltech.edu. Arxivat de l'original el 2024-04-30. [Consulta: 16 maig 2024].
- ↑ «Greenway Talk Series». Arxivat de l'original el 2024-03-19. [Consulta: 16 maig 2024].
- ↑ «Virtual Tour». Arxivat de l'original el 2024-03-19. [Consulta: 16 maig 2024].
- ↑ «Welcome to Palomar Observatory». Arxivat de l'original el 2024-05-02. [Consulta: 16 maig 2024].
- ↑ «Palomar Observatory - YouTube». YouTube. Arxivat de l'original el 2023-03-30. [Consulta: 16 maig 2024].
- ↑ «Driving Directions to Palomar Observatory». Arxivat de l'original el 2024-03-19. [Consulta: 16 maig 2024].
- ↑ «Observatory Trail in Cleveland National Forest». hikespeak.com. Hikespeak. Arxivat de l'original el 2017-03-29. [Consulta: 28 març 2017].
- ↑ 22,0 22,1 «NOWData - NOAA Online Weather Data». National Oceanic and Atmospheric Administration. Arxivat de l'original el 2022-03-24. [Consulta: 13 agost 2022].
Bibliografia
modifica- Crawford, David Livingston. The Construction of large telescopes. London, New York: Academic Press, 1966. OCLC 1093049
- Mollise, Rod. The Urban Astronomer's Guide: a Walking Tour of the Cosmos for City Sky Watchers. Berlín: Springer, 2006. ISBN 9781846282171; ISBN 9781846282164 OCLC 299995003
- Watterson, T.V.. Palomar Observatory. San Diego, California: Frye & Smith, 1941.OCLC 6327013
Enllaços externs
modifica
- Caltech Astronomy: Palomar Observatory Arxivat 2019-12-29 a Wayback Machine.
- Palomar Skies, news and history written by Palomar public affairs coordinator Scott Kardel
- The SBO Palomar Sky Survey Prints Arxivat 2003-12-31 a Wayback Machine.
- Palomar Observatory Clear Sky Clock Forecast of observing conditions.